dissabte, 16 de març del 2013

Manuel Ribas i Piera (16/05/1925 - 14/03/2013)

El passat 14 de març de 2013 ens va deixar Manuel Ribas i Piera

Aquest és un petit recull de tots els homenatges cap a la seva figura que s'han realitzat aquests dies a la xarxa. 
 
Esqueles publicades al Diari La Vanguardia :








Obituari publicat al diari 'El Periódico de Catalunya' :

"Manuel Ribas Piera, un dels recuperadors de l'urbanisme modern de Catalunya, va morir aquest dijous a Barcelona. Nascut a Barcelona el 1925, l'urbanista, Creu de Sant Jordi de la Generalitat i membre de la Secció de Ciències i Tecnologia de l'IEC, va ser el responsable de configurar la nova rambla del Carmel, la Ronda de Dalt i el parc de Vallparadís de Terrasssa. Així mateix, va redactar els plans urbanístics de Palma, Tortosa i Ripoll.
Joan Antoni Solans, urbanista també i membre de l'IEC, el defineix com un dels «recuperadors de l'urbanisme modern a Catalunya». Per Solans, els trets diferencials de Ribas són, per un costat, que considerava que «les dimensions socials i econòmiques són fonamentals en l'urbanisme» i, per l'altra, que proposava una estructura policèntrica de Catalunya per «combatre la macrocefàlia de la gran Barcelona per la qual s'apostava durant els anys 60». En aquest sentit, Ribas es nodria dels coneixements adquirits en la seva  estada a Bèlgica amb l'arquitecte francès Gaston Bardet, així com de la tradició del 'regional planning', introduïda als anys 30 a Catalunya per Nicolau Maria Rubió i Tudurí.
Manuel Ribas Piera era doctor en arquitectura i llicenciat en dret. Va formar part del Grup R d'arquitectes. Entre els anys 1956 i 1990 va ser catedràtic d'Urbanisme a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), universitat en la qual va fundar i dirigir el programa de mestria en arquitectura del paisatge. Va redactar els plans urbanístics de les ciutats de Palma, Múrcia, Tortosa i Ripoll, i va configurar la boca nord del túnel de la Rovira, la nova rambla del Carmel, el parc Vallparadís de Terrassa i la Ronda de Dalt de Barcelona.
Va rebre la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic (1992) i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat (2001).
La cerimònia de comiat de Ribas se celebrarà demà dissabte a les 12.00 hores a la parròquia de Sant Ildefons de Barcelona (carrer de Madrazo, 92)."
 
Publicat a Catalunya religió :
 
"Fallece Manuel Ribas Piera, laico fiel al Vaticano II
Manuel Ribas Piera (desde 1925 hasta 2013) que será recordado también como un gran profesional de la arquitectura , se convirtió en un referente de las corrientes de cristianos abiertos y progresistas de Cataluña. A la hora de su muerte es oportuno recordar esta dimensión fundamental de su vida.
En primer lugar hay que agradecer que su cristianismo lo practicase de forma serena y desacomplejada. Vivió en un mundo cultural donde la orientación dominante de los intelectuales era el agnosticismo religioso y donde fácilmente se acusaba a los cristianos de creencias incompatibles con la ilustración y la modernidad. La excelencia profesional de Ribas desmentía inmediatamente unas acusaciones demasiado determinadas por las ideologías de moda.
Participó muy activamente en las entidades catalanas más representativas del cristianismo, dialogando con la cultura, como el Centro de Estudios Francesc Eiximenis, reconocido internacionalmente como rama catalana de Pax Romana,la red universal de intelectuales y profesionales católicos, impulsada, entre otros, por Ramon Sugranyes de Franch. En este ámbito se hizo amigos con los que podían compartir su interpretación de la fe y de la vida cristianas.
La celebración del Concilio Vaticano II supuso la adopción, por parte de la iglesia institucional, de posiciones de pluralismo y modernidad teològicas y de compromiso de servicio a la sociedad, que coincidían con las orientaciones de Manuel Ribas. Para él y para los grupos que fueron fieles al concilio, las regresiones impuestas por la autoridad romana durante las décadas siguientes fueron dolorosas pero no modificaron ni sus análisis ni su militancia coherente con las decisiones conciliares.
El itinerario religioso de Ribas es un paradigma de libertad espiritual y de autonomía como laico. En Cataluña y en muchos otros países, la represión eclesiástica ha afectado principalmente a las instituciones pero no ha cambiado ni la conciencia ni las esperanzas de una buena parte del laicado.
Manuel Ribas ha encarnado un modelo de vida cristiana laica que pone el acento en la responsabilidad profesional y cívica de las personas, la lucha por los derechos humanos individuales y colectivos y que opta por una espiritualidad alejada de las aspiraciones al poder político, a las exaltaciones psíquicas, a la cruzada religiosa y a cualquier forma de pretensión de superioridad en relación a los demás. En este sentido Ribas fue reconocido como un referente de vida cristiana sólida, fraternal, discreta y atractiva, para la gente normal y libre en un contexto de pluralismo y plena libertad religiosa."


Obituari publicat al web de l'Institut d'Estudis Catalans :
 

"Ha mort l'urbanista de l'EC Manuel Ribas i Piera, un dels resuperadors de l'urbanisme modern a Catalunya.
L’urbanista Manuel Ribas i Piera, membre de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC, va morir ahir, dijous 14 de març, a Barcelona. La cerimònia de comiat se celebrarà demà, dissabte, a les dotze del migdia, a la parròquia de Sant Ildefons de Barcelona (carrer dels Madrazo, 92, de Barcelona).
Joan Antoni Solans, urbanista també i membre de l’IEC, el defineix com un dels «recuperadors de l’urbanisme modern a Catalunya, un urbanisme que havia quedat estroncat amb la Guerra civil i la postguerra». Per a Solans, els trets diferencials de Ribas són, per una banda, que considerava que «les dimensions socials i econòmiques són fonamentals en l’urbanisme» i, per l’altra, que proposava una estructura policèntrica de Catalunya per a «combatre la macrocefàlia de la gran Barcelona per la qual s’apostava durant els anys seixanta». En aquest sentit, Ribas es nodria dels coneixements adquirits en la seva estada a Bèlgica amb l’arquitecte francès Gaston Bardet, així com de la tradició del regional planning, introduïda als anys trenta a Catalunya per Nicolau Maria Rubió i Tudurí.
Manuel Ribas i Piera (Barcelona, 16 de maig de 1925 - Barcelona, 14 de març de 2013) era doctor en arquitectura i llicenciat en dret. Va formar part del Grup R d’arquitectes. Entre els anys 1956 i 1990 va ser catedràtic d’Urbanisme a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), universitat en la qual va fundar i dirigir el programa de mestratge en arquitectura del paisatge. Va redactar els plans urbanístics de les ciutats de Palma, Múrcia, Tortosa i Ripoll, i va configurar la boca nord del túnel de la Rovira, la nova rambla del Carmel, el parc Vallparadís de Terrassa i la ronda de Dalt de Barcelona. És autor, també, dels edificis dels Laboratoris Uriach al Clot i del nou campus de la Vall d’Hebron. Va escriure els llibres Jardins de Catalunya i N. M. Rubió i Tudurí i el planejament territorial. Va ser president de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC en els períodes 1991-1992 i 1995-2001, també en va ser vicepresident entre els anys 1990 i 1991 i entre els anys 1992 i 1995. Va rebre la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic (1992) i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (2001)."
 

 
Diari de Balears :

"Mor Manuel Ribas, autor del pla urbanístic de Palma.
L'urbanista i membre de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) Manuel Ribas, autor dels plans urbanístics de Palma, a més de localitats com Tortosa o Ripoll, i d'altres treballs, com la nova rambla del Carmel i la ronda de Dalt de Barcelona, ha mort aquest dijous a la Ciutat Comtal a 87 anys.
El seu funeral està previst per a aquest dissabte a la parròquia de Sant Ildefons de Barcelona.
Manuel Ribas va redactar també el pla urbanístic de Múrcia, i fou l'encarregat d'idear el parc Vallparadís, a Terrassa.
És considerat un dels recuperadors de l'urbanisme modern a Catalunya, un urbanisme que havia quedat truncat amb la Guerra Civil i la postguerra.
Ribas es nodria dels coneixements adquirits en la seva estada a Bèlgica, amb l'arquitecte francès Gaston Bardet, així com de la tradició del regional 'planning', introduïda en els anys 30 al Principat per Nicolau Maria Rubió i Tudurí.
Manuel Ribas era doctor en Arquitectura i llicenciat en dret. Entre els anys 1956 i 1990 va ser catedràtic d'Urbanisme a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), a més d'haver rebut la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic (1992), i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat (2001)."


Diari de Mallorca :

­
"Fallece Manuel Ribas, autor del plan urbanístico de Palma.
El arquitecto, urbanista y abogado Manuel Ribas, considerado uno de los recuperadores del urbanismo moderno de Cataluña y autor de los planes urbanísticos de Palma, Murcia, Tortosa (Tarragona) y Ripoll (Girona) y del diseño de la Ronda de Dalt de Barcelona, falleció ayer a los 88 años de edad.
Manuel Ribas era doctor en arquitectura y licenciado en derecho y entre 1956 y 1990 fue catedrático de Urbanismo de la Universidad Politécnica de Cataluña (UPC), donde fundó el programa de arquitectura del paisaje. Entre sus obras figuran los planes urbanísticos de las ciudades de Palma, Murcia, Tortosa y Ripoll, configuró la boca norte del Túnel de la Rovira de Barcelona, la rambla del Carmel, el parque Vallparadís de Terrassa y la Ronda de Dalt de Barcelona. En 1992 recibió la medalla Narcís Monturiol al mérito científico y tecnológico y en 2001 la Generalitat le concedió la Creu de Sant Jordi.
El urbanista Joan Antoni Solans definió a Ribas como "uno de los recuperadores del urbanismo moderno en Cataluña, un urbanismo que había quedado truncado con la Guerra Civil y la postguerra"."




Font :
Entrada al web Catalunya religió.cat.
Artícle al Diari de Balears.

diumenge, 10 de març del 2013

105é Aniversari de l'obertura de la Via Laietana

Avui diumenge, s'ha publicat al diari La Vanguardia l'efemèride sobre l'obertura del carrer Via Laitena amb la presència del Rei Alfons XIII i el President Antonio Maura, un fet que va ocórrer fa 105 anys.

Buscant la notícia a l'hemeroteca del mateix diari, la visita del rei a la ciutat de Barcelona no apareix fins a la segona pàgina del citat diari de l'onze de març de 1908, curiosament a la primera pàgina hi ha publicades tot de necrològiques, la visita del rei ocupa fins la pàgina 5, per tant podem concloure que hi ha una descripció ben detallada del que va fer durant el dia anterior, sobretot si tenim en compte que el diari només tenia 12 pàgines. 

A la pàgina 3 podem llegir en l'apartat 'Los asistentes' :

'...Asistieron además una nutrida representación del cuerpo consular, el arquitecto municipal señor Falques, y su ayudante el señor Steva; la Junta del Banco Hispano Colonial, representado por los señores Güell Bacigalupi, Arnús, Fontanal y Estruch y los arquitectos de dicha entidad señores Bassegoda, Sagnier y Sentmenat, el presidente del Fomento de Obras y Construcciones, sociedad encargada de las obras de derribo y urbanización de la sección primera de la granvia, señore Viñamata, el gerente señor Piera y los consejeros señores Cortinas, Mas y Torres...'

Segurament el senyor Piera a qui fan referència és el Salvador Piera Solanas. Sobre la connexió entre l'obertura de la Via Laietana i la família Piera o l'empresa FOCSA també podem trobar una notícia al diari el País de l'any 2005 on s'esmenta :

"Fue calle de bancos y consignatarios de buques, luego de juzgados, monopolios y patronales, y ahora de hoteles y turistas. La Via Laietana se encamina hacia el centenario del inicio de las obras de apertura con una vena hotelera creciente. En el número 3 se prepara la conversión en hotel de la emblemática sede del Banco Hispano Colonial. En el número 30 se ultima la reforma de la casa Cambó para convertirla también en hotel en un plazo de dos semanas, y en el 49 se proyecta otro hotel a cargo del grupo Aqua.
Cuentan las crónicas que fue el 10 de marzo de 1908 cuando el rey Alfonso XIII, el presidente del Gobierno y longevo político Antonio Maura, y el alcalde de Barcelona, Domènec Sanllehy, asistieron al primer golpe de pico en las obras de apertura de la calle. La obra fue faraónica y las expropiaciones, lentas. La nueva vía perseguía unir el puerto y el centro del Eixample. Hubo que derribar 270 casas en cinco años, explica Xavier Peiró en el libro La construcción de la gran Barcelona, la apertura de la Via Laietana, editado por el Museo de Historia de la Ciudad.
De que las obras fueron largas da fe que el primer golpe de pico se dio en la calle Ample en 1908 y la construcción de la calle tardó en completarse más de una década. La primera casa, en el número 3, se levantó en 1913 y fue la sede del Banco Hispano Colonial, y 40 años después aún se levantaban casas en los solares que había formado la nueva avenida.
El Ayuntamiento contrató las obras con el que entonces era el banco por excelencia de Barcelona: el Hispano Colonial, fundado por los próceres Manuel Arnús, creador de la banca de igual nombre, y Antonio López, un empresario enriquecido en Cuba que lo presidió, según narra el historiador Francesc Cabana en su libro Bancs i banquers de Catalunya. La entidad actuó de banco industrial puro y contrató las obras a la constructora FOCSA, otra histórica empresa barcelonesa. Ahora el arquitecto Federico Correa tiene el encargo del grupo Espahotel para reformar la antigua sede del banco, ocupada por oficinas y viviendas, para construir un hotel de 4 estrellas y 80 habitaciones."

També podem veure imatge de la reforma de la Via Laietana en un vídeo de l'Ajuntament de Barcelona.






Font :
Entrada a la wikipèdia sobre la Via Laietana.
Entrada al bloc 'Altres Barcelones' sobre la construcció de la Via Laietana.
Entrada al bloc 'Barcelona. Imatges amb història' sobre la zona afectada per la reforma de la Via Laietana.
Itinerari sobre l'obertura de la Via Laietana organitzat pel Museu d'Història de Barcelona.
Notícia publicada al diari 'El País' el 9 d'octubre de 2005 sobre el centenari de la Via Laitena.
Vídeo de l'Ajuntament de Barcelona sobre la transformació de la Via Laietana.
Seminari del 4-5 de febrer de 2002 sobre Propiedad Urbana : Crecimiento de la ciudad.