dimecres, 16 abril de 2014

La nostra Pubilla

En el Butlletí de l'Orfeó de Les Corts de finals de l'any 1964, en l'apartat anomenant "El reportatge insòlit" hi ha un article, La Nostra Pubilla, que parla de la Maria Àngels Piera i Domènech. Diu així :

"La Pubilla de Les Corts, la gentil Maria dels Àngels Piera i Domènech, sòcia del nostre Orfeó, i filla major d'una de les famílies de més distingida avior dins de la tradició social cortsenca, és una xamosa damisella de 16 anys d'edat, rossa, esvelta, d'esguard agradable entre tímid y generós, de rialla fàcil, de vasta formació.   

En saber el veredicte del Jurat faltà temps per a enviar-li unes flors i pregar-li la concessió d'uns moments als lectors del Butlletí; i a primeres hores del vespre ens acollia a casa seva. La panoràmica d'una Travessera enllumenada per una densa línia de llums de mercuri ens feia impressió, contemplada des d'aquell cinquè pis, de trobar-nos al palau d'una imaginària Reina de Les Corts. La realitat no era exactament aquesta però, malgrat això, no anàvem gaire lluny d'osques : teníem al nostre costat la Pubilla que ens parlava de les primeres impressions després del seu nomenament, dels records inoblidables d'aquesta Festa Major, de les il·lusions per a l'avenir : esdevenir una gran pintora i bastir una llar, i -confidencialment-, ens confessava amb envejable ingenuïtat el seu desig immediat : tenir un cavall amb què podria practicar el seu esport preferit.

Conversant amb ella apreciàrem ràpidament la més reeixida qualitat del seu caràcter: la sinceritat. I ella mateixa ens digué com estimava la franquesa tant en els seus amics com en el seu ideal masculí.

L'entrevista s'allargà cap al camp de les preferències. El color verd (el de la il·lusió i l'esperança dels seus 16 anys), les roses de vermell encès (símbol de l'entusiasme de la seva naixent joventut), i, d'entre els ocells, les orenetes (representació del temps immarcescible) i els mussols (emblema del pensament).

Malgrat que s'anava fent tard i la nostra amfitriona havia de signar un considerable plec de fotografies, el diàleg brollava sense solució de continuïtat. Maria dels Àngels, ens ressenyà amb senzillesa, els seus autors més llegits i els mestres escollits dins de la seva passió vocacional : Picasso, Miró, Dalí, Tapies i els grans clàssics del Segle d'Or espanyol. I, sense esforçar-se gaire -ja que tot just està sortint de l'època dels somnis- ens parla dels herois i els llibres d'infantesa, i de com li plauria ésser Reina d'uns possibles Jocs Florals a Les Corts que nosaltres vàrem insinuar.

Per uns moments, cap al final de la reunió, contagiats de la infantil il·lusió de la nostra interviuada, ens va semblar que estàvem davant d'una exquisita princeseta local. La mateixa inoblidable impressió dels primers instants. Però un reportatge insòlit, que consistí a seguir-la durant tot un dia de treball, ens va mostrar la veritable imatge de l'amiga dilecta : des de les vuit del matí fins a les nou de la nou, feineja intensament a través d'un espès horari de classes i d'estudi : anglès a l'Institut d'Estudis Nordamericans, piano i solfeig, pintura a l'Escola Massana...

No cal dir que tots els cortsencs podem estar ben orgullosos de la representant femenina de la nostra barriada, puix que el treball unit a la joventut i a l'optimisme, i la bellesa unida a la cultura i a les virtuts coincideixen en la Pubilla elegida enguany."

(Un servei de "Mediterrània Express")    

A continuació hi ha unes línies més, en una "Nota de darrera hora" :

" - Quan ja teniem enllestida la present edició del BUTLLETÍ, ha tingut lloc al Palau de la Música Catalana l'elecció de la Pubilla de Catalunya de 1964, títol que ha recaigut en la nostra dilecta Maria del Àngels Piera, que el passat 19 d'aquest mes de desembre na ésser elegida també Pubilla de Barcelona.
La nostra més efusiva enhorabona."




Per saber-ne més :
Article del 22 de desembre de 1964 al diari La Vanguardia : Pubilla de Barcelona 1964.
Article del 30 de gener de 1965 al diari La Vanguardia : Visitas de la Pubilla de Catalunya.



dimecres, 26 febrer de 2014

Una col·lecció d'antiguitats al barri del Guinardó

Aquest passat diumenge, 23 de febrer de 2014, en el TN migdia van emetre un reportatge anomenat "Una col·leció d'antiguitats" on es parlava de : "La gran finca de principis del segle passa on va viure la família del dr. Ramon Pla, al barri del Guinardó, és un dels tresors amagats en el brogit de Barcelona. La casa, on hi ha una col·lecció d'antiguitats de valor incalculable, va passar a mans de l'Ajuntament amb la mort de la filla del doctor, Núria, però s'ha de gestionar respectant les seves últimes voluntats: convertir la casa en museu i obrir els jardins al públic."

Precisament, en aquest reportatge s'entrevista a la Presidenta de l'Associació per a l'Estudi del Moble, Mònica Piera, la qual és Doctora en Historia de l'Art. Especialitat en moble i arts decoratives. Al llarg de la seva vida ha escrit diversos llibres sobre la matèria : 


  • El mueble en Cataluña / Angle Editorial / 978-84-88811-54-7.
  • El mueble y los interiores desde Carlos IV a la época isabelina / Ajuntament de Barcelona. Direcció de Serveis Editorials  / 978-84-9850-340-1.
  • Audàcia i delicadesa / Fundació Privada Mascort / 978-84-612-2197-4.
Així com diversos articles :
  • Els usos de les indianes a la Barcelona del segle XVIII: decorar la llar o vestir la gent?  /  Barcelona quaderns d'història. núm. 17 (2011).
  • El comercio de muebles en Cataluña durante el siglo XVIII Separata de la Revista de Dialectología y Tradiciones Populares. (2011).
  • Els Cadirers de boga a la Barcelona de la fi del segle XVIII Afers : Fulls de Recerca i Pensament. núm. 37 (2000).
  • "Quan és jove per fer bonic i quan és gran per no fer fàstic". Tocadores y lavamanos en la vivienda catalana de la época moderna Cuadernos de Historia Moderna. núm. 8 (2009).


  • La Cómoda y el tocador, muebles de prestigio en la sociedad catalana del siglo XVIII / Pedralbes : revista d'història moderna. núm. 25 (2005).
  • La Calaixera o cómoda catalana y sus variantes tipológicas en el siglo XVIII / Universitat de Barcelona. Departament d'Història de l'Art, 2002.
Per saber-ne més :
Enllaç al reportatge de TV3 : "Una col·lecció d'antiguitats"
Fitxa de Mònica Piera en l'acadèmia.edu.
Web de l'Associació per a l'Estudi del Moble.
Bloc : Memòria dels barris : Família Pla Monseny.
Bloc : Memòria dels barris : L'herència de la Sra Pla.

diumenge, 16 febrer de 2014

Carrer del Pare Pere Piera i Estadella - Sant Boi del Llobregat

Imatge del carrer del Pare Pere Piera Estadella
A la localitat de Sant Boi de Llobregat l'any 1916 es va dedicar un carrer a un membre de la família dels Piera, en Pere Piera i Estadella (1850-1916), religiós de l'ordre de Sant Joan de Déu, fill de Vicenç Piera i Piera i Teresa Estadella

La raó de dedicar-li un carrer es degut a que el 31 de gener de 1912, com a Superior del Manicomi de Sant Boi, va signar el contracte amb la "Compañia Barcelonesa de Eletricidad" per proporcionar llum i electricitat a tot el manicomi.

El seu germà Joan Piera i Estadella, infermer, va col·laborar conjuntament amb en Benet Menni en la fundació de l'antic Hospital de Sant Joan de Déu a Les Corts amb una aportació consistent en mobles i eines per l'Hospital.





Per saber-ne més :
Entrada Doble toponomia en una calle de Sant Boi de Llobregat dedicada a un hermano de San Juan de Dios al bloc 'Joan Vendrell i Campmany'.
Entrada Aprovada la construccion de una gruta a la Virgen de Lourdes... al bloc 'Joan Vendrell i Campmany'.
Entrada Hospital de Sant Joan de Déu al bloc 'Can Farinetes'.

dissabte, 25 gener de 2014

Cosir i repuntejar : Història demogràfica de Sarrià

Ja fa temps que us vaig parlar sobre el projecte Five Centuries of marriages (5CofM), ara us mostro un artícle d'un bloc, Cosir i repuntejar, que parla dels resultats d'aquest projecte a la vila de Sarrià. Podem observar que un dels cognoms més freqüents en els llibres d'esposalles era el de Piera, o sigui que caldrà anar a fer una visita a l'Arxiu de la Catedral... de moment us deixo amb el text :      

Història demogràfica de Sarrià

"Ahir 22 de març va venir Anna Cabré, directora del Centre d'Estudis Demogràfics de la UAB, al cafè científic. Ens va parlar de la seva recerca en demografia històrica, basada en els llibres d'esposalles de la Catedral de Barcelona i subvencionada per la Unió Europea: Cinc segles de casaments. Five Centuries of Marriages (5CofM). A project of Historical Demography in the Barcelona Area.

Es veu que va coincidir l'acabament de la catedral amb una visita de Benet XIII, el Papa Luna, el 1408, camí de Peníscola; i com el bisbe es deuria queixar que es van quedar sense diners per acabar la construcció, el papa va dictar una ordre conforme els qui es volien casar havien de pagar una taxa. El recull de les taxes omplia el llibre de les esposalles. Les taxes eren diferents, segons el nivell econòmic de la parella. La tarifa general era de 4 sous. Els més pobres, es casaven amore dei, és a dir, gratis. Els més rics pagaven una quota més elevada, de fins a 8 o 16 sous. Les parròquies don se celebraven els casaments nobles eren la del Pi i la de Sant Just i Pastor.

Aquests llibres d'esposalles, que la Catedral de Barcelona té recollits des de 1451 fins al 1905, són una font rica d'informació, ja que hi consta el nom dels contraents, l'estat civil, la professió, la parròquia on contreien matrimoni i el pagament. Així es pot fer un estudi transversal del nivell social segons la parròquia. Per què es va aturar el 1905? doncs perquè va canviar la tecnologia, i el recull del pagament de la taxa es va fer d'una altra manera i la recollia la parròquia. En total hi ha set-cents mil matrimonis celebrats en dues-centes parròquies, recollits en vuitanta o noranta llibres, durant cinc segles. El buidat l'han fet trenta-cinc persones.

A les parròquies de Sarrià, entre 1451 i 1861 es van celebrar uns 3.600 matrimonis, segons els llibres d'esposalles. La major part (entorn el 70%) dels contraents eren pagesos. El lloc de residència dominant era el dels marits, és a dir, que la dona era la que es desplaçava. Els cognoms més freqüents són Piera i Amat; després Casanoves i Serra. Els noms més abundosos: Joan, Josep i Francesc. A diferència d'altres parròquies, Vicenç era més freqüent. Entre les dones, el nom més freqüent amb diferència era Maria; després, Eulàlia i Teresa. Es veu també com al 1860 el contingut d'aquests llibres, que abans era català, passa a ser en castellà.
"

Per saber-ne més :
Entrada "Història demogràfica de Sarrià" al bloc "Cosir i repuntejar".
Entrada "Esposalles, l'arxiu de matrimonis de la Catedral de Barcelona" al Bloc "Els Piera de Les Corts"
Vídeo de l'Àgència Catalana de Notícies sobre l'Arxiu de matrimonis de la Catedral.
Web The Document Analysis Group.
Arxiu pdf : "Five Centuries of marriages". 

dissabte, 18 gener de 2014

Conferència : "Los Sex Pistols no tenían razón" de Josep Maria Piera


En un entorno cada vez más globalizado y competitivo, para la consecución del éxito, una empresa tiene que tener presente la gestión global de la marca. El branding es un elemento clave para ofrecer, tanto a empresas como a instituciones, el desarrollo de una estrategia potente y destacada.
José María Piera, Vicepresidente Ejecutivo de la agencia *S,C,P,F…,  nos habla en «Los Sex Pistols no tenían razón» sobre el pasado, presente y futuro en la construcción de las marcas y los grandes cambios que está viviendo el sector.

Conferencia en castellano impartida dentro del marco del Máster en Branding de ELISAVA.



Per saber-ne més :
Conferència a Elisava : "Los Sex Pistols no tenían razón" de Josep Maria Piera. 
Anuncis esmentats en la conferència :

APPLE


BANC SABADELL

diumenge, 29 desembre de 2013

Barcelona Metròpolis : El senyor Tonet de Sants

Tal com ens va anunciar l'Enric Gomà en l'anterior entrada del bloc, Vicenç Piera : Un mito del Barça nacido en una masia de Les Corts, ha publicat en la revista Barcelona Metròpolis, un article d'un Piera, en aquest cas del seu besavi Antoni Piera i Jané conegut com a : Antonet o Tonet.

Amb el seu particular estil, l'Enric Gomà, ens explica una part de la història de la família. Ho fa d'una manera amena i plena de detalls tot curiosos. Ens parla de l'afició als toros del besavi i del seu germà, Salvador, de la mateixa manera que coneixem nous detalls de la fundació del Foment d'Obres i Construccions (FCC). Un article que val molt la pena de llegir. 

I de la mateixa manera que en la seva etapa a Catalunya Ràdio, apreníem "noves paraules" en la seva secció de filologia creativa, La veu humana. En aquesta biografia, en canvi, podem aprendre una "vella paraula" : mirinyac, una peça de roba interior del segle XIX. 

L'adreça de correu del blog és : elspiera@gmail.com

Més informació :
Biografia El senyor Tonet de Sants a Barcelona Metròpolis.

dissabte, 23 novembre de 2013

Vicenç Piera : Un mito del Barça nacido en una masia de Les Corts

Aquest passat 16 de novembre, vaig tenir una gran alegria al rebre un missatge al facebook dels Piera de Les Corts, on des del setmanari digital "El Català" es posaven en contacte per informar de la publicació d'un nou article, amb el títol de : "Vicenç Piera: Un mito nacido en una masia de Les Corts", la veritat és que l’article està ben treballat i ens expliquen alguns aspectes de la vida esportiva o orígens d’en Vicenç Piera. També, hi ha alguna referència a la seva dona : Maria Dinarés Comellas, gran seguidora del FC Barcelona.
La pàgina del setmanari ‘El Català’ és força interessant. És un setmanari digital dedicat als esports que del Districte de Les Corts de Barcelona, com per exemple el Real Club de Polo, Club Esportiu Mediterrani i el FC Barcelona entre d’altres. En resum un web que cal visitar.

Per saber-ne més :

Entrada sobre Vicenç Piera en el semanari El Català

divendres, 1 novembre de 2013

Panallets 2013


Avui, 1 de novembre, dia de Tots Sants, gràcies a l'última entrada Els panellets de Cal Piera del "Block de... Els Freixa" m'ha portat a pensar en la Pastisseria Piera de Terrassa, actualment Pastisseria Soler Piera : "Una Pastisseria tradicional e innovadora, Cafeteria, Bomboneria, Pà, Cátering per encarreg. Familía pastissera des de l'any 1861", segons diuen en la seva descripció del Google+.


La pastisseria estava antigament situada al carrer de la Fontvella, passada la cantonada amb el carrer Puig Novell, al costat del Gran Casino. Després es va traslladar al carrer Periodista Grané, 192. De la mateixa manera que a canviat d'ubicació, també al llarg de la seva extensa història ha anat canviant de nom : Pastisseria Bonaventura Piera, per després ser la Pastisseria Piera i finalment la Pastisseria Soler Piera


Per saber-ne més :
Entrada 'Els panallets de Cal Piera' del blog : Block de... els Freixa.
Entrada 'Les mones de ca l'Anoll i Cal Piera' del blog Records de Terrassa.
Entrada 'Una cantonada plena d'històries' del blog Records de Terrassa.
Entrada 'Els panallets i les pastisseries al 1935' del blog Records de Terrassa. 

diumenge, 6 octubre de 2013

Retirada de la pràctica esportiva de Vicenç Piera

En les pàgines del llibre : "Cròniques del Barça (1899-1991)" del Diari Observador de l'actualidad.
Hi ha una fotografia del partit homenatge per la retirada del mòn del futbol a Vicenç Piera, jugat el 2 de febrer de 1933 . Aquella temporada 1932-1933, Vicenç Piera només va jugar 13 partits.


Al partit va assistir el President de la Generalitat Francesc Macià i el seu secretari Joan Alavedra. A l'àlbum de record que se li va fer entrega a Vicenç Piera durant el descans del partit, Francesc Macià va escriure la següent dedicatòria : "Amb tota cordialitat al gran jugador Vicenç Piera".

L'endemà al diari 'Mundo Deportivo' publicaven a la primera i quarta pàgina la crònica del partit de comiat entre el FC Barcelona i una selecció de jugadors de diferents equips de la Lliga Espanyola (RCD Espayol, Athletic Club, València CF i Atlético de Madrid). La selecció va vèncer 3 a 2. 

També es poden llegir diverses declaracions d'afecte cap a l'homenetjat, per part dels companys d'equi i rivals, així com de directius dels equips que van cedir jugadors per l'homenatge. Exemple d'aquestes mostres d'afecte són :

Jack Greenwell, entrenador del FC Barcelona (1917-1923 i 1931-1933) va declarar : "Uno de los jugadores más disciplinados, por no decir el mejor entre ellos. ha sido Vicente Piera".

I no deixen de ser curioses les declaracions de l'àrbit del partit amistós, el senyor Espelta : "He de hacer constar mi satisfacción por haberme designado el Colegio Catalán de Árbitros para el arbitraje de este partido. En primer lugar, como árbitro, en segundo como socio del Barcelona y en
tercero como admirador de los jugadores nobles y disciplinados.



Per saber-ne més :

Primera pàgina del dia 3 de febrer de 1933 del Mundo Deportivo.
Quarta pàgina del dia 3 de febrer de 1933 del Mundo Deportivo.
Pàgina 12 del dia 3 de febrer de 1933 del diari La Vanguardia.



dijous, 19 setembre de 2013

The black dog. Stories from Spanish Civil War

Els germans Salvans Piera, Joan i Ignasi, van liderar el cinema amateur a Terrassa els anys trenta del segle vint. Una relació de la seva filmografia és :

- Joan Salvans :
  • 1932 : Aigua (Copa d'art de Cine-Nizo al concurs del CEC), i Turisme (Premi Casa Sàbat).
  •  1933 : Sant Llorenç de Munt (Medalla d'Argent del CEC)Esquí (Medalla d'Honor del CEC i Copa de l'ACA), i Reportatdes Ferm (Medalla d'Argent del CEC i Copa Serrahima).
  • 1934 : Pallars i Ribagorça (Medalla Argent del CEC), Diaris (Medalla Vermell, d'honor del CEC) i Premis (Premi Lluís Balta de la Federació al millor films de viatges).

  • 1935 : Morriña (Medalla d'Argent) i No diguis mai... (Premi Arguments 16mm).
  • 1936 : L'enemic de Venus (Medalla de Coure d'argument de CEC i Premi Arguments 16mm).
 - Ignasi Salvans :
  •  1933 : Orient (Medalla d'Honor del CEC).
  • 1934 : Escenes de la costa (Medalla d'Argent del CEC).
  •  1935 : Concert Costa (Premi Reportatges 16mm de la Federació); Pot i Pit (Premi Tema Lliure 16mm de la Federació, Copa Unión Films SA). i Evocació (Medalla d'Argent per a Tema Lliure 16 mm de la Federació).
  • Uns insfants (Premi documentals de la Federació).   
 
Films que tingueren un èxit notable, com ho demostra el número de projeccions que tingueren en diverses localitats, en total foren 47 : 21 a Terrassa, 17 a Barcelona, 3 a Sabadell i 1 a Badalona, Manresa, Mataró, Vilanova i Madrid. Ignasi Salvans va continuar realitzant films després del conflicte, Joan Salvans morí en la guerra civil, assesinat sis dies després de l'inici de la guerra civil juntament amb el seu pare, Francesc Salvans Armengol.
En la xarxa podem trobar un exemple de la fimografia de Joan i Ignasi Salvans i Piera, en la pel·lícula "The black dog. Stories from the Spanish Civil War" :
 
 - The black dog. Stories from the Spanish Civil War (El perro negro. Historias de la guerra civil española). (Holanda-Hungría, 2004) (B/N, 84 m.)
Ficha técnica. Dirección: Péter Forgács. Montaje: Kati Juhász. Productora: Lumen Film Norte Prinsengracht. IMDb
Material original rodado por: Jose Ernesto Diaz Noriega, Joan Salvans i Piera, Ignacio Salvans i Piera, Modest Solsona, Isadoro Navarrete, Daniel Jorro, Jesus Visa, Juan Vallbona, Russell Palmer.
Comentario: Poético collage de películas caseras, registradas casi al descuido por artistas amateurs, Joan i Salvans y Joan Ernesto Díaz Noriega. Ernesto, estudiante de clase media de Madrid, sobrevive a la guerra; Joan, un industrial catalán, muere asesinado seis días después del estallido del conflicto. Sus filmes, sus historias, nos conducen a través de la España de los años 30 y 40. Estas películas se convierten en la original historia de una vida personal, que nos lleva a conocer el pasado oculto, los matices históricos, del desarrollo de la guerra. “El Perro Negro” establece en nosotros una profunda conexión entre la imaginación, la memoria, y nuestra mirada para con nuestra propia vida privada.


“...es mas la historia de un crimen
que la lucha por un mundo mas justo y mejor"

Salut! Ricardo




Per saber-ne més :

Pel·lícula "The black dog. Stories from Spanish Civil War" en Vimeo.
Web Péter Forgács.
Document : "El cinema amateur català en temps de la Generallitat, la seva inserció a Terrassa i el lideratge de la família Salvans".
Document : "Cinema civil. Un exemple : Edelweiss Films".