dilluns, 18 agost de 2014

Restaurant Lluís de les Moles


Avui, us presento el Restaurant Lluis de les Moles de Barcelona, un establiment basat en el model carta - menú, que permet escollir entre 10 primers, 10 segons i 4 postres. Cuina catalana de temporada amb influències mediterrànies...







Un dels seus plats estrella és el "Timbal d'ou amb patata" que consisteix en una base de patata feta a la paella amb pebrots, botifarra negra, un ou ferrat a sobre i salsa de pernil de Jabugo. La recepta es pot trobar a TV3 al programa Cuines.





I perquè us parlo d'aquest restaurant ? Doncs perquè el seu xef i propietari és en Lluís Piera Gabarró descendent del Salvador Piera Jané. Per cert, l'adreça de l'establiment és al Carrer... de les Moles, 25. Al centre de Barcelona, molt a prop de la plaça Catalunya. Si voleu fer reserva truqueu al 933.17.58.66

Per saber-ne més :
Recomenació al diari La Vanguardia del dia 11 de gener de 2003 : "El menú más cuidado"
Artícle "Bueno, bonito y barato" al diari La Vanguardia del dia 7 de maig de 2004. 
Article al Periodico de Catalunya del dia 26 d'octubre de 2011
Entrada al bloc Entre vinos y amigos del dia 24 de desembre de 2012.
Reportatge al Programa Moments a BTV.
Perfil del Restaurant 'Lluis de les Moles' al Facebook.

dimecres, 16 juliol de 2014

Emparaulats a BTV.

Gràcies a la informació que ens ha fet arribar la Teresa Gomà, avui parlarem del programa de BTV, Connexió Barcelona, concretament de la secció de l'Enric Gomà anomenada 'Emparaulats'.

El programa Connexió Barcelona és un informatiu de BTV presentat per Emma Quadrada us ofereix entreteniment i actualitat amb les connexions en directe dels reporters més inquiets de la ciutat. I enguany, en la seva quarta temporada en antena, torna amb ampliació d'horari, així que cada tarda en podreu gaudir de 17.30 h a 19.25 h.

El passat 9 de juliol, l'Emparaulats va estar dedicat al Barri de Les Corts. I com no podia ser d'una altra manera es va parlar de la família dels Piera de Les Corts : Can Bruixa, Vicenç Piera, Pau Farinetes... 

Cal mirar-lo de totes totes.




Per saber-ne més :
Web de la secció 'Emparaulats' del programa Connexió Barcelona de BTV 

dilluns, 30 juny de 2014

Vicenç Piera SL : Tallers infantils d'una setmana: manualitats i dibuix.

Tallers infantils d'una setmana: manualitats i dibuix.



Al establiment de Via Augusta, 161. Més informació Àngels 93 414 33 30, places limitades.

. setmana del 7 al 11 de juliol : matins de 10.30 a 12.30h
. setmana del 7 al 11 de juliol : tardes de 16.30 a 19.30h
. setmana del 14 al 18 de juliol : matins de 10 a 13h
. setmana del 21 al 25 de juliol: matins de 10 a 13 h



Per més informació :
Entrada Vicenç Piera SL - Materials de Belles Arts al bloc 'Els Piera de Les Corts'
Facebook de Vicenç Piera SL - Material de Belles Arts. Entrada dia 27 de juny.

dissabte, 21 juny de 2014

Vicenç Piera SL - Material de Belles Arts

Vicenç Piera SL - Material de Belles Arts és una empresa familiar de Barcelona fundada el 1941 al carrer Cardenal Casañas, 13 amb el nom de Casa Vicenç Piera. Actualment té diverses botigues a la ciutat :

• Establiment al carrer Còrsega, Barcelona: Belles Arts, disseny gràfic, manualitats i consumibles informàtica.

• Establiment a la Via Augusta, Barcelona: Belles Arts, disseny gràfic, consumibles informàtica, Papereria, Escriptura, Regal i Emmarcació. 

• Establiment comercial a la Facultat de Belles Arts, Pau Gargallo Barcelona: Belles Arts

• Magatzem central al carrer Trajà BarcelonaVia Augusta, 161 - 08021 Barcelona.

Així com a Sant Cugat del Vallés :

• Establiment comercial al carrer Torrent de la Bomba Sant Cugat del Vallès: belles Arts, disseny gràfic, papereria i emmarcació.


Els seus fundadors foren el matrimoni Vicenç Piera Amat i Concepció Domènech.Vicenç Piera era fill Vicenç Piera Galtés (1867-1959) i Maria Amat Arisó (1874-1952) casats l'any 1907. Van tenir tres fills : Vicenç, Maria dels Àngels i Joan.


Per saber-ne més :
Web de Vicenç Piera SL - Material de Belles Arts 
Facebook de Vicenç Piera SL - Material de Belles Arts

dilluns, 9 juny de 2014

Un exemple de matrimoni endogàmic

Un exemple d'endogàmia és el matrimoni entre Francesc Piera Estadella (1837 Sarrià - 20 de febrer 1928 Barcelona) i Joaquima Piera Piera (1838 Santa Maria de Sants - 29 de març de 1930 Barcelona) cel·lebrat el 31 d'octubre de 1861 a Les Corts. La relació familiar entre tots dos era la de cosins quarts, tenint com a avantpassats comuns als seus quadravis : Vicenç Piera Amat i Marianna Closas.


Francesc Piera Estadella, nascut a Sarrià l'any 1837, era fill de Vicenç Piera i Piera i Teresa Estadella. Per tant, podem veure un altre cas d'endogàmia en els seus avis paterns : Francesc Piera Amigó (nascut el 1776) i Madrona Piera Prats (nascuda el 1790) eren cosins tercers o sigui que tenien uns rebesavis comuns, en aquest cas Guerau Piera Duró i Eulàlia Amat. 


En canvi, Joaquima Piera Piera ( 1838 Santa Maria de Sants - 29/03/1930 Barcelona) era filla d'un matrimoni endogàmic : Bru Piera Vidal (1804-1896) i Marianna Piera Castelló (nascuda el 1807) la relació familiar però és diferent. El pare d'en Bru, en Grau Piera Cuyàs era cosí tercer de la seva muller, Marianna. En aquest cas però, només tenen un rebasavi en comú, en Guerau Piera Duró l'explicació és que el rebesavi es va diversos cops i per tant tenen les rebesavies diferents.     

En resum tots quatre : Francesc, Madrona, Bru i  Marianna Piera tenen un avantpassat comú en Guerau Piera.

Fruit d'aquest matrimoni entre Francesc i Joaquima van nèixer vuit fills : Jaume, Vicenç, Joan, Anna, Joaquim, Teresa, Bru i Antoni Piera i Piera. 
  

Arbre genealògic de Vicenç Piera i Piera




Per saber-ne més :
Entrada a la wikipèdia sobre Endogàmia.
Esquela de Francesc Piera Estadella al diari La Vanguardia el dia 20 de febrer de 1928.

dissabte, 17 maig de 2014

Real Decreto 352/2014, de 13 de mayo, por el que se concede el título de Marqués de Fuster a don Valentín Fuster Carulla

El passat 13 de maig de 2014 es va publicar en el BOE el Reial Decret 352/2014 on es concedia a Valentí Fuster i Carulla el títol de Marquès de Fuster :

"Real Decreto 352/2014, de 13 de mayo, por el que se concede el título de Marqués de Fuster a don Valentín Fuster Carulla.

El destacado y constante trabajo en investigación cardiovascular y la meritoria labor docente de don Valentín Fuster Carulla, merecen un reconocimiento especial, por lo que, queriendo demostrarle mi Real aprecio, Vengo en otorgarle el título de Marqués de Fuster, para sí y sus sucesores, de acuerdo 
con la legislación nobiliaria española.

Dado en Madrid, el 13 de mayo de 2014."

Relació amb Els Piera de Les Corts :

Grau Piera Closas =(1760) Francesca Casas Valdeperas
Teresa Piera Casas =(1784) Magí Negrevernis López
Teresa Negrevernis Piera =(1817) Joaquim Cuyàs Regàs
Josefa Cuyàs Negrevernis = Adolf Carulla Herp
Pilar Carulla Cuyàs = Valentí Carulla Margenat
Pilar Carulla de Carulla =(1929) Joaquim Fuster Pomar
Valentí Fuster Carulla I Marquès de Fuster



Per saber-ne més :
http://boe.es/boe/dias/2014/05/14/pdfs/BOE-A-2014-5130.pdf
http://www.lavanguardia.com/gente/realeza/20140514/54407900389/rey-titulo-marques-valentin-fuster.html
http://es.wikipedia.org/wiki/Marquesado_de_Fuster
http://canfarinetes.blogspot.com.es/2012/04/descendents-de-la-branca-negrevernis.html

dimecres, 16 abril de 2014

La nostra Pubilla

En el Butlletí de l'Orfeó de Les Corts de finals de l'any 1964, en l'apartat anomenant "El reportatge insòlit" hi ha un article, La Nostra Pubilla, que parla de la Maria Àngels Piera i Domènech. Diu així :

"La Pubilla de Les Corts, la gentil Maria dels Àngels Piera i Domènech, sòcia del nostre Orfeó, i filla major d'una de les famílies de més distingida avior dins de la tradició social cortsenca, és una xamosa damisella de 16 anys d'edat, rossa, esvelta, d'esguard agradable entre tímid y generós, de rialla fàcil, de vasta formació.   

En saber el veredicte del Jurat faltà temps per a enviar-li unes flors i pregar-li la concessió d'uns moments als lectors del Butlletí; i a primeres hores del vespre ens acollia a casa seva. La panoràmica d'una Travessera enllumenada per una densa línia de llums de mercuri ens feia impressió, contemplada des d'aquell cinquè pis, de trobar-nos al palau d'una imaginària Reina de Les Corts. La realitat no era exactament aquesta però, malgrat això, no anàvem gaire lluny d'osques : teníem al nostre costat la Pubilla que ens parlava de les primeres impressions després del seu nomenament, dels records inoblidables d'aquesta Festa Major, de les il·lusions per a l'avenir : esdevenir una gran pintora i bastir una llar, i -confidencialment-, ens confessava amb envejable ingenuïtat el seu desig immediat : tenir un cavall amb què podria practicar el seu esport preferit.

Conversant amb ella apreciàrem ràpidament la més reeixida qualitat del seu caràcter: la sinceritat. I ella mateixa ens digué com estimava la franquesa tant en els seus amics com en el seu ideal masculí.

L'entrevista s'allargà cap al camp de les preferències. El color verd (el de la il·lusió i l'esperança dels seus 16 anys), les roses de vermell encès (símbol de l'entusiasme de la seva naixent joventut), i, d'entre els ocells, les orenetes (representació del temps immarcescible) i els mussols (emblema del pensament).

Malgrat que s'anava fent tard i la nostra amfitriona havia de signar un considerable plec de fotografies, el diàleg brollava sense solució de continuïtat. Maria dels Àngels, ens ressenyà amb senzillesa, els seus autors més llegits i els mestres escollits dins de la seva passió vocacional : Picasso, Miró, Dalí, Tapies i els grans clàssics del Segle d'Or espanyol. I, sense esforçar-se gaire -ja que tot just està sortint de l'època dels somnis- ens parla dels herois i els llibres d'infantesa, i de com li plauria ésser Reina d'uns possibles Jocs Florals a Les Corts que nosaltres vàrem insinuar.

Per uns moments, cap al final de la reunió, contagiats de la infantil il·lusió de la nostra interviuada, ens va semblar que estàvem davant d'una exquisita princeseta local. La mateixa inoblidable impressió dels primers instants. Però un reportatge insòlit, que consistí a seguir-la durant tot un dia de treball, ens va mostrar la veritable imatge de l'amiga dilecta : des de les vuit del matí fins a les nou de la nou, feineja intensament a través d'un espès horari de classes i d'estudi : anglès a l'Institut d'Estudis Nordamericans, piano i solfeig, pintura a l'Escola Massana...

No cal dir que tots els cortsencs podem estar ben orgullosos de la representant femenina de la nostra barriada, puix que el treball unit a la joventut i a l'optimisme, i la bellesa unida a la cultura i a les virtuts coincideixen en la Pubilla elegida enguany."

(Un servei de "Mediterrània Express")    

A continuació hi ha unes línies més, en una "Nota de darrera hora" :

" - Quan ja teniem enllestida la present edició del BUTLLETÍ, ha tingut lloc al Palau de la Música Catalana l'elecció de la Pubilla de Catalunya de 1964, títol que ha recaigut en la nostra dilecta Maria del Àngels Piera, que el passat 19 d'aquest mes de desembre na ésser elegida també Pubilla de Barcelona.
La nostra més efusiva enhorabona."




Per saber-ne més :
Article del 22 de desembre de 1964 al diari La Vanguardia : Pubilla de Barcelona 1964.
Article del 30 de gener de 1965 al diari La Vanguardia : Visitas de la Pubilla de Catalunya.



dimarts, 1 abril de 2014

Pau Farinetes a la pel·lícula 'Casablanca'

Pau Farinetes, el nom Artístic d'en Pau Piera i Piera, va ACTUAR A la gran pel · lícula de Michael Curtiz, 'Casablanca' (1942). Podem veure'l en Fotogram un, un baño Una de les escenes més famoses del cine, En que apareix en pla imprimación un, al CoStat d'en Humphrey Bogart i Louis Amstrong.  

Fotograma del film "Casablanca"

Argumento:
Rick Blaine (Humphrey Bogart) í amarg estatunidenc ONU i cinic  Expatriat  to Casablanca. Dirigeix ​​el «Café de Rick Américain» (El café América d'en Rick), cabaret des i sala de joc Que Atreu Una clientela variada, anant des de francesos col · laboracionistes i oficials  nazis , aletas unas refugiats de Guerra i bandidos Diversos. Servi Encara Que Rick diu neutros baño totes les preguntas, es descobreix Que va Ser un  Etiopia  por combatre la Invasio italiana del  1935  i Que va lluitar en el Bandol Republicà a la  guerra civil, espanyola  contra  Franco .
Ugarte ( Peter Lorre ), sin estofa bandido de POCA, arriba col locales amb uns «Passis de Trànsit» obtinguts tot assassinant DOS MISSATGERS Alemanys. Aquests Passis permeten de Que el PORTADOR Pugui viatjar lliurement per l'Europa pels Controlada Alemanys i arribar a neutrales Països com  Portugal , el Que implicaciones Poder fugir un Amèrica. Papeles Els, doncs, valor sin tenen inestimable por qualsevol dels refugiats Que estan to Casablanca, i Ugarte Planeja fer fortuna venent-los al postor millor Aquella Que nit Arribi al club. Tanmateix, Abans Que aquest Intercanvi Pugui tenir lloc, Ugarte és arrestat per la policia local por ordre del Capità Louis Renault ( Claude Rains ), sin oportunista corrupte Que diu de si Mateix, «No tinc cap convicció ... vaig en dugui em el vent, i el desahogo ara Que RESULTA Preval servicio el de Vichy. »Tot i Aixi, Renault i els nazis no SABEN de Que Ugarte havia confiat els papeles al Rick Perquè« ... d'Alguna Manera, i Perquè em menysprea, és l'Únic en qui confio. »
En aquest punt, la persona Que Es La Causa de l'amargor de Rick entra cop altre ONU a la seva vida. La seva ex-amant, Ilsa Lund (Ingrid Bergman), amb arriba el seu marit Viktor László ( Paul Henreid ), UN fugitiu De La Resistencia  Checa El  de Que éS BUSCAT pels nazis. La Parella necessita els papeles por un tapón de marxar Amèrica i Perquè Laszlo Pugui Continuar la lluita des d'allà.
Ferrari ( Sydney Greenstreet ), rival de Rick en els Negocis i Una figurativo influente en el SUBMON penal de Casablanca, parla amb Laszlo i li fa entendre de Que Rick Té els papeles. László es troba amb Rick en privat, i aquest rebutja donar-li els documentos tot dient-li li Que pregunti la Raó a la seva dona. Són interromputs en plena Discussio quan ONU grup d'oficials nazis dirigits pel mayor Strasser ( Conrad Veidt ) comencen a cantar «Die Wacht am Rhein», Una cançó Patriótica alemanya. En resposta, László s'aixeca i diu a l'orquestra Que toqui « La Marsellesa », l'Himne francès Nacional prohíben, simbol de llibertat. L'orquestra mira en Rick cercant la seva autorització i aquest fa Que Si amb el cap. László comença a cantar; al principi és tot sol, però Després el fervor de muda patrióticos De temps reprimit s'encomana a la Multitud i tothom hi participación, foros fent els Alemanys. Com a venjança, Strasser Ordena un Renault Que tanqui el club.

Aquella nit, a la cafetería ja deserta, Ilsa s'encara un Rick. Quan aquest es nega una donar-li els Passis, ella l'amenaça amb Una pistola, però és incapaç de Disparar, confessant Que encara l'estima. Explica Que quan el va conèixer i se'n va enamorar a  París  creia Que el seu marit havia mort intentant Escapar-se d'un  nazi camp de concentració . Més tard, amb l'alemany exèrcit una patada de despeje de Capturar la ciutat i quan havien De Fugir Junts, viu época va sable Que László i Que estava amagat; explicació és per aquest Motiu Que va abandonar cap sentido Rick, por tornar al CoStat d'un Malalt László.
Amb revelació aquesta, l'amargor de Rick es dissol i els amants es reconcilien. Rick declaración Que l'ajudarà, i por li fa creure Que es Quedara amb ella quan László marxi encoratjar-la. László apareix inesperadament, Després d'haver escapat d'una batuda de la policia En Una reunio de la Resistencia, i mentre els DOS casas Parlen, Ilsa resta Amagada.
László revelación Que és conscient de l'Amor de Rick por Ilsa i intenta Que Rick utilitzi els Passis per-Salvar la. Tanmateix, la policia arriba i arresta László amb Una acusació insignificante. Rick convenc Renault d'-alliberar Lo Que prometent el detenir podra per un més muda delicte serios: el De La possessió dels Passis robats. Por convèncer Renault, Rick li Explica Que un nomos ell li interessa Poder anar-se'n un amb Amèrica Ilsa.
Tanmateix, quan Renault intenta Arrestar finalment es László, Rick sí li encara i el força a punta de pistola un ajudar el fugitiu un Escapar-se. Yo al momento Darrer, Rick fa embarcar Ilsa amb el seu marit en l'avió de  Lisboa dient-li si que no hay fez ho, un li ella sabria greu «potser no avui, potser no demà, però aviat i per la resta de la seva vida. »
AVISAT por Renault, el mayor Strasser arriba ràpidament, però quan tracta d'intervenir, Rick mata el d'un tret. Quan els reforços de policia arriben, Renault els atura i els diu Que «arrestina els sospitosos habituals», Aixi protegint Rick. Soles vegada Una, Renault suggereix de Que marxin Junts de casablanca i de Que s'uneixin tots DOS a la  França Lliure  a  Brazzaville . Aixi, s'endinsen en la boira amb des dels més textos memorables de la Historia del cine: «. Louis, em penso Que Això és el començament d'una gran amistat»

Avui, 1 d'abril de 2014 un Molts països - Unidad Regne, Estats Units, Suecia, Canadá, Alemanya, Polonia, Rusia ... - es celebra el dia de l'engany o Día de los Inocentes en anglès. In Aquest dia es Contacto costum realitzar inocentades, por Això avui se fet aquesta Entrada al bloque!! Espero Que nos hagi agradat.  


Per més de sable ne:
Entrada wiquipèdia Sobre  el Día de los Inocentes
Entrada Viquipèdia Sobre pel · lícula Casablanca
Entrada Sobre en Pau Farinetes al bloque ' Els Piera de Les Corts "
2a entrada ¿Sobre en Pau Farinetes al bloque ' Els Piera de Les Corts "

dimecres, 26 febrer de 2014

Una col·lecció d'antiguitats al barri del Guinardó

Aquest passat diumenge, 23 de febrer de 2014, en el TN migdia van emetre un reportatge anomenat "Una col·leció d'antiguitats" on es parlava de : "La gran finca de principis del segle passa on va viure la família del dr. Ramon Pla, al barri del Guinardó, és un dels tresors amagats en el brogit de Barcelona. La casa, on hi ha una col·lecció d'antiguitats de valor incalculable, va passar a mans de l'Ajuntament amb la mort de la filla del doctor, Núria, però s'ha de gestionar respectant les seves últimes voluntats: convertir la casa en museu i obrir els jardins al públic."

Precisament, en aquest reportatge s'entrevista a la Presidenta de l'Associació per a l'Estudi del Moble, Mònica Piera, la qual és Doctora en Historia de l'Art. Especialitat en moble i arts decoratives. Al llarg de la seva vida ha escrit diversos llibres sobre la matèria : 


  • El mueble en Cataluña / Angle Editorial / 978-84-88811-54-7.
  • El mueble y los interiores desde Carlos IV a la época isabelina / Ajuntament de Barcelona. Direcció de Serveis Editorials  / 978-84-9850-340-1.
  • Audàcia i delicadesa / Fundació Privada Mascort / 978-84-612-2197-4.
Així com diversos articles :
  • Els usos de les indianes a la Barcelona del segle XVIII: decorar la llar o vestir la gent?  /  Barcelona quaderns d'història. núm. 17 (2011).
  • El comercio de muebles en Cataluña durante el siglo XVIII Separata de la Revista de Dialectología y Tradiciones Populares. (2011).
  • Els Cadirers de boga a la Barcelona de la fi del segle XVIII Afers : Fulls de Recerca i Pensament. núm. 37 (2000).
  • "Quan és jove per fer bonic i quan és gran per no fer fàstic". Tocadores y lavamanos en la vivienda catalana de la época moderna Cuadernos de Historia Moderna. núm. 8 (2009).


  • La Cómoda y el tocador, muebles de prestigio en la sociedad catalana del siglo XVIII / Pedralbes : revista d'història moderna. núm. 25 (2005).
  • La Calaixera o cómoda catalana y sus variantes tipológicas en el siglo XVIII / Universitat de Barcelona. Departament d'Història de l'Art, 2002.
Per saber-ne més :
Enllaç al reportatge de TV3 : "Una col·lecció d'antiguitats"
Fitxa de Mònica Piera en l'acadèmia.edu.
Web de l'Associació per a l'Estudi del Moble.
Bloc : Memòria dels barris : Família Pla Monseny.
Bloc : Memòria dels barris : L'herència de la Sra Pla.

diumenge, 16 febrer de 2014

Carrer del Pare Pere Piera i Estadella - Sant Boi del Llobregat

Imatge del carrer del Pare Pere Piera Estadella
A la localitat de Sant Boi de Llobregat l'any 1916 es va dedicar un carrer a un membre de la família dels Piera, en Pere Piera i Estadella (1850-1916), religiós de l'ordre de Sant Joan de Déu, fill de Vicenç Piera i Piera i Teresa Estadella

La raó de dedicar-li un carrer es degut a que el 31 de gener de 1912, com a Superior del Manicomi de Sant Boi, va signar el contracte amb la "Compañia Barcelonesa de Eletricidad" per proporcionar llum i electricitat a tot el manicomi.

El seu germà Joan Piera i Estadella, infermer, va col·laborar conjuntament amb en Benet Menni en la fundació de l'antic Hospital de Sant Joan de Déu a Les Corts amb una aportació consistent en mobles i eines per l'Hospital.





Per saber-ne més :
Entrada Doble toponomia en una calle de Sant Boi de Llobregat dedicada a un hermano de San Juan de Dios al bloc 'Joan Vendrell i Campmany'.
Entrada Aprovada la construccion de una gruta a la Virgen de Lourdes... al bloc 'Joan Vendrell i Campmany'.
Entrada Hospital de Sant Joan de Déu al bloc 'Can Farinetes'.