diumenge, 1 de maig de 2016

3 de juliol de 1900 : Constitució de l'empresa FOCSA

Signatura contracte clavegueram de Madrid

L'empresa Sociedad Anònima de Fomento de Obras y Construcciones, FOCSA, es va constituir el 3 de juliol de 1900 a Barcelona. Amb un capital de 5 milions de pessetes de 500 pessetes l'acció. La Raó social va ser a Ronda Universitat, 4 - principal. Amb més de 5000 treballadors.






La Junta Directiva va quedar formada per :

President : Agustín Viramata Vilaseca.
Director gerent : Salvador Piera i Jané.
Consellers : Narciso Cortinas i Batllori, Antonio Piera i Solanas, José Torras Ferran, José Piera i Jané, José Ferrer i Bernadas, Juan Mas i Calmet, Ricardo Ramos Cordero, Guillermo Puig i Boada. 
Secretari : Tomás Riera i Sans.

23 de juliol de 1902. Diari Dinastía
Canvis en la Junta Directiva
:
- Salvador Piera i Jané es substituït pel seu fill Antoni Piera Solanas.
- Antoni Piera Jané ocupa la vacant del consell deixada per l'antic fill del Director gerent.
- Juan Maluquer Viladot, nou conseller, en substitució de José Ferrer Bernadas.
- Raimundo Torras Grau és el nou conseller en substitució del seu difunt pare.
- Jaime Torras Grau substitueix l'anterior conseller germà seu.

Seccions de l'empresa on estaven membres de la família Piera :
a) Negocis :
- Quadres per a les cavalleries i tallers a Barcelona : José Piera i Jané.
- Diverses explotacions mineres a Barcelona i Catalunya : Antonio Piera i Solanas.

b) Tècnica :
- Direcció : Fernando Rojo i Sojo amb la col·laboració d'Antoni Piera Caparó.

c) Administrativa :
- Administrador d'obres per contracta a Barcelona : Salvador Piera i Solanas.

Antoni Piera (a la dreta de la imatge)

Com podem veure dos dels sis fills d'Antoni Piera Sagués (1821-1904) i Maria Antònia Jané (1887), Salvador i Antoni van interveir en la fundació de l'empresa Fomento de Obras i Contrucciones. En canvi, més endavant també intervenen membres d'altres fills en el funcionament de l'empresa :

- Els Piera Solanas si que són fills d'en Salvador Piera Jané i Salvadora Solanas Rutés (1858-1943) : Antoni i Salvador.
- Però l'Antoni Piera Capará és fill d'en Josep Piera Jané i Josepa Capará i Badia.
- Els fills de l'Antoni Piera i Jané també estan relacionats amb membres de l'empresa. Antoni Piera Comas es casa amb Maria Lluïsa Mas-Sardà Sells filla de Joan Mas i Calmet (conseller de la primera Junta Directiva). 

Per saber-ne més :
I Congreso Internacional de Minería y Metalurgia. Mequinenza (2006)
Entrada en la viquipèdia de Foment d'Obres i Construccions, SA
Entrada al bloc 'Els Piera de Les Corts' : Junta General de Fomento de Obras y Construcciones SA
 

diumenge, 17 d’abril de 2016

Presentació llibre : "Guasch, Piera & Julià el tridente blanquiazul"

Tomás Guasch, Josep Maria Piera y Nacho Juliá son tres espanyolistas que han contribuido a forjar lo que es hoy el club. Guasch consiguió que un diario deportivo de prestigio, el ‘AS’, apostara por dar al club blanquiazul el protagonismo que merecía, y luchó contra el monocultivo culé en la prensa catalana. Piera fue el directivo más joven del Espanyol, organizó el primer concierto que se celebró en Sarriá y fue el líder de la alternativa a Daniel Sánchez Llibre. Y Juliá fue el ’consolidador’ del principal motor de la grada en el RCD E Stadium, La Curva, además de un dinamizador del entorno perico. En este libro hablan sobre el pasado, presente y futuro de la ‘Maravillosa minoría’.
Sergio Fidalgo es el socio 2.939 del R C DE y un periodista de largo recorrido dentro del entorno blanquiazul. Ha escrito o editado una docena de libros dedicados al Espanyol y fue director de la revista ’23 perico’. También participó en la creación de los portales ‘Pericos on line’ y ‘Crónica perica’ y ha sido colaborador de ‘Blanc i blau’ y ‘La grada’.
CUÁNDO
SEDE
Centre Excursionista de Catalunya - 10 Carrer del Paradís, 08002 Barcelona, Spain

Per saber-ne més : 
Entrades per la presentació del llibre : "Guasch, Piera & Julià. El tridente blanquiazul".

dimecres, 16 de març de 2016

Nou llibre del Barça : "Barça inèdit. 800 històries de la història"

Durant aquest mes de març de 2016, l'editorial Roca ha publicat un nou llibre sobre el Barça titulat 'Barça inèdit. 800 històries de la història' de Manuel Tomás i Frederic Porta.

Com no podia ser d'una altra manera en un llibre que tracti sobre les anècdotes del club, alguna història sobre Vicenç Piera havia d'aparèixer... i la número 124 es dedicada a ell :
"124. La Bruixa Piera :
Vicenç Piera (1921-33) va ser un dels millors extrems drets de la història del futbol espanyol. Tothom el coneixia per 'La Bruixa', a causa de ser fill del propietari de la masia de Can Bruixa, al barri de Les Corts. El seu debut va resultar prou curiós: 1 de gener del 1921, Gamper el veu jugar amb el filial al matí i decideix que, aquell dia, sense cap espera, ha de debutar entre els grans. L'ull clínic del fundador ha trobat una altra joia i vol presentar-la ràpid en societat blaugrana. Diuen les llegendes que Piera, incapaç de donar-li una negativa al prohom, va haver d'agafar el tramvia 15 i anar-se'n corrents a a l'altra punta de ciutat per comprar unes botes de l'avinentesa. A sobre, sa mare* va voler celebrar l'ascens per via gastronòmica, preparant-li un senyor arròs per dinar. Amb la panxa ben plena Piera va estrenar-se marcant dos gols contra el potent Arenas de Getxo. Des d'aquell dia, va ser titular fix fins al dia de la seva retirada. 
La Bruixa era molt estimat pels culers, però també mostrava les seves dèries. Així, el 30 de maç de 1926, quan era peça clau del cèlebre onze de l'Edat d'Or, la Junta Directiva barcelonista es va donar per assabentada que Piera es negava a jugar els partits amistosos, 'a pesar de haber sido advertido por la comisión deportiva de que en caso de persistir en su actitud de no querer tomar parte en los partidos tampoco se le nombrará para lo de csmpeonato'. Però vist que el jugador no feia cas a les amenaces, la junta va inhabilitar-lo per un mes. Piera va tornar al cap de divuit dies de la sanció, just després que la junta rebés dues cartes. La primera, de tots els seus companys de vestidor, implorant el seu valuós concurs i la segona, d'ell mateix mostra penediment. La junta es va mostrar magnànima i li va aixecar el càstig, a temps just de participar en la golejada a Chamartín al Reial Madrid (1-5) en duel del Campionat d'España. Piera va marcar un gol i Samitier va signar tot un pòquer.
Com veieu, sota la dictadura militar de Primo de Rivera, els acords de junta es tornaven a escriure en castellà. I l'última de Piera: com devia ser l'home d'estimat i recordat que la notícia de la seva mort, el 1960, acabats de fer els 57, va ser publicada en portada per la Vanguardia Española".  


* La mare de Vicenç Piera Pañella va ser Dolors Pañella Piera.


Per saber-ne més :
Entrada en l'Editorial Roca del llibre 'Barça inèdit'.
Notícies Barça sobre el llibre en el web Racó Blaugrana.
Entrada en Libros Google Play de "Barça Inèdit"
Entrada a la Viquipèdia de Frederic Porta Vila


dissabte, 16 de gener de 2016

Can Bruixa (II)

Cercant informació dels Piera en l'apartat dels llibres de Google, he trobat 'Catàleg de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Materials gràfics' escrit per Lluís Calvo Calvo una nota sobre la masia de Can Bruixa :

"0144
Carreras i Artau, Tomàs.
Barcelona: Sants.
Parròquia de Les Corts de Sarrià.
06-01-1921.
Masia Cal Bruixa.
'Can Bruixa' masia de Sants (de la parròquia de Les Corts de Sarrià) . És una casa que hi ha un colomar davant, al cos superior. A la fatxada hi ha esculpit, damunt el balcó: 'Grau Piera 1765'; és el fundador de la casa; el nom dels Piera es conserva en els actuals propietaris. Hi ha no gaire hi lluny a 'Cal Bruixa' (actualment Cál Macalon). Els masovers de Cal Bruixa Vell varen comprar el terreny i fer aquesta casa'Cal Bruixa'; era En Grau Piera. Els masovers de Cál Bruixa Vell compraren animals amb tares, els curaven i els tornaven a vendre a bon preu. Una espècie de gitanos blancs. La gent va creure que curaven per poder de bruixeria, i d'aquí a dir-ne Cál Bruixa.Així m'ho explica una vella de l'actual Cál Bruixa (Piera). Hi ha un carrer que en diuen el `Carrer de la Bruixa': el va batejar el pare de l'actual propietari, juntament amb En Graña, aleshores alcalde de Sants, però el nom donat (juntament amb el terreny cedit per l'apertura del carrer) fou:'Carrer del Bruixa'. La placa actual diu 'Calle de la Bruixa'. Ampliant la conversa, me diu el propietari que els fundadors eren gent de la Cerdanya (els Piera), que tenien engassada i venien a batre pel pla de Barcelona. Els hi va agradar la localitat i es varen quedar de masovers, de Cál Bruixa Vell, i després establiren el terreny de la casa retratada al Compte de Belloch (actualment redimit: el va redimir el fill de Grau Piera, i el següent Vicenç Piera, el lluïsme: això ho diu amb alguna imprecissió). La casa ha sigut restaurada, o millor mal restaurada potser la casa era pintada. El rellotge era pintat, i ostentava figures: hi havia un caçador amb calsa curta. Hi han deixat l'any de 1765, al repintar-lo (data de la fundació). Com s'ha dit, aquesta masia pertany a la parròquia de Les Corts, de Sarrià, i a l'antic municipi de Sants (actualment Barcelona). Fatxada de 'Cal Bruixa', feta especialment pel pintoresc colomar. Aquest colomar el va fer l'actual propietari Vicenç Piera farà uns 20 anys. Q.F. núm. 3. Sèries 14-33. Pàgs 27-28-29. 1035/0457."      


Per saber-ne més :
Can Bruixa al Catàleg de materials gràfics de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya

diumenge, 6 de desembre de 2015

BTV : Can Bruixa, una de les masies desaparegudes de les Corts



El passat 3 de desembre a BTV notícies.cat van emetre un reportatge de quasi un minut sobre Can Bruixa. Cap al final s'explica que en Josep Piera cedí les terres per a fer un nou carrer amb la condició que s'anomenés Can Bruixa... és estrany que parlin d'en Josep Piera quan l'últim hereu de Can Bruixa va ser Vicenç Piera i Pañella (1903-1960), el germà gran d'en Josep. Tampoc ajuda el web del nomenclàtor de l'Ajuntament de Barcelona on es diu el següent sobre Can Bruixa :
Per la masia edificada a mitjan segle XVIII per Guerau Piera i Agnès Llopart. El renom de la casa ve per l'estranya habilitat que tenien els propietaris per curar animals i la intuïció per endevinar el nombre de pollins que naixerien. Això, entre altres detalls, va fer que aquella societat supersticiosa cregués que es tractava de bruixeria. L'any 1946 l'antiga edificació fou enderrocada per construir cases de lloguer. Josep Piera i Estruch donà les terres per a l'obertura dels carrers que creuaven la seva propietat amb la condició que duguessin els noms de Can Bruixa i de Can Novell.
Qui era en Josep Piera Estruch ? segurament el mateix que s'anomena en el reportatge, però Vicenç Piera Estruch pare de Vicenç Piera Pañella no tenia cap germà anomenat Josep... l'únic Josep Piera Estruch de la família era un cosí sisè que va viure entre 1890 i 1965 fill de Vicenç Piera Galtés.

Acompanyant el reportatge hi ha un text on es parla de la família Piera i Can Bruixa, també hi ha una dada curiosa es parla de la Masia del Barça, Can Planells, en aquest cas sembla un error i es refereixen a Can Planes.

La família Piera va aixecar la masia de Can Bruixa al segle XVIII. Hi van viure diverses generacions de pagesos fins als anys 40 del segle XX, quan els terrenys de la casa impedien que s'allargués la travessera vella de Barcelona -carrer del Marquès de Sentmenat actual- i es va haver d'enderrocar. Els propietaris havien cedit l'espai a l'Ajuntament, però amb la condició que el carrer es digués Can Bruixa.
El nom de Can Bruixa té diverses explicacions, però totes relacionades amb la bona sort de la família, en concret, amb el bestiar. La masia és una de les moltes de les Corts que no s’han conservat i que a fins a meitats del segle XX formaven part del paisatge del districte actual. De fet, de la multitud que es van aixecar actualment només se’n conserven tres: Can Planells, La Masia del Barça, Can Vinyals de la Torre Rodona i Can Rosés, avui una biblioteca.


Fonts :
BTV : Can Bruixa una de les masies desaparegudes de les Corts

dijous, 1 d’octubre de 2015

Vicenç Piera Prats... un capellanet molt distingit

Llegint el llibre de Quadern gris de Josep Pla i Casadevall veiem que el dia 17 de novembre de 1918 parla d'un Vicenç Piera :

"17 de novembre de 1918

Passo una gran part de la tarda amb mossèn Vicenç Piera. És un capellanet molt distingit, fill del sastre Piera. Tenen dinerons.
Mossèn Vicenç té un aire de perplexitat i d’astorament perpetus: fa l’efecte que no sap mai ni el que ha de fer ni el que ha de dir. Això li dóna un aire d’home espiritual, graciós, obedient i submís. És un home girat cap endins. Quan se li explica una facècia, mossèn Vicenç no fa cap comentari, es queda amb els ulls blaus molt oberts, però es veu que frueix per dins. En ell, tot passa a dins.
En un moment que ens parla de les seves afeccions literàries, diu que de jovenet escriví una poesia la idea de la qual consistia a afirmar que hi ha una cosa més bella que una cosa bella, que és la seva ruïna. En el fons del fons, és una idea absolutament ortodoxa –encara que sembli romàntica– i d’un catolicisme cent per cent. Però aquesta forma de la sensibilitat no ha estat mai sant de la meva devoció –i ho sento, car tinc mossèn Vicenç en gran apreci."

Podria ser un altre membre de la família dels Piera de Les Corts ? 

El resultat de les meves recerques han estat les següents :

Vicenç Piera Prats era mossèn, ordenat el 5 de juny de 1909. Va ser organista a Palafrugell designat pel bisbe el 1919. 

La seva partida de bateig es troba als Llibres de bateigs de Palafrugell (Palafrugell B14 (1880-1885) pàgina 429) : 
Nascut el 8 de març de 1884 a Palafrugell i mort el 22 de maig de 1950 a Horta - BCN. Era fill de Joaquim Piera de Mata (Palafrugell) i Dolors Prats Daubé (Palafrugell), tenia 5 germans : Maria, Xavier, Ernest, Teresa i Francesc. Els seus avis paterns eren : Vicenç Piera Caramellas (Sarrià -BCN) i Rosa de Mata Arnau (Blanes).

Sobre els seus pares, Joaquim i Dolors, podem trobar la dispensa matrimonial a l'Arxiu Diocesà de Girona amb data de 26 de gener de 1883.

La partida de bateig del seu pare, Joaquim, es troba als Llibres de Bateigs de Palafrugell (Palafrugell B10 (1852-1861) pàgina 115) : 
El seu pare Joaquim va néixer el 5 de desembre de 1856. Li van posar els noms de Joaquim, Antoni i Joan. Era fill de Vicenç Piera Caramellas (Sarrià -BCN) i Rosa de Mata Arnau (Blanes). Els avis paterns eren : Francesc Piera i Maria Caramellas. Conjugues a Sarrià. 

I buscant en la investigació d'Eliseu Toscas i Santamans : 'L'estat i els poders locals a la Catalunya del segle XIX a través de l'estudi d'un cas : Sarria 1780-1860'' he trobat que va existir un Francesc Piera Amich (Sarrià, 1790) defunció el 1852, fill de Magí i Teresa. Miner. Casat amb Maria Casanellas. Voluntari realista el 1827, cabo 2a esquadra, bayle 1831.
I que van tenir com a mínim aquests fills :
- Lluïsa Piera Casanellas nascuda el 1819. Filla de Francesch i Maria.
- Joaquim Piera Casanellas nascut el 1828 a Sarrià. Sastre impedit. Casat 1856 amb Mercè Baruel Balasch. 1860 casat amb Maria Compte Tataret.

Per tant, podria ser que aquest matrimoni entre Francesc Piera Amich i Maria Casanellas fossin els Francesc Piera i Maria Caramellas, conjugues de Sarrià i besavis de Vicenç Piera Prats ?

Però encara faltaria trobar la relació amb els Piera de Les Corts, l'únic Magí Piera que hi ha a la família és un que es va casar el 10 de novembre de 1709 amb Caterina Pagès...  


Per saber-ne més :
17 de novembre de Quadern gris.
Petita memòria de Vicenç Piera Prats a la Revista Baix Empordà (pàgina 44).

divendres, 18 de setembre de 2015

Buscant l'home del milió d'amics : Pere Cusola Piera (III)

Tot va començar l'octubre de l'any 2009 quan en la Revista Barça van publicar una nota sobre en Pere Cusola Piera. Al cap de dos anys, el 3 d'agost de l'any 2011 vaig publicar en el blog els resultats de les cerques que havia realitzat fins aleshores... Quasi bé dos anys més tard, el 26 de gener de 2013 vaig tornar a publicar els resultats de les indagacions que havia fet fins aleshores. Ara, un altre cop després de dos anys més... he trobat la relació entre en Pere Cusola Piera i Els Piera de les Corts.  

Fem un petit resum en Pere Cusola Piera nascut el 23 de novembre de 1919 a Barcelona era fill de Joan Cusola Pujol i Joaquima Piera Llopis, "matrimoniats" el 24 de setembre de 1916 també a la ciutat comtal. A més també teniem que un oncle seu, Joan Piera Llopis, s'havia casat amb Bonaventura Cusola Pujol el 25 de desembre de 1919 a Barcelona. 

De les partides d'aquest dos casaments vaig poder extreure que els pares eren Jaume Piera i Maria Llopis i que la Joaquima havia nascut cap al 1888 i en Joan cap al 1893. Però per més que buscava a l'Arxiu Municipal de Barcelona no trobava les seves partides de naixement... fins que fa poc vaig caure que en aquella època Les Corts no era un barri de Barcelona si no un poble i per tant tenia un registre civil propi. Cal recordar que Les Corts va ser annexionada a la ciutat de Barcelona el 20 d'abril de 1897. 

Per tant, he anat a l'Arxiu Municipal del Districte de Les Corts a consultar els CD del Registre Civil que conserven d'aquella època. Primer he buscat les partides de naixement, però només es conserven els índexs... o sigui que no he començat amb bon peu. Però he pogut esbrinar que la Joaquima havia nascut l'any 1888 i en Joan l'any 1893. A més, tenien dos germans més grans la Maria nascuda el 1883 i en Josep nascut el 1884. Però amb això no feia res...

Aleshores he buscat les partides de matrimoni... i aleshores si ! he trobat la partida de matrimoni de Jaume Piera Estadella i Maria Llopis Cuxart del 21 d'abril de 1882. On ens detalla que tal com diu en els llibres parroquials de Santa Maria de Les Corts en Jaume i la Maria es van casar el 17 de desembre de 1881. Que en Jaume era fill de Vicenç Piera i Teresa Estadella de Sarrià i Sants respectivament.

I aquest matrimoni d'en Vicenç Piera Piera i Teresa Estadella si que està en l'arbre genealògic dels Piera de Les Corts !!!!

En resum, la relació que tinc amb el Jaume Cusola Piera és que ell era cosí 7é del meu pare.



Per saber-ne més :
Entradade l'any 2011 sobre en Pere Cusola Piera al blog 'Els Piera de Les Corts'
Entrada de l'any 2013 sobre en Pere Cusola Piera al blog 'Els Piera de Les Corts'

dilluns, 31 d’agost de 2015

Bibliorelats






Us convidem a la presentació de  Bibliorelats (Arola Editors), que tindrà lloc durant la Setmana del Llibre en Català, dins els actes de l'Any de les Biblioteques. La presentació anirà a càrrec de l'escriptor Màrius Serra. Hi intervindran: Carme Fenoll, cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya; Alfred Arola, editor; Bernat Ruiz, Plataforma d'Edició Roter; Clara Juncadella i Joan Pinyol, autors de dos dels relats i Fina Masdéu i Victòria Rodrigo, coordinadores de Reusenques de Lletres.




8 de setembre, 7 del vespre
Setmana del Llibre en Català 
(plaça de la Catedral de Barcelona)






Per saber-ne més :

dimecres, 24 de juny de 2015

José María Piera Mas-Sardà. 80 aniversari

Homenatge a José María Piera Mas-Sardá pel seu 80 aniversari. Fill d'Antoni Piera Comas i Maria Lluïsa Mas-Sardá Sells.

 


Per saber-ne més :
Entrada al bloc 'Els Piera de Les Corts' : La branca Piera Mas-Sardà

dimarts, 5 de maig de 2015

Fent tentines pera la vida


Llegint aquests dies el llibre d'en Joaquim Nadal i Farreras, Fent tentines per la vida, he trobat una referència a la família Piera. En el capítol titulat Els estius. Dos paisatges, dues cases hi ha les següents línies :

'D'altra banda ,la família de la meva àvia paterna, els Oller, van comprar la casa de la faília Matas, consignatari de barcos, havia tingut a Sa Tamardia (la platja dels pescadors, per a nosaltres). El 1919 la sociedad Hijos de Gaspar Matas la va vendre a la societat Hotel Miramar de la Fosca, i aquest un any més tard la va vendre a un farmacèutic, Josep Tarrés i Boada, que va ser el promotor d'una primera parcel·lació a la Fosca als anys vint. La vídua de Josep Tarrés, Dolors Piera, va ser qui l'any 1933, va vendre una finca important al besavi Francesc Oller i Martinell, que la va agrupar amb altres finques. L'any 1934 van ampliar i adaptar l'antiga casa i hi van construir l'hotel Rocafosca, un establiment d'anomenada i de cuina excel·lent i ben cuidada...'

Josep Tarrés i Boada, nascut a Maçanet de la Selva, com hem pogut veure era farmacèutic, també va ser membre de la Junta de les Ciències Naturals, on va arribar a ser vicepresident. Es va casar amb Dolors Piera i Jané l'onze de setembre de l'any 1891. Els quals van tenir dos fills : Antoni i Josep Maria Tarrés i Piera. Josep Tarrés i Boada va morir el 29 de juny de 1927.

La farmàcia estava al carrer del Carme, 84 de Barcelona. L'establiment fou comprat per Josep Tarrés i Eduard Casellas el 1883. L'any 1927 fou traspassada al seu fill Josep Maria Tarrés i Piera. La farmàcia és d'estil modernista amb mosaics de Lluís Brú i Salelles. Després de passar per diversos propietaris actualment és de la besnéta : Agnés Tarrés i Oller




Per saber-ne més :
Catàleg Ara Llibres : Fent tentines per la vida.
Entrada a la web Joaquim Nadal i Farreras : Catolicisme i estiueig. La construcció de la capella de l'Assumpció de la Fosca.
Entrada a la web Barcelona Modernista de la farmàcia del Carme
Web Internet archive : Anuari de les Ciències Naturals.
Hemeroteca La Vanguardia esquela Josep Tarrés i Boada