diumenge, 12 abril de 2015

Noves fotografies de Can Bruixa i Can Farinetes

Aquesta passada Setmana Santa vaig trobar diverses fotografies de les masies de Can Bruixa i Can Farinetes per la xarxa. 

Can Bruixa (1935) - Autor : Antoni Gallardo i Garriga
Can Bruixa (entre 1890 i 1936) - Autor : J. Dolcet
Les tres primeres fotografies, dues de Can Bruixa i una altra de Can Farinetes, són de l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, entitat fundada el 1876 a Barcelona, el qual disposa d'un extens arxiu fotogràfic consultable a la xarxa, Memòria Digital de Catalunya.

Can Farinetes (1925) - Autor : Antoni Gallardo i Garriga


L'última és un detall de la part superior de la façana de Can Bruixa, on es pot observar el rellotge de sol. La fotografia ha estat trobada en una web sobre rellotges de sol.

Per saber-ne més :
Web de la Memòria Digital de Catalunya.
Foto de l'Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya : Portal i part de la façana de Can Bruixa amb una parella.
Foto de l'Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya : Vista parcial de Can Bruixa.
Foto de l'Arxiu Fotografic Centre Excursionista de Catalunya : Vista general de Can Farinetes.
Document anomenat : V. Barcelonès Baix Llobregat  del Web Relojes de sol







dissabte, 28 març de 2015

Vicenç Piera Parras

Vicenç Piera Parras va néixer l'any 1938 a La Garriga fill de Vicenç Piera Forment i Carmen Parras Ripoll. La seva família tenia una parada al mercat de la Boqueria

Va destacar al juvenil del FC Martinenc, seguidament va jugar a l'equip aficionat del RCD Espanyol on era una de les promeses. Va arribar a jugar alguns partits amb el primer equip, encara que la majoria van ser amistosos.

El seu únic partit oficial amb el RCD Espanyol a primera divisió va ser al camp de l'Atlético de Madrid, l'Estadio Metropolitano, el 6 d'octubre de 1957, va jugar els 90 minuts del partit, sortint de titular. El resultat va ser de 2 a 3 a favor dels periquitos.

L'endemà del seu debut a primera divisió es podia llegir al diari esportiu 'Mundo Deportivo' :
"El otro debutante era un novel. Un muchacho que apenas ha llegado al fútbol: Piera. Le vimos una gran condición o cualidad: lucha siempre por la posesión del balón. No estuvo acertado el muchacho pero siempre, siempre, acosó a los defensas. Está bastante verde, pero se le advierten buenas maneras."

El Servei Militar el va portar a Figueres, on va fitxar per la UE Figueres, posteriorment va jugar al CE Sabadell a 2a divisió. Després va jugar al CE L'Hospitalet, per tornar a l'Espanyol que el va cedir al Mahó. Finalment, va marxar al AD Guíxols on va jugar una temporada a gran nivell.  


Per saber-ne més :
Fitxa de Vicente Piera Parras al web Fuerza Perica.
Fitxa de Vicenç Piera Parras al web BDFutbol.
Crònica del partit At.Madrid - RCD Espanyol al diari La Vanguardia.
Crònica del partit At.Madrid-RCD Espanyol al diari Mundo Deportivo.

diumenge, 22 març de 2015

La llengua ha de servir per fer ironies, jocs, per enviar a la gent a la merda



Aquest mes de març està sent un mes farcit de notícies... i això que encara falten uns quants dies perquè acabi...

Primer de tot, un nou llibre de l'Enric Gomà, Canvi d'agulles de l'Editorial la Magrana, on conjuntament amb altres autors parlen sobre el català, és un recull de diferents articles sobre la nostra llengua des de diferents punts de vista. 

Sinopsi del llibre : 

Què hem de fer amb un català que et grinyola més que una cadena sense oli , en paraules de Pau Vidal? Què hem de fer perquè la fractura entre la intuïció dels parlants i la llengua correcta, com assenyala Albert Pla Nualart, no s'eixampli encara més? Per què hi ha un consens en el gremi dels escriptors i els redactors a no seguir algunes de les solucions normatives?, es pregunta Ricard Fité. Com podem recuperar el que Ramon Solsona anomena dring natural del català ? En definitiva, quins són els límits de la normativa? Es poden traspassar? Quan i com?

I en segon lloc, una entrevista al web Verbàlia feta el passat 12 de març on, entre d'altres coses, parla del seu nou llibre, el bilingüisme, la SGAE, el seu fill...  

Una entrevista que val la pena de llegir, encara que només sigui per aprendre una nova paraula com : Envitricollada.


Per saber-ne més :
Web Editorial La Magrana llibre 'Canvi d'agulles
Entrevista a Verbàlia  Enric Gomà el 12 de maç de 2015 al web Verbàlia.

diumenge, 22 febrer de 2015

No ens quedarem a viure a Doha

Ahir dissabte, en la secció "Així fa de pare" en el suplement "ara criatures" del diari "Ara" apareixia la notícia de la nova paternitat de l'Enric Gomà, pare d'en Fuong, un nen de sis anys i mig nascut a Vietnam.

"Enric Gomà és guionista i pare del Fuong, de sis anys i mig, que fa quatre dies que ha arribat a Barcelona. Ha escrit sèries com "Temps de silenci" i "Ventdelplà" i ha creat formats televisius com "Català a l'atac". Per a nens ha escrit "Bru Artiac, Operació Gertrudis" (Cruïlla). 

Encara no ha entès que les joguines es compren, per tant, anem a una botiga Imaginàrium, que ve a ser un lloc com comunista, on es poden compartir totes de joguines sense límit, cosa que va molt bé per a l’economia domèstica. I a casa ha descobert joguines insòlites com una desgrapadora i el plaer de retallar llibres del segle XVIII..."

Voldria destacar les paraules que l'Enric Gomà va dir en el dia de la paternitat (entrega del fill al pare) :
"...els hi asseguro que Fuong tindrà una vida feliç i plena. Perquè l'educaré en l'amor i alegria, la saviesa i la paciència, el sentit pràctic i la sensibilitat artística. El meu fill aprendrà a treballar i a conviure, a estimar i a aprofitar tot el de bo que ens ofereix la vida. Moltes gràcies".

Més informació :
Article 'No ens quedarem a viure a Doha' del diari Ara.
Entrada del 9 de febrer al bloc 'Cafezoombloc' : Fent lloc a la novetat.
Entrada del 6 de febrer al bloc 'Viure i Conviure' : Àvia

dissabte, 29 novembre de 2014

Anna Cabré a (S)avis

La geògrafa i especialista en demografia descendent de Can Bruixa, Anna Cabré, va aparèixer aquest passat dimecres 26 de novembre al programa de televisió de Josep Puigbó (S)avis.


Per saber-ne més :
Entrada d'Anna Cabré i Pla en el Blog de 'Els Piera de Les Corts'
Programa de (S)avis dedicat a Anna Cabré

dissabte, 13 setembre de 2014

Llibre : Paulino. El primer crac de la història del Barça

En el llibre d'Edicions Saldonar titulat : 'Paulino. El primer crac del Barça' es repasa la vida del jugador, Paulino Alcántara, fins fa poc el màxim golejador del club. Va jugar al Barça durant els anys 1912 i 1927, per tant, va jugar amb Vicenç Piera al primer equip... descriu el seu debut d'aquesta manera :

"...Em vaig comprometre a jugar el major nombre de partits oficials possibles, però renunciaria a alguns amistosos i a desplaçaments que per distància fossin complicats. Aquesta decisió acabaria tennt una important trascendència històrica en el club, ja que obriria la porta a un jugador jove que amb el temps seria una estrella fonamental de l'equip. Em refereixo al debut de Vicenç Piera, la Bruixa, el millor extrem dret que ha tingut mai el club, juntament amb Basora. Piera va arribar al Barcelona el 1920 procedent del Sants, però no va ser un fitxatge especialment sorollós. Era un de tants nois que arribaven per jugar als equips filials amb el somni de pujar algun dia al primer equip.En el seu cas, l'equip que el va rebre va ser el Nova Germanor. Tothom qui l'havia vist jugar en aquell equipet tenia molt clar que li quedava petit, especialment Agustí Sancho, que no es perdia cap partit dels equips inferiors. Amb motiu de la festivitat d'ANy Nou era costum fer moltes activitats, que s'iniciaven amb partits de les categories inferiors al matí i culminaven amb un partit del primer equip a la tarda. Aquell 1 de gener del 1921 jugava el Nova Germanor del jove Vicenç Piera contra el Catalunya de les Corts, davant l'atenta mirada del president Gamper i els seus directius, Durant el partit, Sancho se'ls va atansar.

- Els veig molt seriosos, senyors. A què venen aquestes cares de pomes agres ? - va dir Sancho als directius.
- Tenim un problema. En Paulino no pot jugar aquesta tarda contra l'Arenas. Un partit difícil, a casa, i no tenim ningú fiable per jugar d'interior esquerre - va respondre GAmper.
-Ah, era això... Doncs no pateixin, tenim la Bruixa.
- La Bruixa? Qui carai és la Bruixa - va preguntar Gamper encuriosit.
- Piera, home, Piera! - va cridar el migcampista-. El noi que tenen aquí a baix al camp!

Els directius van fer cridar Piera tant aviat com va acabar el seu partit i li van explicar que aquella mateixa tarda debutaria amb el primer equip. Anys més tard, el mateix Vicenç Piera em va explicar com va anar tot allò : 

- Quan el president em va dir que havia de substutuir-te em vaig quedar de pedra. Eres un model a seguir i, de sobte, amb divuit anys acabats de fer, em diuen que he de jugar al teu lloc. En aquell moment me'n veia del tot incapaç, a més tenint en compte que mai havia jugat d'interior esquerre.
- No exageris -li vaig dir-. A més te'n vas sortir prou bé.
- Bé, bé...tampoc no t'ho pensis. Estava nerviós des que vaig saber que jugaria. Ja saps com imposava Gamper amb aquella veu tan gruixuda.
- I què li vas dir ?
- Doncs alguna cosa com :"Però, president, com he de jugar si estic cansat i a més... amb aquestes botes...".
- Quina gosadia, posar en dubte una decisió de Gamper!
- S'ho va prendre bé. Em va dir que no em preocupés i em va donar un tiquet per anar corrents a La Samaritana a demanar un parell de botes noves.
- Mira, vas sortir beneficiat per partida doble: debut i calçat nou de trinca.
- Si però el meu esforç em va costar. Entre el partit matinal i el de la tarda no hi havia gaire estona de marge. Vaig intentar agafar el 15 per anar a plça Catalunya, però anava amb retard, com sempre. Vaig pensar que seria millor anar a peu i em vaig posar a córrer. No vaig aturar-me fins al carrer del Carme.
- Un bon entrenament per al partit!
- Quan vaig arribar a la Samaritana em van entregar les botes i vaig veure que pesaven cent lliures com a mínim. No sabia si podria carregar-les.
- Apa, que exagerat!
- El cas és que amb les botes sota el braç vaig córrer cap  a casa. La meva mare es va entestar que mengés ració doble d'arròs, amb l'argument que tindria ració doble de futbol.
- Deunidó, Vicenç! Algún dia s'escriurà un llibre amb la teva odissea.
- Doncs això no és tot. Vaig arribar l'últim al vestidor i tot eren bromes i riures entre els companys. No he oblidat qie Clemene Gràcia va dir: "Jugador desconegut amb sabates noves, ja la ballarem!".
- Tots hem pasat per això. ës el preu que es paga per ser el més jove entre veterans consagrats.
- Vaig comprendre de seguida que havia de guanyar-me el respecte dels companys fent bé la feina. No seria una tasca fàcil fer-se un lloc en aquell vestidor, però al final va sortir bé, oi?

Efectivament, se'n va sortir i molt millor del que ell hauria somiat mai. El genial Vicenç Piera es va instal·lar des d'aquell moment al vestidor i no sortiria fins al 1933, convertit ja en un mite. El dia del seu debut, tot i els nervis i l'esgotament se les va arreglar per fer dos gols. El seu mentor, Sancho, en va fer un altre, per aconseguir una victòria final per 3-1. Com tot nouvingut, la Bruixa va començar sent el comodí de la davantera, ocupant el lloc de qui estigués de baixa en cada moment. A partir del 1923 va desbancar definitivament Francesc Vinyals, un altre mite, i es va fer l'amo de la banda dreta de l'equip durant més d'una dècada..."

Font :
Web Edicions Saldonar. Narrativa blaugrana : Paulino. El primer crac de la història del Barça.
Bloc Can Farinetes. Entrada : Vicenç Piera Pañella 

dilluns, 18 agost de 2014

Restaurant Lluís de les Moles


Avui, us presento el Restaurant Lluis de les Moles de Barcelona, un establiment basat en el model carta - menú, que permet escollir entre 10 primers, 10 segons i 4 postres. Cuina catalana de temporada amb influències mediterrànies...







Un dels seus plats estrella és el "Timbal d'ou amb patata" que consisteix en una base de patata feta a la paella amb pebrots, botifarra negra, un ou ferrat a sobre i salsa de pernil de Jabugo. La recepta es pot trobar a TV3 al programa Cuines.





I perquè us parlo d'aquest restaurant ? Doncs perquè el seu xef i propietari és en Lluís Piera Gabarró descendent del Salvador Piera Jané. Per cert, l'adreça de l'establiment és al Carrer... de les Moles, 25. Al centre de Barcelona, molt a prop de la plaça Catalunya. Si voleu fer reserva truqueu al 933.17.58.66

Per saber-ne més :
Recomenació al diari La Vanguardia del dia 11 de gener de 2003 : "El menú más cuidado"
Artícle "Bueno, bonito y barato" al diari La Vanguardia del dia 7 de maig de 2004. 
Article al Periodico de Catalunya del dia 26 d'octubre de 2011
Entrada al bloc Entre vinos y amigos del dia 24 de desembre de 2012.
Reportatge al Programa Moments a BTV.
Perfil del Restaurant 'Lluis de les Moles' al Facebook.

dimecres, 16 juliol de 2014

Emparaulats a BTV.

Gràcies a la informació que ens ha fet arribar la Teresa Gomà, avui parlarem del programa de BTV, Connexió Barcelona, concretament de la secció de l'Enric Gomà anomenada 'Emparaulats'.

El programa Connexió Barcelona és un informatiu de BTV presentat per Emma Quadrada us ofereix entreteniment i actualitat amb les connexions en directe dels reporters més inquiets de la ciutat. I enguany, en la seva quarta temporada en antena, torna amb ampliació d'horari, així que cada tarda en podreu gaudir de 17.30 h a 19.25 h.

El passat 9 de juliol, l'Emparaulats va estar dedicat al Barri de Les Corts. I com no podia ser d'una altra manera es va parlar de la família dels Piera de Les Corts : Can Bruixa, Vicenç Piera, Pau Farinetes... 

Cal mirar-lo de totes totes.




Per saber-ne més :
Web de la secció 'Emparaulats' del programa Connexió Barcelona de BTV