dimecres, 16 de març del 2016

Nou llibre del Barça : "Barça inèdit. 800 històries de la història"

Durant aquest mes de març de 2016, l'editorial Roca ha publicat un nou llibre sobre el Barça titulat 'Barça inèdit. 800 històries de la història' de Manuel Tomás i Frederic Porta.

Com no podia ser d'una altra manera en un llibre que tracti sobre les anècdotes del club, alguna història sobre Vicenç Piera havia d'aparèixer... i la número 124 es dedicada a ell :
"124. La Bruixa Piera :
Vicenç Piera (1921-33) va ser un dels millors extrems drets de la història del futbol espanyol. Tothom el coneixia per 'La Bruixa', a causa de ser fill del propietari de la masia de Can Bruixa, al barri de Les Corts. El seu debut va resultar prou curiós: 1 de gener del 1921, Gamper el veu jugar amb el filial al matí i decideix que, aquell dia, sense cap espera, ha de debutar entre els grans. L'ull clínic del fundador ha trobat una altra joia i vol presentar-la ràpid en societat blaugrana. Diuen les llegendes que Piera, incapaç de donar-li una negativa al prohom, va haver d'agafar el tramvia 15 i anar-se'n corrents a a l'altra punta de ciutat per comprar unes botes de l'avinentesa. A sobre, sa mare* va voler celebrar l'ascens per via gastronòmica, preparant-li un senyor arròs per dinar. Amb la panxa ben plena Piera va estrenar-se marcant dos gols contra el potent Arenas de Getxo. Des d'aquell dia, va ser titular fix fins al dia de la seva retirada. 
La Bruixa era molt estimat pels culers, però també mostrava les seves dèries. Així, el 30 de maç de 1926, quan era peça clau del cèlebre onze de l'Edat d'Or, la Junta Directiva barcelonista es va donar per assabentada que Piera es negava a jugar els partits amistosos, 'a pesar de haber sido advertido por la comisión deportiva de que en caso de persistir en su actitud de no querer tomar parte en los partidos tampoco se le nombrará para lo de csmpeonato'. Però vist que el jugador no feia cas a les amenaces, la junta va inhabilitar-lo per un mes. Piera va tornar al cap de divuit dies de la sanció, just després que la junta rebés dues cartes. La primera, de tots els seus companys de vestidor, implorant el seu valuós concurs i la segona, d'ell mateix mostra penediment. La junta es va mostrar magnànima i li va aixecar el càstig, a temps just de participar en la golejada a Chamartín al Reial Madrid (1-5) en duel del Campionat d'España. Piera va marcar un gol i Samitier va signar tot un pòquer.
Com veieu, sota la dictadura militar de Primo de Rivera, els acords de junta es tornaven a escriure en castellà. I l'última de Piera: com devia ser l'home d'estimat i recordat que la notícia de la seva mort, el 1960, acabats de fer els 57, va ser publicada en portada per la Vanguardia Española".  


* La mare de Vicenç Piera Pañella va ser Dolors Pañella Piera.


Per saber-ne més :
Entrada en l'Editorial Roca del llibre 'Barça inèdit'.
Notícies Barça sobre el llibre en el web Racó Blaugrana.
Entrada en Libros Google Play de "Barça Inèdit"
Entrada a la Viquipèdia de Frederic Porta Vila