dissabte, 29 de novembre del 2014

Anna Cabré a (S)avis

La geògrafa i especialista en demografia descendent de Can Bruixa, Anna Cabré, va aparèixer aquest passat dimecres 26 de novembre al programa de televisió de Josep Puigbó (S)avis.


Per saber-ne més :
Entrada d'Anna Cabré i Pla en el Blog de 'Els Piera de Les Corts'
Programa de (S)avis dedicat a Anna Cabré

dissabte, 13 de setembre del 2014

Llibre : Paulino. El primer crac de la història del Barça

En el llibre d'Edicions Saldonar titulat : 'Paulino. El primer crac del Barça' es repasa la vida del jugador, Paulino Alcántara, fins fa poc el màxim golejador del club. Va jugar al Barça durant els anys 1912 i 1927, per tant, va jugar amb Vicenç Piera al primer equip... descriu el seu debut d'aquesta manera :

"...Em vaig comprometre a jugar el major nombre de partits oficials possibles, però renunciaria a alguns amistosos i a desplaçaments que per distància fossin complicats. Aquesta decisió acabaria tennt una important trascendència històrica en el club, ja que obriria la porta a un jugador jove que amb el temps seria una estrella fonamental de l'equip. Em refereixo al debut de Vicenç Piera, la Bruixa, el millor extrem dret que ha tingut mai el club, juntament amb Basora. Piera va arribar al Barcelona el 1920 procedent del Sants, però no va ser un fitxatge especialment sorollós. Era un de tants nois que arribaven per jugar als equips filials amb el somni de pujar algun dia al primer equip.En el seu cas, l'equip que el va rebre va ser el Nova Germanor. Tothom qui l'havia vist jugar en aquell equipet tenia molt clar que li quedava petit, especialment Agustí Sancho, que no es perdia cap partit dels equips inferiors. Amb motiu de la festivitat d'ANy Nou era costum fer moltes activitats, que s'iniciaven amb partits de les categories inferiors al matí i culminaven amb un partit del primer equip a la tarda. Aquell 1 de gener del 1921 jugava el Nova Germanor del jove Vicenç Piera contra el Catalunya de les Corts, davant l'atenta mirada del president Gamper i els seus directius, Durant el partit, Sancho se'ls va atansar.

- Els veig molt seriosos, senyors. A què venen aquestes cares de pomes agres ? - va dir Sancho als directius.
- Tenim un problema. En Paulino no pot jugar aquesta tarda contra l'Arenas. Un partit difícil, a casa, i no tenim ningú fiable per jugar d'interior esquerre - va respondre GAmper.
-Ah, era això... Doncs no pateixin, tenim la Bruixa.
- La Bruixa? Qui carai és la Bruixa - va preguntar Gamper encuriosit.
- Piera, home, Piera! - va cridar el migcampista-. El noi que tenen aquí a baix al camp!

Els directius van fer cridar Piera tant aviat com va acabar el seu partit i li van explicar que aquella mateixa tarda debutaria amb el primer equip. Anys més tard, el mateix Vicenç Piera em va explicar com va anar tot allò : 

- Quan el president em va dir que havia de substutuir-te em vaig quedar de pedra. Eres un model a seguir i, de sobte, amb divuit anys acabats de fer, em diuen que he de jugar al teu lloc. En aquell moment me'n veia del tot incapaç, a més tenint en compte que mai havia jugat d'interior esquerre.
- No exageris -li vaig dir-. A més te'n vas sortir prou bé.
- Bé, bé...tampoc no t'ho pensis. Estava nerviós des que vaig saber que jugaria. Ja saps com imposava Gamper amb aquella veu tan gruixuda.
- I què li vas dir ?
- Doncs alguna cosa com :"Però, president, com he de jugar si estic cansat i a més... amb aquestes botes...".
- Quina gosadia, posar en dubte una decisió de Gamper!
- S'ho va prendre bé. Em va dir que no em preocupés i em va donar un tiquet per anar corrents a La Samaritana a demanar un parell de botes noves.
- Mira, vas sortir beneficiat per partida doble: debut i calçat nou de trinca.
- Si però el meu esforç em va costar. Entre el partit matinal i el de la tarda no hi havia gaire estona de marge. Vaig intentar agafar el 15 per anar a plça Catalunya, però anava amb retard, com sempre. Vaig pensar que seria millor anar a peu i em vaig posar a córrer. No vaig aturar-me fins al carrer del Carme.
- Un bon entrenament per al partit!
- Quan vaig arribar a la Samaritana em van entregar les botes i vaig veure que pesaven cent lliures com a mínim. No sabia si podria carregar-les.
- Apa, que exagerat!
- El cas és que amb les botes sota el braç vaig córrer cap  a casa. La meva mare es va entestar que mengés ració doble d'arròs, amb l'argument que tindria ració doble de futbol.
- Deunidó, Vicenç! Algún dia s'escriurà un llibre amb la teva odissea.
- Doncs això no és tot. Vaig arribar l'últim al vestidor i tot eren bromes i riures entre els companys. No he oblidat qie Clemene Gràcia va dir: "Jugador desconegut amb sabates noves, ja la ballarem!".
- Tots hem pasat per això. ës el preu que es paga per ser el més jove entre veterans consagrats.
- Vaig comprendre de seguida que havia de guanyar-me el respecte dels companys fent bé la feina. No seria una tasca fàcil fer-se un lloc en aquell vestidor, però al final va sortir bé, oi?

Efectivament, se'n va sortir i molt millor del que ell hauria somiat mai. El genial Vicenç Piera es va instal·lar des d'aquell moment al vestidor i no sortiria fins al 1933, convertit ja en un mite. El dia del seu debut, tot i els nervis i l'esgotament se les va arreglar per fer dos gols. El seu mentor, Sancho, en va fer un altre, per aconseguir una victòria final per 3-1. Com tot nouvingut, la Bruixa va començar sent el comodí de la davantera, ocupant el lloc de qui estigués de baixa en cada moment. A partir del 1923 va desbancar definitivament Francesc Vinyals, un altre mite, i es va fer l'amo de la banda dreta de l'equip durant més d'una dècada..."

Font :
Web Edicions Saldonar. Narrativa blaugrana : Paulino. El primer crac de la història del Barça.
Bloc Can Farinetes. Entrada : Vicenç Piera Pañella 

dilluns, 18 d’agost del 2014

Restaurant Lluís de les Moles


Avui, us presento el Restaurant Lluis de les Moles de Barcelona, un establiment basat en el model carta - menú, que permet escollir entre 10 primers, 10 segons i 4 postres. Cuina catalana de temporada amb influències mediterrànies...







Un dels seus plats estrella és el "Timbal d'ou amb patata" que consisteix en una base de patata feta a la paella amb pebrots, botifarra negra, un ou ferrat a sobre i salsa de pernil de Jabugo. La recepta es pot trobar a TV3 al programa Cuines.





I perquè us parlo d'aquest restaurant ? Doncs perquè el seu xef i propietari és en Lluís Piera Gabarró descendent del Salvador Piera Jané. Per cert, l'adreça de l'establiment és al Carrer... de les Moles, 25. Al centre de Barcelona, molt a prop de la plaça Catalunya. Si voleu fer reserva truqueu al 933.17.58.66

Per saber-ne més :
Recomenació al diari La Vanguardia del dia 11 de gener de 2003 : "El menú más cuidado"
Artícle "Bueno, bonito y barato" al diari La Vanguardia del dia 7 de maig de 2004. 
Article al Periodico de Catalunya del dia 26 d'octubre de 2011
Entrada al bloc Entre vinos y amigos del dia 24 de desembre de 2012.
Reportatge al Programa Moments a BTV.
Perfil del Restaurant 'Lluis de les Moles' al Facebook.

dimecres, 16 de juliol del 2014

Emparaulats a BTV.

Gràcies a la informació que ens ha fet arribar la Teresa Gomà, avui parlarem del programa de BTV, Connexió Barcelona, concretament de la secció de l'Enric Gomà anomenada 'Emparaulats'.

El programa Connexió Barcelona és un informatiu de BTV presentat per Emma Quadrada us ofereix entreteniment i actualitat amb les connexions en directe dels reporters més inquiets de la ciutat. I enguany, en la seva quarta temporada en antena, torna amb ampliació d'horari, així que cada tarda en podreu gaudir de 17.30 h a 19.25 h.

El passat 9 de juliol, l'Emparaulats va estar dedicat al Barri de Les Corts. I com no podia ser d'una altra manera es va parlar de la família dels Piera de Les Corts : Can Bruixa, Vicenç Piera, Pau Farinetes... 

Cal mirar-lo de totes totes.




Per saber-ne més :
Web de la secció 'Emparaulats' del programa Connexió Barcelona de BTV 

dilluns, 30 de juny del 2014

Vicenç Piera SL : Tallers infantils d'una setmana: manualitats i dibuix.

Tallers infantils d'una setmana: manualitats i dibuix.



Al establiment de Via Augusta, 161. Més informació Àngels 93 414 33 30, places limitades.

. setmana del 7 al 11 de juliol : matins de 10.30 a 12.30h
. setmana del 7 al 11 de juliol : tardes de 16.30 a 19.30h
. setmana del 14 al 18 de juliol : matins de 10 a 13h
. setmana del 21 al 25 de juliol: matins de 10 a 13 h



Per més informació :
Entrada Vicenç Piera SL - Materials de Belles Arts al bloc 'Els Piera de Les Corts'
Facebook de Vicenç Piera SL - Material de Belles Arts. Entrada dia 27 de juny.

dissabte, 21 de juny del 2014

Vicenç Piera SL - Material de Belles Arts

Vicenç Piera SL - Material de Belles Arts és una empresa familiar de Barcelona fundada el 1941 al carrer Cardenal Casañas, 13 amb el nom de Casa Vicenç Piera. Actualment té diverses botigues a la ciutat :

• Establiment al carrer Còrsega, Barcelona: Belles Arts, disseny gràfic, manualitats i consumibles informàtica.

• Establiment a la Via Augusta, Barcelona: Belles Arts, disseny gràfic, consumibles informàtica, Papereria, Escriptura, Regal i Emmarcació. 

• Establiment comercial a la Facultat de Belles Arts, Pau Gargallo Barcelona: Belles Arts

• Magatzem central al carrer Trajà BarcelonaVia Augusta, 161 - 08021 Barcelona.

Així com a Sant Cugat del Vallés :

• Establiment comercial al carrer Torrent de la Bomba Sant Cugat del Vallès: belles Arts, disseny gràfic, papereria i emmarcació.


Els seus fundadors foren el matrimoni Vicenç Piera Amat i Concepció Domènech.Vicenç Piera era fill Vicenç Piera Galtés (1867-1959) i Maria Amat Arisó (1874-1952) casats l'any 1907. Van tenir tres fills : Vicenç, Maria dels Àngels i Joan.


Per saber-ne més :
Web de Vicenç Piera SL - Material de Belles Arts 
Facebook de Vicenç Piera SL - Material de Belles Arts

dilluns, 9 de juny del 2014

Un exemple de matrimoni endogàmic

Un exemple d'endogàmia és el matrimoni entre Francesc Piera Estadella (1837 Sarrià - 20 de febrer 1928 Barcelona) i Joaquima Piera Piera (1838 Santa Maria de Sants - 29 de març de 1930 Barcelona) cel·lebrat el 31 d'octubre de 1861 a Les Corts. La relació familiar entre tots dos era la de cosins quarts, tenint com a avantpassats comuns als seus quadravis : Vicenç Piera Amat i Marianna Closas.


Francesc Piera Estadella, nascut a Sarrià l'any 1837, era fill de Vicenç Piera i Piera i Teresa Estadella. Per tant, podem veure un altre cas d'endogàmia en els seus avis paterns : Francesc Piera Amigó (nascut el 1776) i Madrona Piera Prats (nascuda el 1790) eren cosins tercers o sigui que tenien uns rebesavis comuns, en aquest cas Guerau Piera Duró i Eulàlia Amat. 


En canvi, Joaquima Piera Piera ( 1838 Santa Maria de Sants - 29/03/1930 Barcelona) era filla d'un matrimoni endogàmic : Bru Piera Vidal (1804-1896) i Marianna Piera Castelló (nascuda el 1807) la relació familiar però és diferent. El pare d'en Bru, en Grau Piera Cuyàs era cosí tercer de la seva muller, Marianna. En aquest cas però, només tenen un rebasavi en comú, en Guerau Piera Duró l'explicació és que el rebesavi es va casar diversos cops i per tant tenen les rebesavies diferents.     

En resum tots quatre : Francesc, Madrona, Bru i  Marianna Piera tenen un avantpassat comú en Guerau Piera.

Fruit d'aquest matrimoni entre Francesc i Joaquima van nèixer vuit fills : Jaume, Vicenç, Joan, Anna, Joaquim, Teresa, Bru i Antoni Piera i Piera. 
  

Arbre genealògic de Vicenç Piera i Piera




Per saber-ne més :
Entrada a la wikipèdia sobre Endogàmia.
Esquela de Francesc Piera Estadella al diari La Vanguardia el dia 20 de febrer de 1928.

dissabte, 17 de maig del 2014

Real Decreto 352/2014, de 13 de mayo, por el que se concede el título de Marqués de Fuster a don Valentín Fuster Carulla

El passat 13 de maig de 2014 es va publicar en el BOE el Reial Decret 352/2014 on es concedia a Valentí Fuster i Carulla el títol de Marquès de Fuster :

"Real Decreto 352/2014, de 13 de mayo, por el que se concede el título de Marqués de Fuster a don Valentín Fuster Carulla.

El destacado y constante trabajo en investigación cardiovascular y la meritoria labor docente de don Valentín Fuster Carulla, merecen un reconocimiento especial, por lo que, queriendo demostrarle mi Real aprecio, Vengo en otorgarle el título de Marqués de Fuster, para sí y sus sucesores, de acuerdo 
con la legislación nobiliaria española.

Dado en Madrid, el 13 de mayo de 2014."

Relació amb Els Piera de Les Corts :

Grau Piera Closas =(1760) Francesca Casas Valdeperas
Teresa Piera Casas =(1784) Magí Negrevernis López
Teresa Negrevernis Piera =(1817) Joaquim Cuyàs Regàs
Josefa Cuyàs Negrevernis = Adolf Carulla Herp
Pilar Carulla Cuyàs = Valentí Carulla Margenat
Pilar Carulla de Carulla =(1929) Joaquim Fuster Pomar
Valentí Fuster Carulla I Marquès de Fuster



Per saber-ne més :
http://boe.es/boe/dias/2014/05/14/pdfs/BOE-A-2014-5130.pdf
http://www.lavanguardia.com/gente/realeza/20140514/54407900389/rey-titulo-marques-valentin-fuster.html
http://es.wikipedia.org/wiki/Marquesado_de_Fuster
http://canfarinetes.blogspot.com.es/2012/04/descendents-de-la-branca-negrevernis.html

dimecres, 16 d’abril del 2014

La nostra Pubilla

En el Butlletí de l'Orfeó de Les Corts de finals de l'any 1964, en l'apartat anomenant "El reportatge insòlit" hi ha un article, La Nostra Pubilla, que parla de la Maria Àngels Piera i Domènech. Diu així :

"La Pubilla de Les Corts, la gentil Maria dels Àngels Piera i Domènech, sòcia del nostre Orfeó, i filla major d'una de les famílies de més distingida avior dins de la tradició social cortsenca, és una xamosa damisella de 16 anys d'edat, rossa, esvelta, d'esguard agradable entre tímid y generós, de rialla fàcil, de vasta formació.   

En saber el veredicte del Jurat faltà temps per a enviar-li unes flors i pregar-li la concessió d'uns moments als lectors del Butlletí; i a primeres hores del vespre ens acollia a casa seva. La panoràmica d'una Travessera enllumenada per una densa línia de llums de mercuri ens feia impressió, contemplada des d'aquell cinquè pis, de trobar-nos al palau d'una imaginària Reina de Les Corts. La realitat no era exactament aquesta però, malgrat això, no anàvem gaire lluny d'osques : teníem al nostre costat la Pubilla que ens parlava de les primeres impressions després del seu nomenament, dels records inoblidables d'aquesta Festa Major, de les il·lusions per a l'avenir : esdevenir una gran pintora i bastir una llar, i -confidencialment-, ens confessava amb envejable ingenuïtat el seu desig immediat : tenir un cavall amb què podria practicar el seu esport preferit.

Conversant amb ella apreciàrem ràpidament la més reeixida qualitat del seu caràcter: la sinceritat. I ella mateixa ens digué com estimava la franquesa tant en els seus amics com en el seu ideal masculí.

L'entrevista s'allargà cap al camp de les preferències. El color verd (el de la il·lusió i l'esperança dels seus 16 anys), les roses de vermell encès (símbol de l'entusiasme de la seva naixent joventut), i, d'entre els ocells, les orenetes (representació del temps immarcescible) i els mussols (emblema del pensament).

Malgrat que s'anava fent tard i la nostra amfitriona havia de signar un considerable plec de fotografies, el diàleg brollava sense solució de continuïtat. Maria dels Àngels, ens ressenyà amb senzillesa, els seus autors més llegits i els mestres escollits dins de la seva passió vocacional : Picasso, Miró, Dalí, Tapies i els grans clàssics del Segle d'Or espanyol. I, sense esforçar-se gaire -ja que tot just està sortint de l'època dels somnis- ens parla dels herois i els llibres d'infantesa, i de com li plauria ésser Reina d'uns possibles Jocs Florals a Les Corts que nosaltres vàrem insinuar.

Per uns moments, cap al final de la reunió, contagiats de la infantil il·lusió de la nostra interviuada, ens va semblar que estàvem davant d'una exquisita princeseta local. La mateixa inoblidable impressió dels primers instants. Però un reportatge insòlit, que consistí a seguir-la durant tot un dia de treball, ens va mostrar la veritable imatge de l'amiga dilecta : des de les vuit del matí fins a les nou de la nou, feineja intensament a través d'un espès horari de classes i d'estudi : anglès a l'Institut d'Estudis Nordamericans, piano i solfeig, pintura a l'Escola Massana...

No cal dir que tots els cortsencs podem estar ben orgullosos de la representant femenina de la nostra barriada, puix que el treball unit a la joventut i a l'optimisme, i la bellesa unida a la cultura i a les virtuts coincideixen en la Pubilla elegida enguany."

(Un servei de "Mediterrània Express")    

A continuació hi ha unes línies més, en una "Nota de darrera hora" :

" - Quan ja teniem enllestida la present edició del BUTLLETÍ, ha tingut lloc al Palau de la Música Catalana l'elecció de la Pubilla de Catalunya de 1964, títol que ha recaigut en la nostra dilecta Maria del Àngels Piera, que el passat 19 d'aquest mes de desembre na ésser elegida també Pubilla de Barcelona.
La nostra més efusiva enhorabona."




Per saber-ne més :
Article del 22 de desembre de 1964 al diari La Vanguardia : Pubilla de Barcelona 1964.
Article del 30 de gener de 1965 al diari La Vanguardia : Visitas de la Pubilla de Catalunya.



dimarts, 1 d’abril del 2014

Pau Farinetes a la pel·lícula 'Casablanca'

Pau Farinetes, el nom Artístic d'en Pau Piera i Piera, va ACTUAR a la gran pel · lícula de Michael Curtiz, 'Casablanca' (1942). Podem veure'l en Fotogram un, un baño Una de les escenes més famoses del cine, En que apareix en pla imprimación un, al CoStat d'en Humphrey Bogart i Louis Amstrong.  

Fotograma del film "Casablanca"

Argumento:
Rick Blaine (Humphrey Bogart) és un estatunidenc murri i cínic expatriat a Casablanca. Dirigeix el «Rick's Café Américain» ('El Cafè Americà d'en Rick'), un cabaret i sala de joc que atrau una clientela variada, que va des de francesos col·laboracionistes i oficials nazis, fins a refugiats de guerra i malfactors diversos. Encara que Rick diu que és neutral en totes les qüestions, es descobreix que va ser a Etiòpia per combatre la invasió italiana del 1935 i que va lluitar en el bàndol republicà en la Guerra Civil espanyola contra el dictador Franco.
Ugarte (Peter Lorre), un delinqüent de baixa estofa, arriba al local amb uns salconduits obtinguts després d'assassinar doscorreus alemanys. Aquests passis permeten que el portador pugui viatjar lliurement per l'Europa controlada pels alemanys i arribar a països neutrals com Portugal, cosa que implica poder fugir a Amèrica. Els papers, doncs, tenen un valor inestimable per a qualsevol dels refugiats que hi ha a Casablanca, i Ugarte planeja d'obtenir una bona picossada venent-los al club al millor postor. Tanmateix, abans que aquest intercanvi pugui tenir lloc, Ugarte és arrestat per la policia local, per ordre del capità de policia francès Louis Renault (Claude Rains), un oportunista corrupte que diu de si mateix que «no tinc cap convicció... vaig on em dugui el vent, i el vent que ara preval resulta ser el de Vichy». Tot i així, Renault i els nazis no saben que Ugarte havia confiat els papers a Rick perquè «... d'alguna manera, i perquè em menysprea, és l'únic en qui confio.»En aquest punt, la persona que és la causa de l'amargor de Rick entra altre cop a la seva vida. La seva examant, Ilsa Lund (Ingrid Bergman), arriba amb el seu marit Viktor László (Paul Henreid), un fugitiu de la resistència txeca buscat pels nazis. La parella necessita els papers per anar-se'n cap a Amèrica i perquè László pugui continuar la lluita des d'allà.
Ferrari (Sydney Greenstreet), rival de Rick en els negocis i una figura influent en el submón criminal de Casablanca, parla amb Laszlo i li fa entendre que Rick té els papers. László es troba amb Rick en privat, i aquest es nega a cedir-li els documents tot dient-li que en pregunti la raó a la seva dona. Són interromputs en plena discussió per un grup d'oficials nazis encapçalats pel major Strasser (Conrad Veidt) que comencen a cantar «Die Wacht am Rhein», una cançó patriòtica alemanya. En resposta, László s'aixeca i demana a l'orquestra que toqui «La marsellesa», l'himne nacional francès prohibit, símbol de llibertat. L'orquestra mira Rick cercant la seva aprovació i aquest assenteix amb el cap. László comença a cantar; al principi és tot sol, però després el fervor patriòtic massa temps reprimit s'encomana a la multitud i tothom hi participa en el cant, tot aconseguint fer callar els alemanys. Com a venjança, Strasser ordena a Renault que clausuri el club.
Aquella nit, al local ja desert, Ilsa s'encara a Rick. Quan aquest es nega a donar-li els salconduits, ella l'amenaça amb una pistola, però és incapaç de disparar, i acaba confessant a Rick que encara l'estima. Li explica que, quan el va conèixer i se'n va enamorar a París, creia que el seu marit havia mort intentant escapar-se d'un camp de concentració nazi. Més tard, amb l'exèrcit alemany a punt d'entrar a la ciutat i quan havien acordat de fugir-ne junts, va saber que László era viu i que estava amagat; és per aquest motiu que va abandonar Rick sense cap explicació, per tornar al costat d'un László malalt.
Amb aquesta revelació, l'amargor de Rick es dissol i els amants es reconcilien. Rick declara que l'ajudarà, i per encoratjar-la li fa creure que es quedarà amb ella quan Lászlo se'n vagi. László apareix inesperadament, després d'haver pogut fugir d'una batuda de la policia en una reunió de la resistència, i mentre els dos homes parlen, Ilsa resta amagada.
László revela que és conscient de l'amor de Rick per Ilsa i intenta que Rick utilitzi els salconduits per salvar-la. Tanmateix, la policia arriba i arresta László amb una acusació de conveniència. Rick convenç Renault d'alliberar-lo prometent que el podrà detenir per un delicte molt més greu: el de la possessió dels salconduits robats. Per convèncer Renault, Rick li explica que a ell només li interessa poder anar-se'n a Amèrica amb Ilsa.
Tanmateix, quan Renault intenta arrestar finalment László, Rick se li encara i el força a punta de pistola a ajudar el fugitiu a escapar-se. Ja al camp d'aviació, al darrer moment, Rick fa embarcar Ilsa amb el seu home en l'avió amb destinació a Lisboa, tot dient-li que si no ho fes, a ella li sabria greu: «Potser no avui, potser no demà, però aviat i per la resta de la teva vida».
Com que Renault havia avisat el major Strasser, aquest arriba just quan l'avió ja corria per la pista per enlairar-se i, quan tracta d'avisar telefònicament la torre de control perquè aturin l'enlairament, Rick el mata d'un tret. Quan la patrulla de policia arriba, Renault els diu que «arrestin els sospitosos habituals», protegint així Rick. Una vegada sols, Renault suggereix d'anar-se'n junts de Casablanca i que s'uneixin tots dos a la França lliure a Brazzaville. Després de dir això, s'endinsen en la boira amb una de les frases més memorables de la història del cinema: «Louis, em penso que això és el començament d'una gran amistat

Avui, 1 d'abril de 2014 un Molts països - Unidad Regne, Estats Units, Suecia, Canadá, Alemanya, Polonia, Rusia ... - es celebra el dia de l'engany o Día de los Inocentes en anglès. In Aquest dia es Contacto costum realitzar inocentades, por Això avui se fet aquesta Entrada al bloque!! Espero Que nos hagi agradat.  


Per més de sable ne:
Entrada wiquipèdia Sobre  el Día de los Inocentes
Entrada Viquipèdia Sobre pel · lícula Casablanca
Entrada Sobre en Pau Farinetes al bloque ' Els Piera de Les Corts "
2a entrada ¿Sobre en Pau Farinetes al bloque ' Els Piera de Les Corts "

dimecres, 26 de febrer del 2014

Una col·lecció d'antiguitats al barri del Guinardó

Aquest passat diumenge, 23 de febrer de 2014, en el TN migdia van emetre un reportatge anomenat "Una col·leció d'antiguitats" on es parlava de : "La gran finca de principis del segle passa on va viure la família del dr. Ramon Pla, al barri del Guinardó, és un dels tresors amagats en el brogit de Barcelona. La casa, on hi ha una col·lecció d'antiguitats de valor incalculable, va passar a mans de l'Ajuntament amb la mort de la filla del doctor, Núria, però s'ha de gestionar respectant les seves últimes voluntats: convertir la casa en museu i obrir els jardins al públic."

Precisament, en aquest reportatge s'entrevista a la Presidenta de l'Associació per a l'Estudi del Moble, Mònica Piera, la qual és Doctora en Historia de l'Art. Especialitat en moble i arts decoratives. Al llarg de la seva vida ha escrit diversos llibres sobre la matèria : 


  • El mueble en Cataluña / Angle Editorial / 978-84-88811-54-7.
  • El mueble y los interiores desde Carlos IV a la época isabelina / Ajuntament de Barcelona. Direcció de Serveis Editorials  / 978-84-9850-340-1.
  • Audàcia i delicadesa / Fundació Privada Mascort / 978-84-612-2197-4.
Així com diversos articles :
  • Els usos de les indianes a la Barcelona del segle XVIII: decorar la llar o vestir la gent?  /  Barcelona quaderns d'història. núm. 17 (2011).
  • El comercio de muebles en Cataluña durante el siglo XVIII Separata de la Revista de Dialectología y Tradiciones Populares. (2011).
  • Els Cadirers de boga a la Barcelona de la fi del segle XVIII Afers : Fulls de Recerca i Pensament. núm. 37 (2000).
  • "Quan és jove per fer bonic i quan és gran per no fer fàstic". Tocadores y lavamanos en la vivienda catalana de la época moderna Cuadernos de Historia Moderna. núm. 8 (2009).


  • La Cómoda y el tocador, muebles de prestigio en la sociedad catalana del siglo XVIII / Pedralbes : revista d'història moderna. núm. 25 (2005).
  • La Calaixera o cómoda catalana y sus variantes tipológicas en el siglo XVIII / Universitat de Barcelona. Departament d'Història de l'Art, 2002.
Per saber-ne més :
Enllaç al reportatge de TV3 : "Una col·lecció d'antiguitats"
Fitxa de Mònica Piera en l'acadèmia.edu.
Web de l'Associació per a l'Estudi del Moble.
Bloc : Memòria dels barris : Família Pla Monseny.
Bloc : Memòria dels barris : L'herència de la Sra Pla.

diumenge, 16 de febrer del 2014

Carrer del Pare Pere Piera i Estadella - Sant Boi del Llobregat

Imatge del carrer del Pare Pere Piera Estadella
A la localitat de Sant Boi de Llobregat l'any 1916 es va dedicar un carrer a un membre de la família dels Piera, en Pere Piera i Estadella (1850-1916), religiós de l'ordre de Sant Joan de Déu, fill de Vicenç Piera i Piera i Teresa Estadella

La raó de dedicar-li un carrer es degut a que el 31 de gener de 1912, com a Superior del Manicomi de Sant Boi, va signar el contracte amb la "Compañia Barcelonesa de Eletricidad" per proporcionar llum i electricitat a tot el manicomi.

Informació trobada en el bloc Joan Vendrell i Campmany, on hi ha una entrada del passat 8 de juny de 2012 titulada : "Cuatro calles de Sant Boi de Llobregat perpetúan la memoria de algunas de las personas que hicieron posible la realidad de sus emblemáticos y prestigiosos establecimientos psiquiátricos", que es parla dels carrers Doctor Antoni Pujadas i Mayans, Sant Benito Menni, Pare Pere Piera i Estadella i Baldiri Net i Figueras. 

La transcripció del paràgraf que parla d'en Pare Piera és la següent : 

"PARE PERE PIERA I ESTADELLA
Fue Superior de la comunidad de Hermanos de San Juan de Dios, de Sant Boi de Llobregat,  desde el 31 de enero de 1912 hasta 1914. Durante su mandato se firmó el contrato con la Compañía Barcelonesa de Electricidad, para proporcionar luz y fuerza motriz a todo el Sanatorio. Por esta circunstancia, en 1916 el Ayuntamiento acordó conceder a su nombre, una calle del municipio."



No és l'únic Piera i Estadella, que té relació amb l'Ordre Hospitalària de Sant Joan de Déu infermer, en Joan Piera Estadella va col·laborar conjuntament amb en Benet Menni en la fundació de l'antic Hospital de Sant Joan de Déu a Les Corts amb una aportació consistent en mobles i eines per l'Hospital.

Per saber-ne més :
Entrada Doble toponomia en una calle de Sant Boi de Llobregat dedicada a un hermano de San Juan de Dios al bloc 'Joan Vendrell i Campmany'.
Entrada Aprovada la construccion de una gruta a la Virgen de Lourdes... al bloc 'Joan Vendrell i Campmany'.
Entrada Hospital de Sant Joan de Déu al bloc 'Can Farinetes'.

dissabte, 25 de gener del 2014

Cosir i repuntejar : Història demogràfica de Sarrià

Ja fa temps que us vaig parlar sobre el projecte Five Centuries of marriages (5CofM), ara us mostro un artícle d'un bloc, Cosir i repuntejar, que parla dels resultats d'aquest projecte a la vila de Sarrià. Podem observar que un dels cognoms més freqüents en els llibres d'esposalles era el de Piera, o sigui que caldrà anar a fer una visita a l'Arxiu de la Catedral... de moment us deixo amb el text :      

Història demogràfica de Sarrià

"Ahir 22 de març va venir Anna Cabré, directora del Centre d'Estudis Demogràfics de la UAB, al cafè científic. Ens va parlar de la seva recerca en demografia històrica, basada en els llibres d'esposalles de la Catedral de Barcelona i subvencionada per la Unió Europea: Cinc segles de casaments. Five Centuries of Marriages (5CofM). A project of Historical Demography in the Barcelona Area.

Es veu que va coincidir l'acabament de la catedral amb una visita de Benet XIII, el Papa Luna, el 1408, camí de Peníscola; i com el bisbe es deuria queixar que es van quedar sense diners per acabar la construcció, el papa va dictar una ordre conforme els qui es volien casar havien de pagar una taxa. El recull de les taxes omplia el llibre de les esposalles. Les taxes eren diferents, segons el nivell econòmic de la parella. La tarifa general era de 4 sous. Els més pobres, es casaven amore dei, és a dir, gratis. Els més rics pagaven una quota més elevada, de fins a 8 o 16 sous. Les parròquies don se celebraven els casaments nobles eren la del Pi i la de Sant Just i Pastor.

Aquests llibres d'esposalles, que la Catedral de Barcelona té recollits des de 1451 fins al 1905, són una font rica d'informació, ja que hi consta el nom dels contraents, l'estat civil, la professió, la parròquia on contreien matrimoni i el pagament. Així es pot fer un estudi transversal del nivell social segons la parròquia. Per què es va aturar el 1905? doncs perquè va canviar la tecnologia, i el recull del pagament de la taxa es va fer d'una altra manera i la recollia la parròquia. En total hi ha set-cents mil matrimonis celebrats en dues-centes parròquies, recollits en vuitanta o noranta llibres, durant cinc segles. El buidat l'han fet trenta-cinc persones.

A les parròquies de Sarrià, entre 1451 i 1861 es van celebrar uns 3.600 matrimonis, segons els llibres d'esposalles. La major part (entorn el 70%) dels contraents eren pagesos. El lloc de residència dominant era el dels marits, és a dir, que la dona era la que es desplaçava. Els cognoms més freqüents són Piera i Amat; després Casanoves i Serra. Els noms més abundosos: Joan, Josep i Francesc. A diferència d'altres parròquies, Vicenç era més freqüent. Entre les dones, el nom més freqüent amb diferència era Maria; després, Eulàlia i Teresa. Es veu també com al 1860 el contingut d'aquests llibres, que abans era català, passa a ser en castellà.
"

Per saber-ne més :
Entrada "Història demogràfica de Sarrià" al bloc "Cosir i repuntejar".
Entrada "Esposalles, l'arxiu de matrimonis de la Catedral de Barcelona" al Bloc "Els Piera de Les Corts"
Vídeo de l'Àgència Catalana de Notícies sobre l'Arxiu de matrimonis de la Catedral.
Web The Document Analysis Group.
Arxiu pdf : "Five Centuries of marriages". 

dissabte, 18 de gener del 2014

Conferència : "Los Sex Pistols no tenían razón" de Josep Maria Piera


En un entorno cada vez más globalizado y competitivo, para la consecución del éxito, una empresa tiene que tener presente la gestión global de la marca. El branding es un elemento clave para ofrecer, tanto a empresas como a instituciones, el desarrollo de una estrategia potente y destacada.
José María Piera, Vicepresidente Ejecutivo de la agencia *S,C,P,F…,  nos habla en «Los Sex Pistols no tenían razón» sobre el pasado, presente y futuro en la construcción de las marcas y los grandes cambios que está viviendo el sector.

Conferencia en castellano impartida dentro del marco del Máster en Branding de ELISAVA.



Per saber-ne més :
Conferència a Elisava : "Los Sex Pistols no tenían razón" de Josep Maria Piera. 
Anuncis esmentats en la conferència :

APPLE


BANC SABADELL