diumenge, 25 de setembre de 2016

Pau Farinetes a BTV

Ara farà prop d'un any BTV va emetre un reportatge de la Queralt Gómez i Anna Feliu sobre en Pau Farinetes, titulat 'Pau Farinetes recorda el passat rural de les Corts'. És curiós que ningú que surt al reportatge sap dir el nom d'en Pau Farinetes i fins i tot un dels entrevistats el relaciona amb els fundadors del Barça... potser recorda el passat rural del districte per la roba que porta...

El text de la introducció del reportatge  és la següent :

A la plaça de Comas, davant de la seu del districte de les Corts, hi ha una escultura de bronze que tothom coneix, però que molt poques persones saben qui és. Vesteix espardenyes i barretina, té una alçària d'1,90 m i pesa uns 300 quilos. Sempre està a peu dret, davant la seu del districte de les Corts, observant com veïns i turistes se'l miren i fins i tot s'hi fan fotos. Però qui és aquest personatge cortsenc ?

L’estàtua de Pau Farinetes està ubicada a la plaça de Comas, just davant de la seu del districte de les Corts, i crida l’atenció perquè és a nivell de carrer, sense cap pedestal que el sostingui. És una escultura que representa un pagès d’una antiga masia del barri i que recorda a veïns i visitants el passat rural de les Corts. Però també es creu que va ser regidor de l’últim ajuntament de les Corts. Per això, tot i que molts no saben com es diu, s’ha convertit en tot un símbol del barri.


Per saber-ne més : 
Reportatge BTV : Pau Farinetes recorda el passat rural de les Corts.
Entrada al blog 'Els Piera de Les Corts' : Pau Farinetes

dissabte, 13 d’agost de 2016

Vermut Cisa

Els origens del vermut Cisa es remunten a mitjans del segle XIX quan Pere Cisa Cisa compra una antiga fàbrica de licors al Masnou, al 1880 inaugura les instal·lacions que porten el seu nom i va afegir el vermut entre els productes que fabricaven. El 1888 presenta el vermut Cisa a l'Exposició Universal de Barcelona on guanya la medalla d'or. 

Més endavant, la seva filla Antònia Cisa va fer-se càrrec del negoci juntament amb el seu marit Joaquim Piera Estefa, fill de Josep Piera Piera i Eulàlia Estefa Jané casats el 9 d'abril de 1874. 

Els següents propietaris van ser Francesc Piera Cisa i Maria Teresa i Badia. A partir de 1970 es centren en la producció de vins generosos i vermuts, el vermut blanc i el vermut negre. 

Actualment el propietari és Francesc Piera i Badia.




Per saber-ne més :
Apartat Història del web del vermouth Cisa.
Notícia de 'degustació gratuïta, vermouth Cisa'  al web 'El Rebost dels sentits'
Revista Papers de vi

dijous, 4 d’agost de 2016

Origens de l'ajuntament de Les Corts

Actual seu del Districte de Les Corts
En el web de RACO (Revistes Catalanes amb Accés Obert) hi ha un treball de l'any 2013 de Josep Moran i Ocerinjauregui publicat per la Societat Catalana d'Estudis Històrics en el seu butlletí que tracta sobre l'Orígen de l'ajuntament de Les Corts. En ell s'explica que :
  • El 13 de desembre de 1822, la Diputació Provincial de Barcelona va decidir que examinada la sol·licitud dels comissionats pels veïns de Les Corts s'establís l'Ajuntament Constitucional, compost per un alcalde, dos regidors i un procurador síndic.
  • El 5 de gener de 1823, a la casa anomenada Prat d'en Cuiàs, són convocats per decidir la composició del nou ajuntament els següents electors : Gerard Piera i Cuyàs, Pau Piera Santomà, Benet Piera, Pau Amat i Taner, Josep Llopis, Pere Pagès, Jaume Piera, Vicenç Piera Amigó i Jaume Estruc. 
  • El 6 de gener de 1823 s'elegeixen els membres del nou ajuntament quedant format de la següent manera.

Alcalde : Joaquim Closas

Regidor 1r : Antoni Cuyàs
Regidor 2n : Pau Amat i Ferrer 
Procurador síndic : Francesc Martí 
  • El 7 d'abril de 1823 entren per la frontera els Cent Mil Fills de Sant Lluís que ajuden a Ferran VII a establir el règim absolutista. Declarant nul tot allò legislat anteriorment.
  • 1833 mort Ferran VII. Es proclamada reina la seva filla Isabel II. L'agost de 1836 es restableix la Constitució de 1812. 
  • El 18 d'octubre de 1836 són elegits els membres del nou consistori de Les Corts :
Alcalde : Vicenç Cuyàs
Regidor 1r : Francesc Martí
Regidor 2n : Josep Closas
Síndic procurador : Joan Fisas
Secretari : Benet Massot

Si mirem els electors de l'any 1823 podem veure diverses persones amb el cognom Piera. 

Pau Piera Santomà (1772-1839) casat amb Tuies Castelló Martí (1776-1846) tingueren 8 fills. Eren els propietaris de Can Bruixa.  
Gerard Piera Cuyàs (1760-1845) casat amb Rosa Vidal tingueren 5 fills.
Vicenç Piera i Amigó (1791-1866) casat amb Lluïsa Piera Castells (1794-1866) tingueren 7 fills. Propietari d'uns terrenys a Les Corts anomenats "lo camp del soldat".

Sobre en Benet i en Jaume Piera no podem saber qui són per la falta dels segons cognoms ja que en aquella època hi ha diferents homes amb aquests noms. Si mirem la relació familiar entre els tres Piera que hem pogut identificar observem que :   


En Pau Piera Santomà era cosí segon dels pares d'en Grau i Vicenç Piera, l'Antoni Piera Nogués i Vicenç Piera Planas respectivament. En Vicenç i en Grau Piera eren cosins segons entre ells. Com que és una mica embolicat tot plegat, millor explicar-ho amb un gràfic.
  

Per saber-ne més :
Entrada al Bloc 'Els Piera de Les Corts' : Passatge Piera
Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics : 'Orígens de l'Ajuntament de Les Corts (1814-1836)' 

diumenge, 1 de maig de 2016

3 de juliol de 1900 : Constitució de l'empresa FOCSA

Signatura contracte clavegueram de Madrid

L'empresa Sociedad Anònima de Fomento de Obras y Construcciones, FOCSA, es va constituir el 3 de juliol de 1900 a Barcelona. Amb un capital de 5 milions de pessetes de 500 pessetes l'acció. La Raó social va ser a Ronda Universitat, 4 - principal. Amb més de 5000 treballadors.






La Junta Directiva va quedar formada per :

President : Agustín Viramata Vilaseca.
Director gerent : Salvador Piera i Jané.
Consellers : Narciso Cortinas i Batllori, Antonio Piera i Solanas, José Torras Ferran, José Piera i Jané, José Ferrer i Bernadas, Juan Mas i Calmet, Ricardo Ramos Cordero, Guillermo Puig i Boada. 
Secretari : Tomás Riera i Sans.

23 de juliol de 1902. Diari Dinastía
Canvis en la Junta Directiva
:
- Salvador Piera i Jané es substituït pel seu fill Antoni Piera Solanas.
- Antoni Piera Jané ocupa la vacant del consell deixada per l'antic fill del Director gerent.
- Juan Maluquer Viladot, nou conseller, en substitució de José Ferrer Bernadas.
- Raimundo Torras Grau és el nou conseller en substitució del seu difunt pare.
- Jaime Torras Grau substitueix l'anterior conseller germà seu.

Seccions de l'empresa on estaven membres de la família Piera :
a) Negocis :
- Quadres per a les cavalleries i tallers a Barcelona : José Piera i Jané.
- Diverses explotacions mineres a Barcelona i Catalunya : Antonio Piera i Solanas.

b) Tècnica :
- Direcció : Fernando Rojo i Sojo amb la col·laboració d'Antoni Piera Caparó.

c) Administrativa :
- Administrador d'obres per contracta a Barcelona : Salvador Piera i Solanas.

Antoni Piera (a la dreta de la imatge)

Com podem veure dos dels sis fills d'Antoni Piera Sagués (1821-1904) i Maria Antònia Jané (1887), Salvador i Antoni van interveir en la fundació de l'empresa Fomento de Obras i Contrucciones. En canvi, més endavant també intervenen membres d'altres fills en el funcionament de l'empresa :

- Els Piera Solanas si que són fills d'en Salvador Piera Jané i Salvadora Solanas Rutés (1858-1943) : Antoni i Salvador.
- Però l'Antoni Piera Capará és fill d'en Josep Piera Jané i Josepa Capará i Badia.
- Els fills de l'Antoni Piera i Jané també estan relacionats amb membres de l'empresa. Antoni Piera Comas es casa amb Maria Lluïsa Mas-Sardà Sells filla de Joan Mas i Calmet (conseller de la primera Junta Directiva). 

Per saber-ne més :
I Congreso Internacional de Minería y Metalurgia. Mequinenza (2006)
Entrada en la viquipèdia de Foment d'Obres i Construccions, SA
Entrada al bloc 'Els Piera de Les Corts' : Junta General de Fomento de Obras y Construcciones SA
 

diumenge, 17 d’abril de 2016

Presentació llibre : "Guasch, Piera & Julià el tridente blanquiazul"

Tomás Guasch, Josep Maria Piera y Nacho Juliá son tres espanyolistas que han contribuido a forjar lo que es hoy el club. Guasch consiguió que un diario deportivo de prestigio, el ‘AS’, apostara por dar al club blanquiazul el protagonismo que merecía, y luchó contra el monocultivo culé en la prensa catalana. Piera fue el directivo más joven del Espanyol, organizó el primer concierto que se celebró en Sarriá y fue el líder de la alternativa a Daniel Sánchez Llibre. Y Juliá fue el ’consolidador’ del principal motor de la grada en el RCD E Stadium, La Curva, además de un dinamizador del entorno perico. En este libro hablan sobre el pasado, presente y futuro de la ‘Maravillosa minoría’.
Sergio Fidalgo es el socio 2.939 del R C DE y un periodista de largo recorrido dentro del entorno blanquiazul. Ha escrito o editado una docena de libros dedicados al Espanyol y fue director de la revista ’23 perico’. También participó en la creación de los portales ‘Pericos on line’ y ‘Crónica perica’ y ha sido colaborador de ‘Blanc i blau’ y ‘La grada’.
CUÁNDO
SEDE
Centre Excursionista de Catalunya - 10 Carrer del Paradís, 08002 Barcelona, Spain

Per saber-ne més : 
Entrades per la presentació del llibre : "Guasch, Piera & Julià. El tridente blanquiazul".

dimecres, 16 de març de 2016

Nou llibre del Barça : "Barça inèdit. 800 històries de la història"

Durant aquest mes de març de 2016, l'editorial Roca ha publicat un nou llibre sobre el Barça titulat 'Barça inèdit. 800 històries de la història' de Manuel Tomás i Frederic Porta.

Com no podia ser d'una altra manera en un llibre que tracti sobre les anècdotes del club, alguna història sobre Vicenç Piera havia d'aparèixer... i la número 124 es dedicada a ell :
"124. La Bruixa Piera :
Vicenç Piera (1921-33) va ser un dels millors extrems drets de la història del futbol espanyol. Tothom el coneixia per 'La Bruixa', a causa de ser fill del propietari de la masia de Can Bruixa, al barri de Les Corts. El seu debut va resultar prou curiós: 1 de gener del 1921, Gamper el veu jugar amb el filial al matí i decideix que, aquell dia, sense cap espera, ha de debutar entre els grans. L'ull clínic del fundador ha trobat una altra joia i vol presentar-la ràpid en societat blaugrana. Diuen les llegendes que Piera, incapaç de donar-li una negativa al prohom, va haver d'agafar el tramvia 15 i anar-se'n corrents a a l'altra punta de ciutat per comprar unes botes de l'avinentesa. A sobre, sa mare* va voler celebrar l'ascens per via gastronòmica, preparant-li un senyor arròs per dinar. Amb la panxa ben plena Piera va estrenar-se marcant dos gols contra el potent Arenas de Getxo. Des d'aquell dia, va ser titular fix fins al dia de la seva retirada. 
La Bruixa era molt estimat pels culers, però també mostrava les seves dèries. Així, el 30 de maç de 1926, quan era peça clau del cèlebre onze de l'Edat d'Or, la Junta Directiva barcelonista es va donar per assabentada que Piera es negava a jugar els partits amistosos, 'a pesar de haber sido advertido por la comisión deportiva de que en caso de persistir en su actitud de no querer tomar parte en los partidos tampoco se le nombrará para lo de csmpeonato'. Però vist que el jugador no feia cas a les amenaces, la junta va inhabilitar-lo per un mes. Piera va tornar al cap de divuit dies de la sanció, just després que la junta rebés dues cartes. La primera, de tots els seus companys de vestidor, implorant el seu valuós concurs i la segona, d'ell mateix mostra penediment. La junta es va mostrar magnànima i li va aixecar el càstig, a temps just de participar en la golejada a Chamartín al Reial Madrid (1-5) en duel del Campionat d'España. Piera va marcar un gol i Samitier va signar tot un pòquer.
Com veieu, sota la dictadura militar de Primo de Rivera, els acords de junta es tornaven a escriure en castellà. I l'última de Piera: com devia ser l'home d'estimat i recordat que la notícia de la seva mort, el 1960, acabats de fer els 57, va ser publicada en portada per la Vanguardia Española".  


* La mare de Vicenç Piera Pañella va ser Dolors Pañella Piera.


Per saber-ne més :
Entrada en l'Editorial Roca del llibre 'Barça inèdit'.
Notícies Barça sobre el llibre en el web Racó Blaugrana.
Entrada en Libros Google Play de "Barça Inèdit"
Entrada a la Viquipèdia de Frederic Porta Vila


diumenge, 14 de febrer de 2016

Piera, el 'noi de Sants'

Al web del diari Sport hi ha una article del periodista David Salinas del 25 de febrer de 2013, titulat 'Piera, el noi de Sants', on parla de la vida d'en Vicenç Piera Pañella :

"Piera, el 'noi de Sants'

Formado en el equipo de su barrio, debutó con el Barça en 1920 por una lesión de Alcántara y anotó dos goles. Jugó 13 años y cuando le dieron la baja, dijo: "La mujer me ha echado de casa". Y colgó las botas.

Escut FC Barcelona (1920-1936)
Originario de la popular barriada de Sants, Vicenç Piera Pañella (11 de junio de 1903) es uno de los jugadores míticos del FC Barcelona. Brilló con luz propia en el campo por el extremo derecho, donde destacaba por su depurada técnica, una velocidad explosiva y unos centros milimétricos. Igualmente, brilló con mayor intensidad fuera de los terrenos de juego por su gran generosidad y bondad.
Piera empezó a dar las primeras patadas a los balones de trapo por las calles y solares de su barrio. Ni las piedras ni el polvo de aquellos descampados frenaron las ganas que siempre tenía por jugar. Tampoco las repetidas prohibiciones de sus padres, que no dejaron que luciera la camiseta del Sants hasta que hubo cumplido los 13 años.
A partir de ese momento su progresión fue imparable hasta llegar al primer equipo, donde empezó a jugar de extremo por banda derecha. Más tarde pasó a interior y, poco después, a delantero centro. Dividía su vida entre el fútbol y el trabajo de oficial mecánico.
Sus primeras actuaciones, a menudo determinantes, le llevaron directamente al FC Barcelona en 1920 para jugar en el equipo reserva, llamado Penya Nova Germanor. Tenía 17 años. Manuel Torres, el popular 'barraquer' del campo de la calle Industria, primero, y del campo de Les Corts, después, recordaba así el debut de Piera en sus memorias que publicó 'Club' en 1953:
“El 1 de enero de 1921, por la mañana, me llamó el señor Gamper:
-Torres, vaya a buscar a Piera, que esta tarde jugará contra el Arenas.
-Pero, señor Gamper, Piera está jugando esta mañana con el equipo de la Penya...
-Vaya, vaya... Búsquelo y a ver qué pasa.
Como era casi mediodía, fui a su casa. Lo encontré comiendo.
-Piera, el señor Gamper me ha dicho que te presentes en el campo, que esta tarde tienes que jugar.
-¿Yo? ¿Y contra el Arenas?
Permaneció pensativo, pero seguidamente reaccionó. Se vistió con rapidez y se fue, no sin antes decirme:
-Le dice al señor Gamper que en media hora estoy en el campo. Voy a La Samaritana a comprar unas botas, que las mías están ya muy viejas”.
Dicho y hecho, Piera fue a comprar las botas en la calle del Carme y debutó esa tarde contra el Arenas en un partido de carácter amistoso. El FC Barcelona jugó con Uriach, Coma, Galicia, Torralba, Sancho, Rodríguez, Viñals, Cella I, Gràcia, Piera y Plaza. Piera ocupó la posición del lesionado Alcántara. Ganó el Barça 3-1 y 'Vicentet', como así llamaban entonces a Piera, anotó el segundo y tercer gol. Todo el barrio de Sants estuvo pendiente de aquel partido y Piera regresó a su domicilio en volandas, como los toreros...
Empezaba una larga y dilatada relación con el primer equipo barcelonista. Una relación que se alargó hasta el año 1933, en la cual Piera siempre que se alineó lo hizo como titular. El 'noi de Sants' fue uno de los grandes propulsores del equipo en la llamada Edad de Oro, al lado de relevantes figuras como Samitier, Alcántara, Sagi, Sancho o Torralba.
Piera ganó una Liga, la primera edición, jugada la temporada 1928-29, y diez Campeonatos de Catalunya. Jugó un total de 395 partidos y marcó 123 goles. Fue internacional en 15 ocasiones y marcó dos goles.
Casado con María Dinarés, Piera siempre fue el 'noi de Can Bruixa', mote que le vino de la antigua masía donde nació. Dotado de una gran altura, Piera creó escuela con su juego: “Pasar siempre la pelota sin pararla”, “centrar siempre antes de llegar a la línea de fondo”, “sacar los saques de esquina de tal manera que la pelota tenga tendencia a entrar sola” y “regatear con el cuerpo, es decir, hacerse un autopase”.
Jugó con el FC Barcelona hasta el año 1933. El club ya no creía necesario su concurso y, por el amor que sentía a los colores, optó por retirarse antes que ir a jugar y defender otra camiseta. Nunca perdió el sentido del humor. Decía: “Ahora sí que puedo decir que la mujer (el Barça) me ha echado fuera de casa”.
Conferencias, colaboraciones en prensa y reconocimientos (entre otros el de la Federación Catalana de Fútbol, que le otorgó la medalla al mérito deportivo el 24 de noviembre de 1959) lo acompañaron hasta el final de sus días.
Piera murió en Barcelona el 13 de junio de 1960, a los 57 años, víctima de una larga enfermedad, en su domicilio de la calle Galileo. Un día antes el Barça jugó en San Mamés un partido de Copa y todavía tuvo el interés de preguntar por el resultado. Le dijeron que tranquilo, que su Barça iba ganando... Lo cierto es que perdió 3-0 y quedó apeado. Una mentira piadosa para que el tránsito del 'Vicentet' fuera un punto más dulce. Aquel día la bandera del FC Barcelona ondeó a media asta. Poco después, el presidente Miró-Sans lo nombró socio de honor a título póstumo."

Per saber-ne més :
Article del diari Sport sobre Vicenç Piera : Piera, el 'noi de Sants'
Entrada al bloc de 'Els Piera de Les Corts' : Vicenç Piera Pañella
Entrada al bloc de 'Els Piera de Les Corts' : Llibre : Paulino. El primer crac de la història del Barça

dissabte, 16 de gener de 2016

Can Bruixa (II)

Cercant informació dels Piera en l'apartat dels llibres de Google, he trobat 'Catàleg de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Materials gràfics' escrit per Lluís Calvo Calvo una nota sobre la masia de Can Bruixa :

"0144
Carreras i Artau, Tomàs.
Barcelona: Sants.
Parròquia de Les Corts de Sarrià.
06-01-1921.
Masia Cal Bruixa.
'Can Bruixa' masia de Sants (de la parròquia de Les Corts de Sarrià) . És una casa que hi ha un colomar davant, al cos superior. A la fatxada hi ha esculpit, damunt el balcó: 'Grau Piera 1765'; és el fundador de la casa; el nom dels Piera es conserva en els actuals propietaris. Hi ha no gaire hi lluny a 'Cal Bruixa' (actualment Cál Macalon). Els masovers de Cal Bruixa Vell varen comprar el terreny i fer aquesta casa'Cal Bruixa'; era En Grau Piera. Els masovers de Cál Bruixa Vell compraren animals amb tares, els curaven i els tornaven a vendre a bon preu. Una espècie de gitanos blancs. La gent va creure que curaven per poder de bruixeria, i d'aquí a dir-ne Cál Bruixa.Així m'ho explica una vella de l'actual Cál Bruixa (Piera). Hi ha un carrer que en diuen el `Carrer de la Bruixa': el va batejar el pare de l'actual propietari, juntament amb En Graña, aleshores alcalde de Sants, però el nom donat (juntament amb el terreny cedit per l'apertura del carrer) fou:'Carrer del Bruixa'. La placa actual diu 'Calle de la Bruixa'. Ampliant la conversa, me diu el propietari que els fundadors eren gent de la Cerdanya (els Piera), que tenien engassada i venien a batre pel pla de Barcelona. Els hi va agradar la localitat i es varen quedar de masovers, de Cál Bruixa Vell, i després establiren el terreny de la casa retratada al Compte de Belloch (actualment redimit: el va redimir el fill de Grau Piera, i el següent Vicenç Piera, el lluïsme: això ho diu amb alguna imprecissió). La casa ha sigut restaurada, o millor mal restaurada potser la casa era pintada. El rellotge era pintat, i ostentava figures: hi havia un caçador amb calsa curta. Hi han deixat l'any de 1765, al repintar-lo (data de la fundació). Com s'ha dit, aquesta masia pertany a la parròquia de Les Corts, de Sarrià, i a l'antic municipi de Sants (actualment Barcelona). Fatxada de 'Cal Bruixa', feta especialment pel pintoresc colomar. Aquest colomar el va fer l'actual propietari Vicenç Piera farà uns 20 anys. Q.F. núm. 3. Sèries 14-33. Pàgs 27-28-29. 1035/0457."      


Per saber-ne més :
Can Bruixa al Catàleg de materials gràfics de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya

diumenge, 6 de desembre de 2015

BTV : Can Bruixa, una de les masies desaparegudes de les Corts



El passat 3 de desembre a BTV notícies.cat van emetre un reportatge de quasi un minut sobre Can Bruixa. Cap al final s'explica que en Josep Piera cedí les terres per a fer un nou carrer amb la condició que s'anomenés Can Bruixa... és estrany que parlin d'en Josep Piera quan l'últim hereu de Can Bruixa va ser Vicenç Piera i Pañella (1903-1960), el germà gran d'en Josep. Tampoc ajuda el web del nomenclàtor de l'Ajuntament de Barcelona on es diu el següent sobre Can Bruixa :
Per la masia edificada a mitjan segle XVIII per Guerau Piera i Agnès Llopart. El renom de la casa ve per l'estranya habilitat que tenien els propietaris per curar animals i la intuïció per endevinar el nombre de pollins que naixerien. Això, entre altres detalls, va fer que aquella societat supersticiosa cregués que es tractava de bruixeria. L'any 1946 l'antiga edificació fou enderrocada per construir cases de lloguer. Josep Piera i Estruch donà les terres per a l'obertura dels carrers que creuaven la seva propietat amb la condició que duguessin els noms de Can Bruixa i de Can Novell.
Qui era en Josep Piera Estruch ? segurament el mateix que s'anomena en el reportatge, però Vicenç Piera Estruch pare de Vicenç Piera Pañella no tenia cap germà anomenat Josep... l'únic Josep Piera Estruch de la família era un cosí sisè que va viure entre 1890 i 1965 fill de Vicenç Piera Galtés.

Acompanyant el reportatge hi ha un text on es parla de la família Piera i Can Bruixa, també hi ha una dada curiosa es parla de la Masia del Barça, Can Planells, en aquest cas sembla un error i es refereixen a Can Planes.

La família Piera va aixecar la masia de Can Bruixa al segle XVIII. Hi van viure diverses generacions de pagesos fins als anys 40 del segle XX, quan els terrenys de la casa impedien que s'allargués la travessera vella de Barcelona -carrer del Marquès de Sentmenat actual- i es va haver d'enderrocar. Els propietaris havien cedit l'espai a l'Ajuntament, però amb la condició que el carrer es digués Can Bruixa.
El nom de Can Bruixa té diverses explicacions, però totes relacionades amb la bona sort de la família, en concret, amb el bestiar. La masia és una de les moltes de les Corts que no s’han conservat i que a fins a meitats del segle XX formaven part del paisatge del districte actual. De fet, de la multitud que es van aixecar actualment només se’n conserven tres: Can Planells, La Masia del Barça, Can Vinyals de la Torre Rodona i Can Rosés, avui una biblioteca.


Fonts :
BTV : Can Bruixa una de les masies desaparegudes de les Corts

dijous, 1 d’octubre de 2015

Vicenç Piera Prats... un capellanet molt distingit

Llegint el llibre de Quadern gris de Josep Pla i Casadevall veiem que el dia 17 de novembre de 1918 parla d'un Vicenç Piera :

"17 de novembre de 1918

Passo una gran part de la tarda amb mossèn Vicenç Piera. És un capellanet molt distingit, fill del sastre Piera. Tenen dinerons.
Mossèn Vicenç té un aire de perplexitat i d’astorament perpetus: fa l’efecte que no sap mai ni el que ha de fer ni el que ha de dir. Això li dóna un aire d’home espiritual, graciós, obedient i submís. És un home girat cap endins. Quan se li explica una facècia, mossèn Vicenç no fa cap comentari, es queda amb els ulls blaus molt oberts, però es veu que frueix per dins. En ell, tot passa a dins.
En un moment que ens parla de les seves afeccions literàries, diu que de jovenet escriví una poesia la idea de la qual consistia a afirmar que hi ha una cosa més bella que una cosa bella, que és la seva ruïna. En el fons del fons, és una idea absolutament ortodoxa –encara que sembli romàntica– i d’un catolicisme cent per cent. Però aquesta forma de la sensibilitat no ha estat mai sant de la meva devoció –i ho sento, car tinc mossèn Vicenç en gran apreci."

Podria ser un altre membre de la família dels Piera de Les Corts ? 

El resultat de les meves recerques han estat les següents :

Vicenç Piera Prats era mossèn, ordenat el 5 de juny de 1909. Va ser organista a Palafrugell designat pel bisbe el 1919. 

La seva partida de bateig es troba als Llibres de bateigs de Palafrugell (Palafrugell B14 (1880-1885) pàgina 429) : 
Nascut el 8 de març de 1884 a Palafrugell i mort el 22 de maig de 1950 a Horta - BCN. Era fill de Joaquim Piera de Mata (Palafrugell) i Dolors Prats Daubé (Palafrugell), tenia 5 germans : Maria, Xavier, Ernest, Teresa i Francesc. Els seus avis paterns eren : Vicenç Piera Caramellas (Sarrià -BCN) i Rosa de Mata Arnau (Blanes).

Sobre els seus pares, Joaquim i Dolors, podem trobar la dispensa matrimonial a l'Arxiu Diocesà de Girona amb data de 26 de gener de 1883.

La partida de bateig del seu pare, Joaquim, es troba als Llibres de Bateigs de Palafrugell (Palafrugell B10 (1852-1861) pàgina 115) : 
El seu pare Joaquim va néixer el 5 de desembre de 1856. Li van posar els noms de Joaquim, Antoni i Joan. Era fill de Vicenç Piera Caramellas (Sarrià -BCN) i Rosa de Mata Arnau (Blanes). Els avis paterns eren : Francesc Piera i Maria Caramellas. Conjugues a Sarrià. 

I buscant en la investigació d'Eliseu Toscas i Santamans : 'L'estat i els poders locals a la Catalunya del segle XIX a través de l'estudi d'un cas : Sarria 1780-1860'' he trobat que va existir un Francesc Piera Amich (Sarrià, 1790) defunció el 1852, fill de Magí i Teresa. Miner. Casat amb Maria Casanellas. Voluntari realista el 1827, cabo 2a esquadra, bayle 1831.
I que van tenir com a mínim aquests fills :
- Lluïsa Piera Casanellas nascuda el 1819. Filla de Francesch i Maria.
- Joaquim Piera Casanellas nascut el 1828 a Sarrià. Sastre impedit. Casat 1856 amb Mercè Baruel Balasch. 1860 casat amb Maria Compte Tataret.

Per tant, podria ser que aquest matrimoni entre Francesc Piera Amich i Maria Casanellas fossin els Francesc Piera i Maria Caramellas, conjugues de Sarrià i besavis de Vicenç Piera Prats ?

Però encara faltaria trobar la relació amb els Piera de Les Corts, l'únic Magí Piera que hi ha a la família és un que es va casar el 10 de novembre de 1709 amb Caterina Pagès...  


Per saber-ne més :
17 de novembre de Quadern gris.
Petita memòria de Vicenç Piera Prats a la Revista Baix Empordà (pàgina 44).