dissabte, 24 de juny de 2017

Els inicis dels Piera de Les Corts, les masies

Tot va començar amb el matrimoni entre Antoni Piera i Marianna Duro el 11 de juny de 1645, segons es diu en el llibre Les Masies de Les Corts "els Piera dels quals es desconeix l'origen estaven residint a Sarrià a la segona meitat del segle XVI, eren una família de teixidors, al fogatge de 1639 es troba una casa dels Piera dins el terme de la vila de Sarrià. Un segle més tard, apareixen a Les Corts, establerts com a pagesos. Així doncs van fer el camí invers i van passar de la classe menestral a pagesos.
El 16 d'octubre de 1739, Antònia Corts establí emfitèuticament a Vicenç Piera i Amat - fill de Guerau Piera i d'Eulàlia Amat-, pagès de Sant Vicenç de Sarrià, totes les terres que com a hereva posseïa". 

Perquè van fer el camí invers els Piera ? Perquè van passar de ser menestrals a pagesos ? És curiós observar que l'Antoni Piera -pare de Guerau Piera  i avi de Vicenç Piera Amat - es va casar amb Marianna Duró. Ja que els masovers de la propietat, més endavant dita Can Grau, eren la família Duro. Podria ser que la Marianna Duro fos família dels masovers de Can Grau ? Deixant de banda que els va portar a canviar , si que podem dir que van fer bé, molt bé.

Com hem dit Vicenç Piera Amat va establir-se a Can Grau, el seu nebot, Bonaventura Piera Closas - fill de Jaume Piera Amat- va edificar Can Farinetes cap al 1760 i el seu germanastre Guerau Piera i Vila construeix cap al 1761, Can Bruixa. O sigui en dues generacions tenim tres masos propietat de la família Piera. 

El 20 de maig de 1759, Vicenç Piera Amat i el seu fill Guerau Piera Closas van sots-establir a Bonaventura Piera i Closas, nebot i cosí respectivament, els terrenys anomenats 'Lo Garrofer' i 'Lo Palmer' amb la condició que en el termini de dos anys hauria d'edificar una casa. 

Guerau Piera i Vila era arrendatari al mas dels Vilana -Can Malacon- el 21 d'octubre de 1761, Francesc de Novell i de Borràs establí emfitèuticament nou mujades a la parròquia de Sants a Guerau Piera. Cap al 1779 es va convertir en aloer - propietari d'un alou lliure i franc, exempt de qualsevol tipus de pagament o càrrega senyorial -.

Per saber-ne més :
Llibre 'Les Masies de Les Corts' de Imma Navarro i Molleví



divendres, 5 de maig de 2017

Villa Rosario una torre de Domènec Boada Piera

Una altre obra de l'arquitecte Domènec Boada i Piera, segons l'Inventari General del Modernisme de Valentí Pons, es troba al Carrer Vinyals del barri del Guinardó de la ciutat de Barcelona. La casa s'anomena 'Villa Rosario' i és del 1911. És una petita casa amb jardí al costat, al mur que dona al carrer es pot veure un trencadís que no sembla posterior a la construcció de la casa.

Detall del trencadís del mur

Entrada a la casa

Façana a la Ronda Guinardó
Detall de la façana






Per saber-ne més :
Viquipèdia : 'Domènec Boada i Piera'
Blog Memòria dels barris. Entrada 'Història el Guinardo en pocs trets'
Blog Del modernismo. Entrada 'Villa Rosario modernismo en el Guinardó'
Blog Els Piera de Les Corts. Entrada 'Domènec Boada Piera'


dijous, 16 de març de 2017

Nou llibre : Barça insòlit. 800 històries de la història


Aquest mes de març ha sortit un nou llibre sobre el Barça anomenat 'Barça insòlit. 800 històries de la història' com hem vist al llarg del blog el Barça i els Piera estan força relacionats, i aquest llibre ens donarà unes quantes pinzellades més d'aquesta relació.
La història 93 s'anomena 'Visca Sevilla... i la resta' parla de la victòria aconseguida al campionat d'Espanya el 10 de maig de 1925 pel Barça, en la celebració s'entonava aquesta cançó :
"Aliró, aliró el Barça és campió.  
i per dos a cap guanyà el campionat.
En Piera, en Planas, en Sancho i Samitier,
en Walter, Torralba i en Platko el gran porter,
en Sagi, Carulla, l'Alcàntara i l'Arnau
de l'onze grana i blau del triomf portem la nau.
I per tot arreu
l'onze seguireu
cantant amb alta veu
aliró, aliró, el Barça és campió."

En la 470 es comenta una anècdota sobre els terrenys on estava la masia de Can Planes : "Cert dia, als terrenys adquirits pel club el 1950, a la zona de la Masia de Can Planes -ja pensant en la construcció del Camp Nou -, un home va okupar una parcel·la per instal·lar-hi un taller marbrista. Així tal com sona, a la brava. Òbviament, el Barça no es va quedar de braços creuats i al final va aconseguir que l'intrèpid marbrista fou desnonat dels terrenys que ocupava il·legalment...." 

La 539 és sobre Maria Dinarés, esposa del jugador del Barça Vicenç Piera. I ens diu : 'La seguidora barcelonista més constant que ha conegut la història del club va ser Maria Dinarés, qui de jove, es va casar amb una gran figura del mític Barça dels anys vint, Vicenç Piera. La senyora Dinarés sempre viatjava amb l'equip i quan, el 1960, va morir el seu marit, va continuar amb la tradició de rondar per on calgués donar suport al seu estimat club. Tothom la coneixia com "la vídua Piera" i arribaria a seguir l'equip en el decurs de mig segle, sense importar-li que, molt cops, era l'única dona o l'única seguidora. E 1971, la senyora Dinarés va donar decidit suport a l'incipient futbol femení blaugrana en acceptar la presidència de la Penya Femenina Barcelonista.'

Per saber-ne més :  
Web Roca Editorial de Libros, SL : Barça insòlit
Blog 'Els Piera de Les Corts' entrada sobre Vicenç Piera Pañella

dimarts, 14 de febrer de 2017

El Calderí i la pedrera del Remei a Caldes de Montbuí

L'altre dia, buscant informació sobre el geocaching, un joc a l'aire lliure de cerca de tresors amb l'ajuda de dispositius GPS. On els participants han d'anar a unes coordenades específiques i trobar-hi el geoamagatall (contenidor) amagat per altres jugadors. 

Doncs, com deia, per casualitat vaig trobar un geoamagatall a Caldes de Montbui, preparat per l'alumnat de 5è de Primària de l?escola Pia Caldes, on es parla d'una pedrera que hi ha al poble anomenada del Remei... que va ser creada per Salvador Piera Jané el 18 de març de 1893, la funció de la pedrera era extreure'n granit per fer llambordes. L'extracció del granit es feia mitjançant la tècnica anomenada de l'enderroc, que consisteix en cavar galeries a la roca i després dinamitar-les de manera que la roca era extreta i devastada amb menys dificultat i risc..

Les llambordes s'exportaven a la resta d'Europa i Amèrica, com per exemple a la ciutat de San Francisco (Califòrnia). Al principi, es transportaven en carros fins a l'estació de tren de Caldes, entre els anys 1880 i 1939, va existir una línia de tren de 16 km que arribava fins a Mollet, on s'enllaçava amb la línia de Barcelona-Vic. Cal pensar que Caldes era la segona població amb més balnearis de l'estat amb vuit. Actualment, el recorregut de la carretera C-59 segueix el recorregut d'aquesta línia de tren, es per això que es coneix amb el nom del 'carrilet' en referència a aquell antic tren que va existir. 

La línia tenia les següents estacions : 

  • Mollet. Estació de Baix.
  • Mollet. Estació de Dalt. 
  • Santa Perpetua de Mogoda.
  • Gallecs-Polinyà 
  • Palau Solità i Plegamans . 
  • Caldes de Montbui 
Petita història del carrilet anmenat el Calderí 
Quan es va crear la pedrera el Remei la línia de ferrocarril de Caldes-Mollet no passava els seus millors moments. El desembre de 1894 es constitueix una societat denominada "Compañía de Ferrocarriles y Tranvías" (C.F.T.) amb un capital de 1.500.000 pessetes dividides en 3000 accions i el 1895 adquireix a la S.C.G.C. el F.C. de Mollet a Caldes de Montbui. 
Els 1905 es compren dues locomotores al Ferrocarril de Sarrià de Barcelona, el 1908 es milloren les estacions, la pedrera tenia més de 300 treballadors. A partir dels fets de juliol de 1909 anul·len el servei de viatgers i les vagues a Sant Feliu de Codines fan disminuir el transports de mercaderies, fent que el transport de pedra de les pedreres de FOCSA fo majoritari.
El 1910 es contracta de forma massiva treballadors, picapedrers principalment, per les pedreres procedents de Múrcia i Aragó per tal d'augmentar la producció. Es compren sis vagons plataforma i es construeix un moll a l'estació de Caldes de Montbui. També es transporta grava, troncs i pals de fusta per construir les línies telefòniques, de la mateixa manera s'instal·len bústies perquè la gent pogués tirar cartes. 

Entre els anys 1910 i 1913 es va iniciar el transport d'aigua termal envasada, anomenada 'Thermion'. Estava envasada en botelles d'un litre i bidons de 30 litres. Aquest negoci no va continuar ja que l'aigua es feia malbé. L'any 1914 es quan es van transportar més tones de mercaderies. El 1915 la companyia va renovar tota la via i va comprar una nova locomotora a la Maquinista Terrestre i Marítima. Als anys 20 la demanda de pedra augmenta degut a l'impuls de les obres públiques de la Dictadura d'en Primo de Rivera i l'Exposició Universal de Barcelona l'any 1929. Assolint els 500 treballadors amb tota mena de serveis. El tancament es produí el 1931.  
A partir de 1925 començà a afectar la competència per carretera. L'any 1928 es van suspendre el serveis directes a Barcelona, al electrificar la línia entre Barcelona i Sant Joan de les Abadesses. 
També el transport de llambordes des de Caldes a Montbui es va començar a transportar amb camions "Saura".

El camí de la pedrera fins a l'estació de trens de Caldes de Montbui s'anomenava el camí del Foment, la raó era perquè l'impulsor de la pedrera de granit va ser el Ministeri de Foment. La producció de llambordes anava destinada a vestir el terra dels carrers de les ciutats, a la dècada de 1920 la pedrera va funcionar al màxim rendiment


Per saber-ne més :
Geocaching la pedrera de Caldes de Montbuí
Geocaching camí dels traginers
Foro de Minerologia : Pedrera del Remei
Blog 'Cosas del Vallès' : El Calderí, tren de Mollet a Caldes de Montbuí




dissabte, 21 de gener de 2017

Branca dels Piera Estadella al bloc 'Els Piera de Les Corts'

Aquesta setmana he rebut un nou comentari al bloc, concretament en l'entrada sobre el Carrer Pere Piera Estadella de Sant Boi de Llobregat. Aquest fet, va provocar que anés a mirar l'arbre genealògic... i sorpresa els membres dels descendents de Vicenç Piera Piera i Teresa Estadella, casats el 24 de setembre de 1836, són diversos i hem parlat sovint sobre ells...

  • En primer lloc, anem a mirar quantes entrades del bloc fan esment d'aquesta branca :

Buscant l'home del milió d'amics : Pere Cusola Piera publicada el 3 d'agost de 2011.
Hospital de Sant Joan de Déu publicada el 10 de juny de 2012.
Can Taner publicada el 10 d'agost de 2012.
Buscant l'home del milió d'amics : Pere Cusola Piera (II) publicada el 26 de gener de 2013.
Carrer del Pare Pere Piera i Estadella - Sant Boi del Llobregat publicada el 16 de febrer de 2014.
Un exemple de matrimoni endogàmic publicada el 9 de juny de 2014.
Buscant l'home del milió d'amics : Pere Cusola Piera (III) publicada el 18 de setembre del 2015.
Inoblidable Cusola. Una anècdota del Barça inèdit publicada el 21 de juliol de 2016.

En totes elles es parla d'algun membre d'aquesta branca del Piera. Ja sigui en Pere Cusola Piera nét d'en Jaume Piera Estadella, o d'en Francesc Piera Estadella que apareix a l'esquela de la seva muller i que la casa mortuòria era Can Taner, o en Joan Piera Estadella l'infermer que va participar en la fundació de l'Hospital de Sant Joan de Déu a on està actualment l'Illa Diagonal i finalment d'en Pare Pere Piera Estadella que té un carrer dedicat a Sant Boi de Llobregat.


  • En segon lloc, anem a analitzar els descendents del matrimoni Piera i Estadella. A dia d'avui hem trobat un total de 64 descendents. El matrimoni va tenir 5 fills segurs (en Joan Piera Estadella no és del tot segur) que es deien : Francesc, Teresa, Maria, Pere i Jaume. Dels quals sabem que tres es van casar. 
    • En Francesc es va casar amb la Joaquima Piera Piera (1838-1930). Van tenir 8 fills, dels quals sabem que es van casar 3. En total són 10 descendents.


    • La Teresa (1847-1915) es va casar amb en Vicenç Piera Piera (1841-1927), no era germà de la seva cunyada Joaquima. I la relació amb la seva dona era de cosins quarts. Van tenir 7 fills, dels quals sabem que tots es van casar. En total sumen 32 descendents.



    • En Jaume es va casar amb la Maria Llopis Cuxart. Van tenir 4 fills, dels quals sabem que es van casar 2, curiosament amb dos germans, en Joan i Bonaventura Cusola i Pujol. En total sumen 17 descendents. 



Per saber-ne més :
Bloc 'Els Piera de Les Corts' entrada : 'Carrer del Pare Pere Piera i Estadella
Bloc 'Joan Vendrell i Campmany'  entrada : 'Tres calles de Sant Boi de Llobregat'
Bloc 'Joan Vendrell i Campmany' entrada : 'Doble toponimia en una calle de Sant Boi de Llobregat dedicada a un hermano de San Juan de Dios'