Carrer Sant Pau de Vilassar de Mar

Al carrer Sant Pau de Vilassar de Mar era originàriament un carrer on la majoria de les cases del poble tenien al seu davant, més enllà del carrer, un hort. A finals del segle XIX amb el nou traçat de la carretera, aquest hort es va adossar a les façanes de les cases, fet que comportà que molts habitatges fossin condicionats com residències estiuenques de failies barcelonines benestants. Aquestes noves construccions es van construir seguint els estils modernista i noucentista de principis del segle XX.

 De totes les cases del carrer Sant Pau, ens interessen concretament dues, que d'una manera o altre estan relacionades entre elles. La del número 16, Casa Piera, actualment Casa Fornàs i la del número 9-10, Casa Viladomiu. 

En el web de l'Ajuntament de Vilassar de Mar podem llegir el següent sobre aquestes dues edificacions :

Can Viladomiu (Sant Pau, 9-10) 

Aquesta casa s'edificà on antigament hi havia dues cases de cós.
Construcció típicament noucentista, amb obertures coronades amb un arc de punt rodó, d'un bell i exquisit equilibri, amb ornamentació de terracotes arquitectòniques d'estil mediterrani.

Can Piera, ara casa Fornas (Sant Pau, 16)

Típica i notable casa noucentista, de correspondència d'eixos amb vertical, de planta baixa i dos pisos, acabada l'última amb obertures de tres arcs. Destaca el rigorós i acurat treball de la barbacana, construcció en voladís feta amb bigues de fusta, que sobresurt del plom de la façana que sosté una minuciosa ornamentació de notable rajoleria. Cal fixar-se en els relleus a tall de fruiteres que guarneixen tant la porta de l'entrada de la casa com les obertures, dins el més clàssic esperit i serena atmosfera noucentista, tal volta casolà i perifèric però no menys bell.

Carrer Sant Pau (Google maps)

Tant en el llibre, 'Viure i conviure' de Montserrat Ribas o en el text, també d'ella, Un tros de la meva vida, que podem localitzar en el web 'Memòria Popular'; podem trobar referències dels estius passats durant la seva infantesa a Vilassar de Mar. Per exemple, en 'Un tros de la meva vida' podem llegir :

"Algun metge de l'época que deuria ser molt savi, perquè eren molts els que

seguien el seu consell, havia diagnosticat que les criatures necessitaven el iode

de la platja i els aires de muntanya. Al mar i a la muntanya, no hi havia res més

que objectar! El juliol i el setembre el passàvem a Sant Joan de Vilassar (aquest

és el nom amb que llavors es coneixia l'actual Vilassar de Mar). Els avis Piera

havien fet arreglar una antiga casa de pescadors, al Passeig, davant del mar, del

que ens separava la carretera i la via fèrria. El meu pare fou designat com a

arquitecte i ho havia portat a terme uns anys abans de la guerra. I aquesta era la

nostra residència marítima, des d'on passàvem al mar per allò del iode, tan

recomanat. Com es veu ja tornem a estar i viure els Ribas - Piera a casa de l'àvia

Piera."

La relació entre les dues cases, Can Viladomiu i Can Piera, venia donada perquè a Can Viladomiu anàven : Lluis Viladomiu i Portabella i Antònia Piera i Comas amb els seus fills, i a Can Piera : Josep Maria Ribas Casas (arquitecte de Can Viladomiu) i Carme Piera i Comas, pares de Montserrat Ribas.  



Per saber-ne més :

Entrada a la wikipèdia sobre Vilassar de Mar. 
Web 'Pobles de Catalunya' : Casa Fornas.
Web 'Pobles de Catalunya' : Can Viladomiu.
Web 'Festa Catalunya' : Carrer Sant Pau de Vilassar de Mar.
Web Ajuntament de Vilassar de Mar : Visita guiada.
Web Memòria popular : Un tros de la meva vida.
Entrada en el bloc 'Els Piera de Les Corts' : Llibre per Sant Jordi