dijous, 26 d’abril del 2012

Sentir bixumets

Ara farà unes setmanes, en la secció La veu humana del programa de 'El Cafè de la República' de Catalunya Ràdio, es va parlar d'un article de Josep Maria Espinàs a El Periódico que tractava de la paraula Bixumet Una paraula ben curiosa i amb una història sorprenent...

Bixumets : Segons el pintor Josep Maria Prim, era una paraula inventada, cap a la primera meitat del segle XX, per unes noies de Figueres que s'anomenaven Viñas. El seu significat seria : Passar vergonya per un altra persona (vergonya aliena), o sigui experimentar el ridícul sense ser-ne la causa. Aquesta paraula va ser utilitzada en la redacció de Destino. No hi ha cap entrada en els diccionaris de la llengua catalana, ni en el de L'Institut d'Estudis Catalans, ni en el de l'Enciclopèdia Catalana...

Com fa moltes vegades, l'Enric Gomà ha enllaçat aquesta curiositat amb una anècdota lingüística de la família Piera, en aquest cas, de la seva tia Carmen, que deia "ens van cridar l'atenció i vam sortir escuades", o sigui van sortir avergonyides i depresa. També anota que la frase "vam sortir escuades" podria venir de l'obra dels Pastorets.




Per saber-ne més :


Article a El Periódico : Es tiempo de sentir 'bixumet'.
Programa de ràdio La veu humana del dia 27 de març de 2012.

diumenge, 15 d’abril del 2012

FOCSA i les pedreres de Montjuïch

Portada del llibre

Aquesta entrada és principalment un recull d'extraccions del llibre : Montjuïc, la muntanya de la ciutat d'Estanislau Roca i Blanch. En aquestes extraccions es parla sobre les pedreres de la companyia FOCSA i la família Piera, estan en ordre conològic, indicant al començament la pàgina del llibre.

També he afegit un text del bloc Document Barcelona, on es parla de les Barraques de Montjuïc (I) i que serveix per contextualitzar la impotància que de les pedreres de la muntanya de Montjuïc per la ciutat de Barcelona, com també queda reflexat en aquest fragment de l'Oda a Barcelona de mossèn Cinto Verdaguer :

 Quan á la falda't miro de Montjuich seguda,
m'apar vèuret als brassos d'Alcides gegantí,
que per guardar sa filla del seu costat nascuda
en serra transformantse s'hagués quedat aquí.

Y al veure que traus sempre rocam de ses entranyes

per tos casals
, que creixen com arbres ab sahó,
apar que diga á l'ona y al cel y á les montanyes:
-Miraula; òs de mos òssos, s'es feta gran com jo!-


 
Extret del bloc Document Barcelona

"Deuen ser incomptables els edificis de Barcelona que han estat construïts amb pedra de les entranyes de Montjuïc (o Montjuich, com va escriure's durant molt de temps). Ja des del temps dels romans, Montjuïc era la gran pedrera que proveïa de matèria primera les edificacions de la ciutat. En la dècada del 1880, l'activitat de les pedreres va arribar al seu màxim: donada la gran necessitat de pedra que requeria la construcció de l'Eixample, les autoritats van decidir abolir els privilegis dels propietaris particulars sobre les extraccions en la muntanya. Aquí trobem l'origen del primer barraquisme de Montjuïc. Les pedreres donaven feina a molta gent, normalment immigrants vinguts de pagès. Aquestes famílies acostumaven a aixecar barraques a prop del seu lloc de treball, estalviant-se així llargues distàncies i el preu d'un lloguer. Les primeres barraques de Montjuïc van aparèixer, doncs, al voltant de les pedreres. L'any 1914 hi havia 5000 barraques, estructurades en laberíntics carrers sense nom. Cal tenir en compte que, en aquell temps, bona part de la muntanya estava asilvestrada i pràcticament incomunicada de la resta de la ciutat. Aquest fet va propiciar la marginalització dels col·lectius que s'hi instal·laven, a més de facilitar la presència d'activitat delictiva. Conscients de l'aïllament de la muntanya, les autoritats van aprofitar per aixecar-hi un campament sanitari durant la famosa epidèmia de “grip espanyola” del 1918 (un ús similar se n'havia fet el 1821, durant una epidèmia de febre groga). I, encara que no sigui el tema d'aquesta entrada, no podem ignorar l'ús de la muntanya com a centre de detenció i lloc on s'afusellava els condemnats a mort."

Pàgina 137
`El 18 de maç de 1893 es va constituir la Sociedad Mercantil Colectiva Piera, Cortinas y Compañia, fundada per Salvador Piera i Jané, Narcís Cortina i Batllorí i Josep Torras i Ferran per a l'explotació de pedreres i la construcció. A partir de la seva contitució, aquesta societat accelerà l'adquisició de finques a Montjuïc, tasca que exerciren altres membres, com el picapedrer Antoni Piera i Sagués, tal com es pot comprovaren el quadre resum dels principals moviments de compra-venda efectuats entre el 1880 i el 1900, en què es palesa l'interès que tenia l'empresa en l'adquisició de sòls per a l'explotació de les pedreres en aquell moment de màxima activitat a Montjuïc.
El procés d'adquisició de finques iniciat per Piera, Cortinas y Compañía, el continuà el Foment d'Obres i Construccions, S.A., fundad set anys més tard, comprant les pedreres que després anava explotant. En el document del 1904 anomenatv "Plano de la Montaña de Montjuich con indicación de las que son propiedad de la Sociedad Anónima Fomento de Obras y Contrucciones" hem vist que apareix una referència de 64,50 ha de superfície que l'empresa tenia en propietat en el sector de ponent i migdia de la muntanya de Montjuïch. En un àlbum de l'empresa FOCSA, de l'any 1924, en relació de les seves propietats, es diu que la més important és la de Montjuïc amb una superfície total de sis-cents cinquanta mil metres quadrats, i que la finca anomenada Prats, d'uns cinquanta-dos mil metres quadrats, estava arrendada a l'Exposició Indústries Elèctriques, i que les altres fiqnues formaven un bloc de prop de sis-cents mil metres quadrats, des del carrer de les Corts (Gran Via) fins al terreny del cemetiri del Sud-oest, comprenent diverses pedreres de roca sorrenca i grans edificis de quadres, tallers, cotxeres, magatzems, bòbila de totxos, amb una maquinària perfeccionada i amb un forn continu rotatori, tipus Hoffmann, amb una capacitat de producció de 14.000 totxos diaris, amb la façana a la Gran Via i a la carretera del Port, i d'una superfície de 45.000 metres quadrats.´ 

Pàgina 87
`El Fomento de Obras y Construcciones S.A. es va fundar a Barcelona, davant el notari Sr Josep Ferrer i Bernadas, el dia 3 de juliol de 1900. L'empresa era continuadora de l'antiga societat Piera, Cortinas y Compañia, Sociedad Colectiva. El Consell d'Administració el formaven el president, Agutí Viñata i Vilaseca; director-gerent, Salvador Piera i Jané; consellers, Antoni Piera i Jané, Narcís Cortina i Batllorí, Josep Torres i Ferran, Josep Piera i Jané, Josep Ferrer i Bernadas,  Joan Mas i Calmet, Ricard Ramos i Cordero i Guillem Puig Boada. La família Piera hi va aportar pedreres de la muntanya de Montjuïc, i part del capital el varen aportar la Banca Mas Sardà i la Banca Soler i Torra. El capital inicial va ser de 5 milions de pessetes, en accions de 500 ptes., que es va augmentar a 7,5 milions per acord de la Junta General extraòrdinaria d'acionistes el 8 de novembre de 1905. El termini de duració de la Societat es va fixar a noranta anys. L'any 1992 l'empresa es fusionà amb una altra, Construcciones i Contratas S.A. passant-se a denominar Fomento de Construcciones y Contratas.´


Pàgina 130
'L'empresa FOCSA, el dia 4 de febrer de 1947, coincidint amb una eplotació massiva, i constituint-se com a principal accionista, va fundar FOPIMA (Foment de Pedres i Marbres, S.A.), una altra empresa que tenia com a objectiu principal l'explotació de les pedreres. Fins llavors FOCSA havia explotat les seves pedreres i venia la pedra a empreses de picapedrers (principalment BAU) que la treballaven, i FOCSA els tornava a comprar la pedra tallada. Després de la contitució de FOPIMA, dins de la qual s'incorporà l'empresa de picapedrers BAU, FOCSA llogava a FOPIMA les pedreres mitjançant un cànon. FOPIMA treballava la pedra i la venia. Un dels seus principals clients era FOCSA mateix. Així el negoci era més clar. A FOPIMA, hi treballaven fins a 150 picapedrers amb abundants i moderns mitjans mecànics, i des de l'inici es va anomenar gerent a Antoni Piera i Mas, la persona que fins aleshores havia estat al capdavant de les pedreres FOCSA.
L'empresa FOCSA tenia dues seccions clarament diferenciades : la secció de la pedra i la secció de mabre.'


Pàgina 113
'Antoni Piera i Mas, la persona que ha estat més temps com a responsable de la Secció de Pedreres de FOCSA i FOPIMA (Fomento de Piedras i Mármoles; empresa paral·lela i subsidiària de FOCSA.
Pàgina 131
'La crisi econòmica dels últims anys, que va afectar a tots els sectors de la producció -més especialment la construcció, i dins d'ella sobretot la branca del marbre-, juntament amb la necessitat que l'any 1977 FOCSA havia de disposar d'unes oficines construïdes en un gran solar inmediat i lliure, foren les causes del tancament de FOPIMA.´

Pàgina 101
'Segons Salvador Piera i Serra, el final de l'explotació massiva es produeix sobtadament quan un capità general de l'exèrcit a mitjans anys cinquanta, un bon dia, visitant el polvorí, es va adonar que s'estava dinamitant per a l'explotació de les pedreres situades en la immediatesa i del perill que comportava. Es va ordenar immediatament la paralització total de l'explotació


Per saber-ne més :

Bloc Document de Barcelona : Les Barraques a Montjuïc
Google Books : Montjuïc, la muntanya de la ciutat
Per aconseguir el llibre : Llibreria Laie
Bloc Els Piera de Les Corts : Cal Ros del Maiol

diumenge, 1 d’abril del 2012

Descendents de la Branca Negrevernis Piera

Fins ara sempre hem parlat dels descendents que portàven el cognom Piera, però en aquesta entrada parlarem dels descendents de la Teresa Piera Casas casada amb Magí Negrevernis López, matrimoni que ja en varem parlar anteriorment en el bloc, però encara que aquesta branca deixen de portar el cognom Piera continuen sent descendents dels Piera de Les Corts.

Una de les seves filles va ser Teresa Negrevernis i Piera casada el 1817 amb Joaquim Cuyàs Regàs, van tenir 5 fills : Manel (1824), Joaquim (1826), Magí (1829-1907), Josefa (1834) i Teresa (1836) Cuyàs i Negrevernis. 

Josefa Cuyàs i Negrevernis es casà amb Adolf Carulla Herp (+1902) i tingueren nou fills : Joan, Adolf, Josep, Francesc, Manuela, Joaquim, Montserrat, Pilar i Mercè Carulla Cuyàs.

Pilar Carulla Cuyàs fou la muller de Valentí Carulla Margenat (1864-1923) rector de la Universitat de Barcelona (1913-1923) tingueren 8 fills : Josep Maria, Lluis, Maria dels Àngels, Lluisa, Josefa, Claudi, Pilar i Mercè Carulla de Carulla.

Pilar Carulla de Carulla es casà el 1929 al Palau Episcopal de Barcelona amb Joaquim Fuster i Pomar (1901)  metge numerari de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i Cap dels Serveis Psiquiàtrics. Van tenir 5 fills : Joaquim (1930), Gerard, Albert, Pilar i Valentí (1943).

Dos dels seus fills també s'han dedicat a la medicina : Valentí Fuster Carulla cardioleg i Joaquim Fuster Carulla psiquiatra.



Valentí Fuster Carulla
Joaquim Fuster Carulla

Per saber-ne més :


Arbre geneàlogic dels Carulla : http://www.raco.cat/index.php/AnalesMedicina/article/viewFile/97823/152815
Bloc sobre la família Negrevernis :  http://oculimundinegrevernis.blogspot.com/
Valentí Carulla i Margenat : Anales de la Real Academia de Medicina i Cirugía de Barcelona
Valentí Fuster Carulla : http://www.cnic.es/es/personal/person.php?p=m_inv&per=415
Llibre de Valentí Fuster i Ferran Adrià : "La cuina de la salut"
Entrevista a Joaquim Fuster : "Las neuronas de Joaquín Fuster"