dimarts, 14 de febrer de 2017

El Calderí i la pedrera del Remei a Caldes de Montbuí

L'altre dia, buscant informació sobre el geocaching, un joc a l'aire lliure de cerca de tresors amb l'ajuda de dispositius GPS. On els participants han d'anar a unes coordenades específiques i trobar-hi el geoamagatall (contenidor) amagat per altres jugadors. 

Doncs, com deia, per casualitat vaig trobar un geoamagatall a Caldes de Montbui, preparat per l'alumnat de 5è de Primària de l?escola Pia Caldes, on es parla d'una pedrera que hi ha al poble anomenada del Remei... que va ser creada per Salvador Piera Jané el 18 de març de 1893, la funció de la pedrera era extreure'n granit per fer llambordes. L'extracció del granit es feia mitjançant la tècnica anomenada de l'enderroc, que consisteix en cavar galeries a la roca i després dinamitar-les de manera que la roca era extreta i devastada amb menys dificultat i risc..

Les llambordes s'exportaven a la resta d'Europa i Amèrica, com per exemple a la ciutat de San Francisco (Califòrnia). Al principi, es transportaven en carros fins a l'estació de tren de Caldes, entre els anys 1880 i 1939, va existir una línia de tren de 16 km que arribava fins a Mollet, on s'enllaçava amb la línia de Barcelona-Vic. Cal pensar que Caldes era la segona població amb més balnearis de l'estat amb vuit. Actualment, el recorregut de la carretera C-59 segueix el recorregut d'aquesta línia de tren, es per això que es coneix amb el nom del 'carrilet' en referència a aquell antic tren que va existir. 

La línia tenia les següents estacions : 

  • Mollet. Estació de Baix.
  • Mollet. Estació de Dalt. 
  • Santa Perpetua de Mogoda.
  • Gallecs-Polinyà 
  • Palau Solità i Plegamans . 
  • Caldes de Montbui 
Petita història del carrilet anmenat el Calderí 
Quan es va crear la pedrera el Remei la línia de ferrocarril de Caldes-Mollet no passava els seus millors moments. El desembre de 1894 es constitueix una societat denominada "Compañía de Ferrocarriles y Tranvías" (C.F.T.) amb un capital de 1.500.000 pessetes dividides en 3000 accions i el 1895 adquireix a la S.C.G.C. el F.C. de Mollet a Caldes de Montbui. 
Els 1905 es compren dues locomotores al Ferrocarril de Sarrià de Barcelona, el 1908 es milloren les estacions, la pedrera tenia més de 300 treballadors. A partir dels fets de juliol de 1909 anul·len el servei de viatgers i les vagues a Sant Feliu de Codines fan disminuir el transports de mercaderies, fent que el transport de pedra de les pedreres de FOCSA fo majoritari.
El 1910 es contracta de forma massiva treballadors, picapedrers principalment, per les pedreres procedents de Múrcia i Aragó per tal d'augmentar la producció. Es compren sis vagons plataforma i es construeix un moll a l'estació de Caldes de Montbui. També es transporta grava, troncs i pals de fusta per construir les línies telefòniques, de la mateixa manera s'instal·len bústies perquè la gent pogués tirar cartes. 

Entre els anys 1910 i 1913 es va iniciar el transport d'aigua termal envasada, anomenada 'Thermion'. Estava envasada en botelles d'un litre i bidons de 30 litres. Aquest negoci no va continuar ja que l'aigua es feia malbé. L'any 1914 es quan es van transportar més tones de mercaderies. El 1915 la companyia va renovar tota la via i va comprar una nova locomotora a la Maquinista Terrestre i Marítima. Als anys 20 la demanda de pedra augmenta degut a l'impuls de les obres públiques de la Dictadura d'en Primo de Rivera i l'Exposició Universal de Barcelona l'any 1929. Assolint els 500 treballadors amb tota mena de serveis. El tancament es produí el 1931.  
A partir de 1925 començà a afectar la competència per carretera. L'any 1928 es van suspendre el serveis directes a Barcelona, al electrificar la línia entre Barcelona i Sant Joan de les Abadesses. 
També el transport de llambordes des de Caldes a Montbui es va començar a transportar amb camions "Saura".

El camí de la pedrera fins a l'estació de trens de Caldes de Montbui s'anomenava el camí del Foment, la raó era perquè l'impulsor de la pedrera de granit va ser el Ministeri de Foment. La producció de llambordes anava destinada a vestir el terra dels carrers de les ciutats, a la dècada de 1920 la pedrera va funcionar al màxim rendiment


Per saber-ne més :
Geocaching la pedrera de Caldes de Montbuí
Geocaching camí dels traginers
Foro de Minerologia : Pedrera del Remei
Blog 'Cosas del Vallès' : El Calderí, tren de Mollet a Caldes de Montbuí




dissabte, 21 de gener de 2017

Branca dels Piera Estadella al bloc 'Els Piera de Les Corts'

Aquesta setmana he rebut un nou comentari al bloc, concretament en l'entrada sobre el Carrer Pere Piera Estadella de Sant Boi de Llobregat. Aquest fet, va provocar que anés a mirar l'arbre genealògic... i sorpresa els membres dels descendents de Vicenç Piera Piera i Teresa Estadella, casats el 24 de setembre de 1836, són diversos i hem parlat sovint sobre ells...

  • En primer lloc, anem a mirar quantes entrades del bloc fan esment d'aquesta branca :

Buscant l'home del milió d'amics : Pere Cusola Piera publicada el 3 d'agost de 2011.
Hospital de Sant Joan de Déu publicada el 10 de juny de 2012.
Can Taner publicada el 10 d'agost de 2012.
Buscant l'home del milió d'amics : Pere Cusola Piera (II) publicada el 26 de gener de 2013.
Carrer del Pare Pere Piera i Estadella - Sant Boi del Llobregat publicada el 16 de febrer de 2014.
Un exemple de matrimoni endogàmic publicada el 9 de juny de 2014.
Buscant l'home del milió d'amics : Pere Cusola Piera (III) publicada el 18 de setembre del 2015.
Inoblidable Cusola. Una anècdota del Barça inèdit publicada el 21 de juliol de 2016.

En totes elles es parla d'algun membre d'aquesta branca del Piera. Ja sigui en Pere Cusola Piera nét d'en Jaume Piera Estadella, o d'en Francesc Piera Estadella que apareix a l'esquela de la seva muller i que la casa mortuòria era Can Taner, o en Joan Piera Estadella l'infermer que va participar en la fundació de l'Hospital de Sant Joan de Déu a on està actualment l'Illa Diagonal i finalment d'en Pare Pere Piera Estadella que té un carrer dedicat a Sant Boi de Llobregat.


  • En segon lloc, anem a analitzar els descendents del matrimoni Piera i Estadella. A dia d'avui hem trobat un total de 64 descendents. El matrimoni va tenir 5 fills segurs (en Joan Piera Estadella no és del tot segur) que es deien : Francesc, Teresa, Maria, Pere i Jaume. Dels quals sabem que tres es van casar. 
    • En Francesc es va casar amb la Joaquima Piera Piera (1838-1930). Van tenir 8 fills, dels quals sabem que es van casar 3. En total són 10 descendents.


    • La Teresa (1847-1915) es va casar amb en Vicenç Piera Piera (1841-1927), no era germà de la seva cunyada Joaquima. I la relació amb la seva dona era de cosins quarts. Van tenir 7 fills, dels quals sabem que tots es van casar. En total sumen 32 descendents.



    • En Jaume es va casar amb la Maria Llopis Cuxart. Van tenir 4 fills, dels quals sabem que es van casar 2, curiosament amb dos germans, en Joan i Bonaventura Cusola i Pujol. En total sumen 17 descendents. 



Per saber-ne més :
Bloc 'Els Piera de Les Corts' entrada : 'Carrer del Pare Pere Piera i Estadella
Bloc 'Joan Vendrell i Campmany'  entrada : 'Tres calles de Sant Boi de Llobregat'
Bloc 'Joan Vendrell i Campmany' entrada : 'Doble toponimia en una calle de Sant Boi de Llobregat dedicada a un hermano de San Juan de Dios'