dissabte, 5 de desembre del 2009

Vicenç Piera Pañella

Aquesta setmana, parlaré de l'última troballa feta a la xarxa, com sempre també és un descendent dels Piera de les Corts : En Vicenç Piera i Pañella a més de ser cosí germà del meu avi, Patrici Armengol i Piera, va ser l'últim propietari de Can Bruixa abans que l'enderroquessin vers l'any 1946.

Fill de Vicenç Piera Almenara i Dolors Pañella, va ser el fill gran de 4 germans (els altres tres van ser : Josep, Magdalena i Teresa), va nèixer el 12 de juny de 1903 a Barcelona i morir el 13 de juny de 1960 als 56 anys.
Va ser jugador del FC Barcelona durant tretze temporades, a més de defensar la samarreta de la selecció española 15 vegades. Les seves xifres al Barça són espectaculars :
-Temporades al club: 1920-33
-Partits jugats: 395
-Gols: 123
-Títols:
  • 1 Lliga (1928/29)
  • 4 Campionats d’Espanya (1921/22, 24/25, 25/26 i 27/28)
  • 10 Campionats de Catalunya (1920/21, 21/22, 23/24, 24/25, 25/26, 26/27, 27/28, 29/30, 30/31 i 31/32).
Com a gran jugador de l'època va participar en diferents en campanyes publicitàries :

Cinzano : És una marca italiana de vermutEls vermuts de Cinzano daten de 1757 i de la botiga d'herbes de Torí dels germans, Giovanni Giacomo i Carlo Stefano Cinzano, que van crear un nou "rosso de vermut" (vermut vermell) utilitzant plantes aromàtiques dels Alps italians amb una (encara secreta) recepta que combina 35 ingredients, entre els quals s'inclouen marduix, farigola i una espècie d'achillea coneguda com a milfulles d'almesc'. Va arribar a ser conegut com el "vermut de Torí" i va demostrar ser popular entre la burgesia. Després va sorgir Cinzano Bianco, basat en una combinació diferent d'herbes que van incloure artemisiacanyellaclau d'olor, fruits cítrics i gentiana. Va ser seguit per la versió Extra Dry. L'exportació dels seus productes va començar el 1890 ArgentinaBrasil i Estats Units, entre altres.A París el 1912, Cinzano va ser el primer producte a ser anunciat en un cartell de neó.
Cinzano va ser un negoci familiar fins a 1985. A començaments d'aquell any la família de Marone, industrials de Torí, van començar a vendre accions del negoci, culminant el 1992 amb un acord per transformar Cinzano International en propietat íntegrament d'International Distillers and Vintners Limited, subsidiària de Grand Metropolitan. Per aquest temps, la participació en les vendes de Cinzano a Europa era d'un sol dígit, lluny del seu principal competidor, MartiniA conseqüència d'una fusió el 1997, Grand Metropolitan es va transformar en Diageo; dos anys després, Diageo va vendre Cinzano al Grup Campari.