"Al marge sud del camí de Barcelona a les Corts i entre la riera de Quatre Camins i el torrent de Can Feu, antigament de Llobet, Guerau Piera i Agnès Llopart edificaren a mitjan del segle XVIII el seu mas, conegut a la contrada com a Can Bruixa, nom que ha perdurat en el carrer obert en terres de la seva propietat, cedides a l'Ajuntament amb aquesta condició (Va ser Josep Piera Estruch qui donà les terres per a l'obertura dels carrers adjacents a la seva propietat amb la condició que portessin els noms de Can Bruixa i Can Novell. L'any 1939 se substituí el nom del carrer pel de "Calle de la Bruja". El setembre de 1950, Bonaventura Batlle i Piera presentà una sol·licitud a l'Ajuntament demanant la restitució de l'antic nom que fou contestada positivament el mes de novembre del mateix any).
Els Piera-Llopart, però, ja eren coneguts amb aquest renom amb anterioritat, quan regentaven el mas dels Vilana (Can Macalon). Les diferents interpretacions recollides per la tradició familiar sobre aquest estrany motiu ens porten sempre al mateix punt : la facilitat de relacionar amb bruixeria tot allò que la gent de l'època no entenia.
Sembla que els Piera tenien una estranya virtut amb els animals i així, com explica Josefa Piera Almenara i Magdalena Piera Pañella, compraven animals amb nafres, cecs, malalts, els engreixaven i curaven en poc temps, i els venien posteriorment a un preu alt. Anna Piera i Rollan recordava haver sentit al seu avi que el nom nasqué perquè sempre encertaven el nombre de pollins que portava una euga. També es diu entre la família que en temps molt antics, quan bona part del cavallsno anaven ferrats, els de la casa (que si hi anaven) sorprenien els veïns en no relliscar, fins al punt de creure que es tractava d'una bruixeria. Una quarta versió parla d'uns grans ocellots negres que caçà algun membre de la família, i que penjà al balcó de la casa, on acudí el veïnat per contemplar el tamany i raresa de les aus. Tots aquests fets o potser un de sol foren suficients per fer néixer en una societat supersticiosa un qualificatiu que arrelà tan fort com per acompanyar als membres de la família més enllà de les Corts i Sants i a les noves cases que establien - Can Bruixa de Marina- a la Bordeta.
Els Piera creuaren la Travessera i deixaren el mas de les Corts per construir-ne un de propi, molt proper a l'anterior però dins del terme de la parròquia de santa maria de Sants. Bastiren el casal a l'extrem nord de la seva heretat de més de nou mujades, en el punt on actualment es troba la casa amb entrada al carrer Galileu, núm 295-297, i al carrer de Can Bruixa núm 13-17...
...L'any 1681 se celebraren les esposalles entre Gueraru Piera i Eulàlia Amat, D'aquest matrimoni nasqueren una filla i tres fills : Maria, casada amb Pau Closas, Vicenç , establert per Antònia Corts en el mas conegut posteriorment com a Can Grau, Josep, i Jaume, els descendents del qual foren coneguts com els Piera de Can Farinetes. Sabem que Guerau torna a casas-se, i d'aquest matrimoni tingué un fill, també anomenat Guerau. He de suposar que aquest últim, com a germà petit, rebé del seu pare solament el que li corersponia com a llegítima, així com els béns de la seva mare. sense un fort capital inicial no va poder comprar ni establir terres i això explicaria els seus inicis com a arredatari del mas dels Vilana -Can Macalon-. L'any 1729 es casà amb Agnès Llopart, i trenta anys més tard, ja aposentat i reunit el capital necessari, establí les terres en què pensava construir el seu casal.
Efectivament, el 21 d'octubre de 1761 i en dos diferents actes, Francesc de Novell i de Borràs, en nom propí i com apoderat de la seva mare Maria de Novell i de Borràs, establí emfitèuticament a Guerau Piera nou mujades de terres situades a la parroquia de Santa Maria de Sants i que pertanyien al mas que aquest posseïen i que es coneixia al terme com a Can Novell, però anteriorment com a mas Cortés i Monterols."
Per saber-ne més :
Entrada al bloc de 'Els Piera de Les Corts' : Can Bruixa.
Entrada al bloc de 'Els Piera de Les Corts' : Can Grau.
Entrada al bloc de 'Els Piera de Les Corts' : Can Farinetes.
Web de l'aplicació Voki.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada