dissabte, 16 de març del 2013

Manuel Ribas i Piera (16/05/1925 - 14/03/2013)

El passat 14 de març de 2013 ens va deixar Manuel Ribas i Piera

Aquest és un petit recull de tots els homenatges cap a la seva figura que s'han realitzat aquests dies a la xarxa. 
 
Esqueles publicades al Diari La Vanguardia :








Obituari publicat al diari 'El Periódico de Catalunya' :

"Manuel Ribas Piera, un dels recuperadors de l'urbanisme modern de Catalunya, va morir aquest dijous a Barcelona. Nascut a Barcelona el 1925, l'urbanista, Creu de Sant Jordi de la Generalitat i membre de la Secció de Ciències i Tecnologia de l'IEC, va ser el responsable de configurar la nova rambla del Carmel, la Ronda de Dalt i el parc de Vallparadís de Terrasssa. Així mateix, va redactar els plans urbanístics de Palma, Tortosa i Ripoll.
Joan Antoni Solans, urbanista també i membre de l'IEC, el defineix com un dels «recuperadors de l'urbanisme modern a Catalunya». Per Solans, els trets diferencials de Ribas són, per un costat, que considerava que «les dimensions socials i econòmiques són fonamentals en l'urbanisme» i, per l'altra, que proposava una estructura policèntrica de Catalunya per «combatre la macrocefàlia de la gran Barcelona per la qual s'apostava durant els anys 60». En aquest sentit, Ribas es nodria dels coneixements adquirits en la seva  estada a Bèlgica amb l'arquitecte francès Gaston Bardet, així com de la tradició del 'regional planning', introduïda als anys 30 a Catalunya per Nicolau Maria Rubió i Tudurí.
Manuel Ribas Piera era doctor en arquitectura i llicenciat en dret. Va formar part del Grup R d'arquitectes. Entre els anys 1956 i 1990 va ser catedràtic d'Urbanisme a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), universitat en la qual va fundar i dirigir el programa de mestria en arquitectura del paisatge. Va redactar els plans urbanístics de les ciutats de Palma, Múrcia, Tortosa i Ripoll, i va configurar la boca nord del túnel de la Rovira, la nova rambla del Carmel, el parc Vallparadís de Terrassa i la Ronda de Dalt de Barcelona.
Va rebre la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic (1992) i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat (2001).
La cerimònia de comiat de Ribas se celebrarà demà dissabte a les 12.00 hores a la parròquia de Sant Ildefons de Barcelona (carrer de Madrazo, 92)."
 
Publicat a Catalunya religió :
 
"Fallece Manuel Ribas Piera, laico fiel al Vaticano II
Manuel Ribas Piera (desde 1925 hasta 2013) que será recordado también como un gran profesional de la arquitectura , se convirtió en un referente de las corrientes de cristianos abiertos y progresistas de Cataluña. A la hora de su muerte es oportuno recordar esta dimensión fundamental de su vida.
En primer lugar hay que agradecer que su cristianismo lo practicase de forma serena y desacomplejada. Vivió en un mundo cultural donde la orientación dominante de los intelectuales era el agnosticismo religioso y donde fácilmente se acusaba a los cristianos de creencias incompatibles con la ilustración y la modernidad. La excelencia profesional de Ribas desmentía inmediatamente unas acusaciones demasiado determinadas por las ideologías de moda.
Participó muy activamente en las entidades catalanas más representativas del cristianismo, dialogando con la cultura, como el Centro de Estudios Francesc Eiximenis, reconocido internacionalmente como rama catalana de Pax Romana,la red universal de intelectuales y profesionales católicos, impulsada, entre otros, por Ramon Sugranyes de Franch. En este ámbito se hizo amigos con los que podían compartir su interpretación de la fe y de la vida cristianas.
La celebración del Concilio Vaticano II supuso la adopción, por parte de la iglesia institucional, de posiciones de pluralismo y modernidad teològicas y de compromiso de servicio a la sociedad, que coincidían con las orientaciones de Manuel Ribas. Para él y para los grupos que fueron fieles al concilio, las regresiones impuestas por la autoridad romana durante las décadas siguientes fueron dolorosas pero no modificaron ni sus análisis ni su militancia coherente con las decisiones conciliares.
El itinerario religioso de Ribas es un paradigma de libertad espiritual y de autonomía como laico. En Cataluña y en muchos otros países, la represión eclesiástica ha afectado principalmente a las instituciones pero no ha cambiado ni la conciencia ni las esperanzas de una buena parte del laicado.
Manuel Ribas ha encarnado un modelo de vida cristiana laica que pone el acento en la responsabilidad profesional y cívica de las personas, la lucha por los derechos humanos individuales y colectivos y que opta por una espiritualidad alejada de las aspiraciones al poder político, a las exaltaciones psíquicas, a la cruzada religiosa y a cualquier forma de pretensión de superioridad en relación a los demás. En este sentido Ribas fue reconocido como un referente de vida cristiana sólida, fraternal, discreta y atractiva, para la gente normal y libre en un contexto de pluralismo y plena libertad religiosa."


Obituari publicat al web de l'Institut d'Estudis Catalans :
 

"Ha mort l'urbanista de l'EC Manuel Ribas i Piera, un dels resuperadors de l'urbanisme modern a Catalunya.
L’urbanista Manuel Ribas i Piera, membre de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC, va morir ahir, dijous 14 de març, a Barcelona. La cerimònia de comiat se celebrarà demà, dissabte, a les dotze del migdia, a la parròquia de Sant Ildefons de Barcelona (carrer dels Madrazo, 92, de Barcelona).
Joan Antoni Solans, urbanista també i membre de l’IEC, el defineix com un dels «recuperadors de l’urbanisme modern a Catalunya, un urbanisme que havia quedat estroncat amb la Guerra civil i la postguerra». Per a Solans, els trets diferencials de Ribas són, per una banda, que considerava que «les dimensions socials i econòmiques són fonamentals en l’urbanisme» i, per l’altra, que proposava una estructura policèntrica de Catalunya per a «combatre la macrocefàlia de la gran Barcelona per la qual s’apostava durant els anys seixanta». En aquest sentit, Ribas es nodria dels coneixements adquirits en la seva estada a Bèlgica amb l’arquitecte francès Gaston Bardet, així com de la tradició del regional planning, introduïda als anys trenta a Catalunya per Nicolau Maria Rubió i Tudurí.
Manuel Ribas i Piera (Barcelona, 16 de maig de 1925 - Barcelona, 14 de març de 2013) era doctor en arquitectura i llicenciat en dret. Va formar part del Grup R d’arquitectes. Entre els anys 1956 i 1990 va ser catedràtic d’Urbanisme a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), universitat en la qual va fundar i dirigir el programa de mestratge en arquitectura del paisatge. Va redactar els plans urbanístics de les ciutats de Palma, Múrcia, Tortosa i Ripoll, i va configurar la boca nord del túnel de la Rovira, la nova rambla del Carmel, el parc Vallparadís de Terrassa i la ronda de Dalt de Barcelona. És autor, també, dels edificis dels Laboratoris Uriach al Clot i del nou campus de la Vall d’Hebron. Va escriure els llibres Jardins de Catalunya i N. M. Rubió i Tudurí i el planejament territorial. Va ser president de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC en els períodes 1991-1992 i 1995-2001, també en va ser vicepresident entre els anys 1990 i 1991 i entre els anys 1992 i 1995. Va rebre la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic (1992) i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (2001)."
 

 
Diari de Balears :

"Mor Manuel Ribas, autor del pla urbanístic de Palma.
L'urbanista i membre de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) Manuel Ribas, autor dels plans urbanístics de Palma, a més de localitats com Tortosa o Ripoll, i d'altres treballs, com la nova rambla del Carmel i la ronda de Dalt de Barcelona, ha mort aquest dijous a la Ciutat Comtal a 87 anys.
El seu funeral està previst per a aquest dissabte a la parròquia de Sant Ildefons de Barcelona.
Manuel Ribas va redactar també el pla urbanístic de Múrcia, i fou l'encarregat d'idear el parc Vallparadís, a Terrassa.
És considerat un dels recuperadors de l'urbanisme modern a Catalunya, un urbanisme que havia quedat truncat amb la Guerra Civil i la postguerra.
Ribas es nodria dels coneixements adquirits en la seva estada a Bèlgica, amb l'arquitecte francès Gaston Bardet, així com de la tradició del regional 'planning', introduïda en els anys 30 al Principat per Nicolau Maria Rubió i Tudurí.
Manuel Ribas era doctor en Arquitectura i llicenciat en dret. Entre els anys 1956 i 1990 va ser catedràtic d'Urbanisme a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), a més d'haver rebut la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic (1992), i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat (2001)."


Diari de Mallorca :

­
"Fallece Manuel Ribas, autor del plan urbanístico de Palma.
El arquitecto, urbanista y abogado Manuel Ribas, considerado uno de los recuperadores del urbanismo moderno de Cataluña y autor de los planes urbanísticos de Palma, Murcia, Tortosa (Tarragona) y Ripoll (Girona) y del diseño de la Ronda de Dalt de Barcelona, falleció ayer a los 88 años de edad.
Manuel Ribas era doctor en arquitectura y licenciado en derecho y entre 1956 y 1990 fue catedrático de Urbanismo de la Universidad Politécnica de Cataluña (UPC), donde fundó el programa de arquitectura del paisaje. Entre sus obras figuran los planes urbanísticos de las ciudades de Palma, Murcia, Tortosa y Ripoll, configuró la boca norte del Túnel de la Rovira de Barcelona, la rambla del Carmel, el parque Vallparadís de Terrassa y la Ronda de Dalt de Barcelona. En 1992 recibió la medalla Narcís Monturiol al mérito científico y tecnológico y en 2001 la Generalitat le concedió la Creu de Sant Jordi.
El urbanista Joan Antoni Solans definió a Ribas como "uno de los recuperadores del urbanismo moderno en Cataluña, un urbanismo que había quedado truncado con la Guerra Civil y la postguerra"."




Font :
Entrada al web Catalunya religió.cat.
Artícle al Diari de Balears.

2 comentaris:

  1. El apellido Piera es de origen judío. En la Edad Media, dos o tres familias judías con este apellido se convirtieron al catolicismo, pero manteniendo el apellido. Eran descendientes de un conocido rabino.

    En los archivos de la Iglesia consta así, como ya lo han documentado varios historiadores.

    Los Piera de Les Corts descienden de judíos conversos, igual que los Riera y otras familias de la zona.

    Otras familias son de origen francés (occitano) porque llegaron muchos franceses en siglos pasados a Catalunya y otras íbero o incluso romano.

    Saludos

    ResponElimina
  2. Un ejemplo de lo dicho sobre los Piera y el origen judío, hay muchos más documentados:

    http://www.cebilbilitanos.com/autores/selomo.htm

    Felicidades por el blog,

    Joan Aragó

    ResponElimina