dilluns, 29 d’agost de 2011

La Gran Panxada

Avui he anat a l'Arxiu Municipal del Districte de Les Corts al C/Dolors Masferrer i Bosch, 29. He pogut consultar diferents documents que va fer-ne donació en Bonaventura Batlle Piera. El document que més m'ha cridat l'atenció, i per tant li dedico una entrada al bloc, ha estat un que s'anomenava 'Gran Panxada en honor d'en Vicens Piera'.

Aquest acte d'homenatge cap en Vicenç Piera es va celebrar a l'Hotel España el 22 de febrer de 1923 per part de la "Peña Belmonte de Barcelona". En la invitació podem llegir: "La Peña Belmonte de Barcelona que encara que aficionats a la festa de braus, son per excelencia entusiastas del foot-ball, en recort a l'homenatge a en Vicens Piera, insustituible ala dreta del Barcelona" .

Suposo que ho festejaven al voltant d'una gran menja. Si més no, podem veure que el menú va ser del tot original :


  • Encortits Kick-off
  • Ous al free-kick
  • Peix al shoot
  • Fiambres al corner
  • Filet amb patates a la panadera
  • Enciam al referée
  • Biscuit glacée al goal-kick
  • Pastisserie al penalty i al tortell
  • Fruits melée
  • Café carregat
  • Licors al goal
  • Vi i xampany, al ¿Hip,Hip,Hurra?





Per saber-ne més :
Arxiu Municipal del Districte de Les Corts : Fonts Privats. Personals. Vicenç Piera i Pañella (1922-1964). 2 caixes.
Vicenç Piera i Pañella : Entrada al bloc del 5 de desembre del 2009.
Vicenç Piera i Pañella (II) : Entrada al bloc del 20 de febrer de 2010.
Vicenç Piera i Pañella (III) : Entrada al bloc del 25 d'abril de 2010.
Patadura - Carlos Gardiel : Entrada al bloc del 17 de juliol de 2011.


diumenge, 21 d’agost de 2011

La branca Piera Esteve

Aquest cop ens centrem amb les diferents cerques trobades a la xarxa sobre la branca de la família Piera Esteve.

Concretament parlem de dos dels fills del matrimoni entre Pau Piera Mans i Rosa Esteve, en Francesc i l'Enric.

Durant la matinada del 6 al 7 d'octubre de l' any 1934, Francesc Piera i Esteve es va unir al comboi que va sortir de L'Hospitalet de Llobregat cap a Barcelona per a anar a defensar la Generalitat de Catalunya. Durant aquell dia Lluis Companys havia realitzat la declaració de l'Estat Català dins de la República Federal Espanyola, cosa que va comportar la declaració de l'estat de guerra per part del govern central. Francesc Piera va morir durant el trajecte per la carretera del Morrot, a conseqüència que soldats van disparar contra el dos camions del comboi a prop de l'aeronàutica. La seva mort va ser publicada a La Vanguardia dies després. Els seus amics li rendiren homenatge publicant diversos escrits en els diaris Espill i Llibertat.

El seu germà Enric Piera Esteve va formar part de la lleva de la quinta del biberó tal com ens explica la seva nèta Ester Piera González, en el seu treball que va guanyar el I Premi de recerca per la Pau l'any 2006.

Per saber-ne més :
Treball de Ester Piera González sobre La quinta del biberó.
Noticia Universitat Barcelona : I Premi de Recerca de la Pau.
La Vanguardia, 21 d'octubre de 1934, publicació de la mort de Francesc Piera Esteve.
Entrada a la wikipèdia : La quinta del biberó.
Blog sobre la Guerra Civil Espanyola : Banderas de nuestros abuelos.



dimarts, 16 d’agost de 2011

Can Grau

Fa temps que en el bloc ja havíem parlat de Can Bruixa i de Can Farinetes, dues de les masíes de Les Corts on van viure la família Piera, però ens faltava la masia a on va començar tot : Can Grau.

Fent una cerca per Internet he pogut trobar el número 6 dels Quaderns d'estudi. "Coneguem Les Corts : Materials per al coneixement del districte. El món rural a Les Corts."

"Un mas establert emfitèuticamnet : Can Grau.
Al bell mig de Les Corts Velles, a l'actual carrer de Les Corts i en el solar que avui ocupen els edificis Trade, s'alçava un dels masos més emblemàtics del terme : Can Grau. Del primitiu edifici hi ha molt poques dades; se sap, però que l'antiga casa fou refeta el 1736, tal com constava a la façana, i que l'última restauració datava de l'any 1901.

En més de 6.000m2., Can Grau comprenia una gran era i un edifici de dos cossos : una de planta baixa, pis i golfes destinat a l'habitatge, i un altre de planta baixa més pis destinat a habitatge i quadra. Una gran palmera creixia tot just davant del cos de la dreta i n'amagava la porta i el balcó de la planta situats entre dos finestrals gòtics decorats amb uns petits caps esculpits. Per sobre s'hi obria una galeria de solana d'onze arcs que havien estat tapiats o tancats amb finestres. La façana es decorà amb un senzills plafons i amb l'escut de les quatre barres de Catalunya i la creu de Sant Jordi. Entre els dos cossos de casa sobresortia una torre quadrada rematada amb balustrada, torre que alguns interpretaren com el bastió d'un clos enmurallat o reducte defensiu de l'antic terme.
El mas, amb la seva gleva de deu mujades, era un alou en domini directe de la catedral de Barcelona, a la qual pagava anualment uns censos de 25 sous i de 14 lliures, respectivament.
Propietat
de la família Corts des de meitat del segle XV, es treballava mitjançant arrendataris. L'última hereva Corts, Maria Antònia Corts i Balaguer, professà al monestir de les Jerònimes de Barcelona, al qual intituí com a hereu. Com que ni ella ni el monestir podien atendre directament l'heretat, l'any 1739, Antònia Corts, amb el permís de l'abadessa del convent, va posar-la en mans de tercers : a canvi de censos va transferir a Vicenç Piera i Amat, membre d'una família establerta a la parròquia de Sarrià des de mitjan segle XVI, el domini útil del mas (que es trobava en un estat lamentable) i de totes les propietats que conformaven l'heretat.

El cens anual es fixà en 275 lliures la meitat de les quals havien de ser pagades per Sant Joan i la resta
per Nadal. A més, en un termini de tres anys, calia invertir unes 200 lliures en la rehabilitació de la casa. Aquestes quantitats van ser ràpidament recuperada perquè Piera i els seus hereus, sots-establiren peces de terra que els proporcionaren importants rendes anuals, com les sis mujades i mitja que establiren a Tomàs Dolsa i Pau Llorach i on fundaren l'Institut Frenopàtic (1870).
El cens que pertanyia a les monges jerònimes va passar a mans de l'estat com a conseqüència de les lleis desamortitzadores. Posteriorment, l'any 1872, fou comprat pels Piera. D'aquesta manera els que havien estat emfiteutes s'havien transformat en propietaris. L'any 1943 es van vendre la plena propietat
de l'edifici, que vint anys més tard (1963) va ser enderrocat."

Cal també fer esment que l'any 1759 : Els Piera de Can Grau sotestableixen la peça de terra al seu parent 9 : Bonaventura Piera amb la condició d'edificar un mas (Can Farinetes).

Per saber-ne més :
Quaderns d'estudi número 6: Coneguem Les Corts
Fotografia Finestra renaixentista de Can Grau. Autor : no identificat (AMDC).

dissabte, 6 d’agost de 2011

La Branca dels Piera a Terrassa

I continuem amb la recerca de més informació per la xarxa de la branca Piera a Terrassa.

I la sorpresa ha vingut del Bloc de la família Freixa de Terrassa, el divendres 1 de juliol van fer l'entrada al seu bloc sobre la Branca de la Maria.

En aquest arbre podem veure que la mare de la Maria Matalonga Piera és Maria Piera i Alegre, així com els seus avis materns Bonaventura Piera i Carme Alegre. Dels avantpassats d'aquesta branca ja n'haviem parlat anteriorment en altres entrades en aquest bloc : "Els descendents de Bonaventura Piera".

Bonaventura Piera Torras i Carme Alegre Pila van tenir tres filles :
  • Ramona Piera Alegre casada amb Jaume Soler. Propietaris de la Pastisseria Soler i Piera, antigament Pastisseria Piera o Xocolates Piera.
Pastisseria Soler Piera, Terrassa
C/ Periodista Grané, 192 - 08226 Terrassa
93 785 1840
  • Maria Piera i Alegre casada amb Ramon Matalonga Cortés pares de Maria Matalonga Piera que es casarà amb Oriol Freixas Vaucells. Dels quals en parlen en el bloc dels Freixa.
  • Antònia Piera i Alegre casada amb Francesc Boladeras Carmona.


















Per saber-ne més :
Entrada al bloc de Can farinetes sobre els descendents de Bonaventura Piera l'octubre de 2009.
Entrada al bloc de Can farinetes sobre els descendents de Bonaventura Piera el novembre de 2009.
Entrada al bloc de Can farinetes sobre els descendents de Bonaventura Piera el gener de 2010.
Entrades sobre la Pastisseria Piera al Bloc : Records de Terrassa. Recull de vivències i records de la ciutat de Terrassa.
Entrada sobre Maria Matalonga Piera al Bloc : Els Freixa.

dimecres, 3 d’agost de 2011

Buscant l'home del milió d'amics : Pere Cusola Piera

Si fullegem la revista del Barça número 41, de l'octubre de 2009, en la pàgina 48 podem trobar la solució de l'enigma del mes anterior.

Quin personatge del barcelonisme va néixer a la Masia ?

Pista : Era conegut com "l'home del milió d'amics".

Com fàcilment es pot deduir, pel títol de l'entrada del bloc, la solució era : Pere Cusola Piera.

Llegint detingudament l'article podem saber que va néixer l'any 1919 i que era fill de la família de masovers establerts a Can Planes. Seguidament ens parlen de la venta de la masia per part dels propietaris al FC Barcelona per poc més de 6 milions de pessetes, del diàleg entre el president del Barça, Agustí Montal Galobart, i el masover, antic atleta del club. Ens expliquen la vida d'en Pere Cusola al servei del club posteriorment, així com la seva mort el dia 27 d'agost de 1987. Però de la família Cusola - Piera ben poca cosa ens diu.

En canvi si que podem trobar més informació sobre els Piera a la Masia de Can Planes en el llibre en el llibre : Masies de Les Corts de Imma Navarro Molleví :

 
" Els fets succeïren entre 1843 i 1847, quan Manuel Pavía y Lacy fou cap polític interí de Barcelona i, trobant-se per aquestes contrades, el sorprengué una partida carlina. S'atansà a Can Planes i demanà ajut als masovers, aleshores una de les branques dels Piera de Les Corts, que ràpidament li feren treure els galons i l'uniforme, el vestiren de pagès i el feren pujar a una olivera. Quan els carlins arribaren al mas i preguntaren pel general, els Piera respongueren que no l'havien vist i que allà solament i eren ells i el mosso que era dalt de l'olivera. En senyal d'agraïment els concedí a la família el privilegi de ser exempts del servei militar els nois de la casa, el qual privilegi conservaren fins l'any 1936." 

Segons les dades que hi ha a l'Arxiu Municipal Administratiu de Barcelona :
  • El 1 de setembre de 1910 : es va incriure un matrimoni Cusola - Piera al jutjat oest de la ciutat. El matrimoni va ser entre Joan Cusola Pujol de Barcelona i Joaquima Piera Llopis de 22 anys de Barcelona, filla de Jaume Piera (difunt) i Maria Llopis. A més Joan Piera Llopis va ser testimoni del matrimoni.
  • 13 d'abril de 1917 : Naixement de Jaume Cusola i Piera, fill de Joan Cusola Pujol i Joaquima Piera Llopis. Nét per part paterna d'Antoni Cusola, de La Donzell, i Maria Pujol i per part materna de Jaume Piera i Maria Llopis tots dos de Barcelona.
  • 23 de novembre de 1919 : naixement de Pere Cusola Piera, fill de Joan Cusola Pujol i Joaquima Piera Llopis. Nét per part paterna d'Antoni Cusola, de La Donzell, i Maria Pujol i per part materna de Jaume Piera i Maria Llopis tots dos de Barcelona.
Sembla clar que en Pere Cusola Piera era fill de Joan Cusola Pujol i Joaquima Piera Llopis i que va tenir com a mínim un germà : Jaume. Si dels Piera que parlen en els dos articles eren de la mateixa branca, o si aquestes branques estaven relacionades amb la dels Piera de Les Corts és una cosa que encara no puc afirmar. A veure si aquestes vacances puc anar fins l'Arxiu de Les Corts o hi ha algú que llegint aquest bloc pot donar-me alguna informació més...

Per saber-ne més :
Revista del Barça. Enigma del mes (pàgina 48).
El mundo Deportivo. Article sobre Pere Cusola (1a part).
El mundo Deportivo. Article sobre Pere Cusola (2a part).
El Periodico. Article sobre la masia.
Necrològica Jaume Piera Cusola.
Les masies de Les Corts :
http://w1.bcn.cat/barcelonablog/insolit/les-masies-de-les-corts.