diumenge, 26 d’agost de 2012

La Casota

Terrenys de La Casota (Foto Google Maps)
En el llibre de la Fundació Roger de Belfort  : 'Vallfogona de Riucorb. Setanta anys de balneari' de Josep Maria Ustrell i Isidre Piera s'explica la història del balneari de Vallfogona a partir de les vivènces,  anècdotes i records dels que van ser habituals concorrents del balneari, així com de la família fundadora, els Piera Martí.

En el primer capítol, l'autor ens fa un esbós sobre la familía :

'A mitjan segle passat, el cognom Piera era escampat abastamennt per tot el pla de Barcelona i els voltants, puix d'aquella època hi ha notícia que nombroses famílies que l'ostentaven estigueren establertes a les Corts (recordem els carrers Gerard Piera i Madrona Piera, i el passatge Piera, avui encara existents), a Gràcia, a Sants (cal Ros del Maiol) i en altres indrets de l'actual zona urbana de Barcelona.

I bé, una d'elles fou la que residí en una vella casa pairal anomenada "La Casota" que, envoltada de terres de conreu pròpies, era situada en uns terrenys que després es convertiren en la dreta de l'Eixample barceloní i que eren delimitats, aproximadament, pel que més endevant foren els carrers de Roger de Flor i Girona en sentit longitudinal, i els de Mallorca i Aragó en sentit tranversal. Els darrers ocupants de la masia esmentada, en aquella època, foren els esposos Grau Piera Sagués, de Barcelona, i Carme Martí Ortal, de Gràcia, amb llurs fills Maria, Miquel, Lluís i Antoni (els únics supervivents de deu fills que tingueren), de tots els quals intentarem fer un esbós biogràfic, donant una importància especial al de Miquel i Antoni...

A mesura que els germans arribaren a llur majoria d'edat, que s'escaigué sempre després de la mort de la mare, anaren entrant en possessió, succesivament, d'un llegat que establí l'avi matern, Jaume Martí Gausachs, amb usdefruit previ de la mare, a favor de cada un d'ells. Consistia en uns solars relativament extensos, situats a l'Eixample i pels volts de la cruïlla Diputació - Nàpols...".



 

dimecres, 15 d’agost de 2012

divendres, 10 d’agost de 2012

Can Taner

*1964.- La masia de Can Taner i la fonda El Parador del Camino.
(Foto: Dolors Torné i Revista Barça).
En la construcció del Camp Nou es van veure afectades tres masies : Can Granota, Can Planes i Can Taner. 

Can Granota va ser enderrocada, Can Planes és l'actual Masia del Barça. En canvi, Can Taner va tenir una història curiosa.

Sobre els seus inicis podem en el llibre de 'Masies de les Corts' de l'Imma Navarro :

"Al sud-oest del terme de les Corts, al punt on la Travessera creuava la riera Blanca i on actualment es troba el complex esportiu Picadero-Blaugrana 2, hi havia una petita casa de pagès -posteriorment transformada en taverna o parador- coneguda com a Can Tané o Taner, perquè aquest fou el cognom de la família que la construí i habità durant anys..."

Seguint la seva història i els mebres de la família que l'habità, podem veure que :
"Miquel Taner nomenà hereu universal al seu únic fill Bernat Taner, al qual succeí el seu fill Magí Taner. Com que aquest no tenia fills, instituí hereu universal el seu nebot i fill de la seva germana, Pau Amat i Taner, també conegut com Pau Taner i Amat, segons consta en els capítols atorgats per raó del matrimoni entre Pau i Agnès Piera el 19 de novembre de 1795. El fill d'aquests, Magí Amat i Piera, succeí al seu pare segons el testament que es publicà a la mort d'aquest el 22 de gener de 1849..."

Més endevant encara podem trobar un altre referència a un Piera, en aquest cas Guerau Piera, l'últim propietari de Can Taner.
"Vicenç Amat i Mestres succeí al seu pare Magí; a mitjans del nostre segle pertanyia a Guerau Piera descendent dels masovers de la torre Rodona..."

Amb les poques dades que hi ha sobre les dues persones amb cognom Piera a Can Taner no es pot assegurar si realment són descendents del matrimoni de 1645, format per Antoni Piera i Marianna Duró. 
En canvi, el 30 de març de 1930, podem llegir al diari La Vanguardia l'esquela de Joaquima Piera i Piera (1838-1830), filla de Bru Piera Vidal i Marianna Piera Castelló, casada amb Francesc Piera Estadella, on s'especifica que la casa mortuoria era Casa Tané a la Travessera de Collblanc, 30. Mentre que cap dels seus fills s'anomena Gerard, Guerau o Grau si que té un nebot anomenat Gerard Piera i Piera, fill del seu germà Vicenç Piera i Piera i Teresa Piera Estadella.

Potser, l'últim propietari de Can taner era aquest Gerard, nebot de Joaquima Piera. Cal investigar una mica més.
Per saber-ne més :
Entrada al bloc 'Barcelofília' : Can Taner. Masia i fonda. Les Corts (S.XVIII-1965).
Entrada al bloc 'L'Hospitalet de Llobregat. Imatges retrospectives de la ciutat': Can taner (o Tané) una masia propera a Collblanc.
Vídeo en YouTube.com: Construcció del Camp Nou.
Revista FC Barcelona (pàgina 56) : Historia viva en el Camp Nou.
Web hemeroteca de La Vanguardia : Esquela de Joaquima Piera Piera.