La llengua ha de servir per fer ironies, jocs, per enviar a la gent a la merda

Aquest mes de març està sent un mes farcit de notícies... i això que encara falten uns quants dies perquè acabi...

Primer de tot, un nou llibre de l'Enric Gomà, Canvi d'agulles de l'Editorial la Magrana, on conjuntament amb altres autors parlen sobre el català, és un recull de diferents articles sobre la nostra llengua des de diferents punts de vista. 

Sinopsi del llibre : 

Què hem de fer amb un català que et grinyola més que una cadena sense oli , en paraules de Pau Vidal? Què hem de fer perquè la fractura entre la intuïció dels parlants i la llengua correcta, com assenyala Albert Pla Nualart, no s'eixampli encara més? Per què hi ha un consens en el gremi dels escriptors i els redactors a no seguir algunes de les solucions normatives?, es pregunta Ricard Fité. Com podem recuperar el que Ramon Solsona anomena dring natural del català ? En definitiva, quins són els límits de la normativa? Es poden traspassar? Quan i com?

I en segon lloc, una entrevista al web Verbàlia feta el passat 12 de març on, entre d'altres coses, parla del seu nou llibre, el bilingüisme, la SGAE, el seu fill...  

Una entrevista que val la pena de llegir, encara que només sigui per aprendre una nova paraula com : Envitricollada.


Per saber-ne més :
Web Editorial La Magrana llibre 'Canvi d'agulles' 
Entrevista a Verbàlia  Enric Gomà el 12 de maç de 2015 al web Verbàlia.